La darrera batalla del cuirassat alemany Bismarck va tenir lloc a l'oceà Atlàntic aproximadament a 300 milles nàutiques (560 km) a l'oest de Brest, França, del 26 al 27 de maig de 1941 entre el cuirassat alemany Bismarck i elements navals i aeris de la Royal Navy britànica . Tot i que va ser una acció decisiva entre vaixells capitals, no té un nom generalment acceptat. Va ser la culminació de l'Operació Rheinübung, on l'intent de dos vaixells alemanys d'interrompre els combois atlàntics cap al Regne Unit va fracassar amb l'enfonsament del Bismarck.

L'última batalla va constar de quatre fases principals. La primera fase a la nit del 26 de maig va consistir en atacs aeris de torpediners del portaavions britànic , que van inutilitzar l'aparell de govern del Bismarck, van bloquejar els seus timons en una posició de gir i van impedir la seva fugida. La segona fase va ser el seguiment i l'assetjament del Bismarck durant la nit del 26 al 27 de maig per destructors britànics i polonesos , sense danys greus a cap vaixell. La tercera fase, el matí del 27 de maig, va ser un atac dels cuirassats britànics i , amb el suport dels creuers pesants i . Després d'uns 100 minuts de combat, el Bismarck va ser enfonsat pels efectes combinats del foc d'artilleria, els impactes de torpedes i l'enfonsament deliberat. Pel que fa al bàndol britànic, el Rodney va patir danys lleus per quasi accidents i pels efectes explosius dels seus propis canons.Kennedy, p. 206, 283. Els vaixells de guerra britànics van rescatar 110 supervivents del Bismarck abans de veure's obligats a retirar-se a causa d'un aparent albirament de submarins, deixant diversos centenars d'homes per a que s'ofeguessin. Un submarí i un vaixell meteorològic alemany van rescatar cinc supervivents més. En la fase final, els vaixells britànics que es retiraven van ser atacats l'endemà, el 28 de maig, per avions de la Luftwaffe, cosa que va provocar la pèrdua del destructor .

Fons miniatura|upright=1.4| Mapa de l'operació Exercici Rin i les operacions de la Royal Navy contra el cuirassat Bismarck Sota el comandament del comandant de la flota Günther Lütjens, el cuirassat alemany Bismarck i el creuer pesant Prinz Eugen van intentar sortir a l'Atlàntic per atacar els combois. Els vaixells van ser interceptats per una força britànica de la Home Fleet. En la batalla de l'estret de Dinamarca, el 24 de maig, els dipòsits de combustible del Bismarck van resultar danyats i diversos compartiments de maquinària, inclosa una sala de calderes, es van inundar. La intenció del seu capità era arribar al port de Brest per reparar-los.Cameron, p. 6–10.

Determinats a venjar l'enfonsament del , "l'Orgull de la Navy", a la batalla de l'estret de Dinamarca, els britànics van comprometre totes les unitats possibles a caçar el Bismarck: El vell cuirassat de la classe Revenge va ser separat del servei de comboi al sud-est de Groenlàndia i se li va ordenar que marxés per interceptar el Bismarck si intentava atacar les rutes marítimes davant d'Amèrica del Nord. El HMS Prince of Wales, que va patir danys , i els creuers i encara estaven en contacte amb els vaixells alemanys després de la batalla de l'estret de Dinamarca. La resta de la Home Fleet, formada pel cuirassat , el creuer de batalla , el portaavions , quatre creuers lleugers i les seves escortes, ja havia salpat de Scapa Flow abans de la pèrdua del Hood . El cuirassat va ser separat de les tasques d'escorta a l'oest d'Irlanda i va establir un curs d'intercepció per al Bismarck. La Força H ja havia sortit de Gibraltar amb el portaavions , el creuer de batalla i el creuer lleuger el 23 de maig per assumir les tasques d'escorta d'altres vaixells, però un cop va quedar clar que el Bismarck es dirigia cap a França, la força va posar rumb per interceptar el Bismarck. El creuer pesant escortava un comboi de Gibraltar al Regne Unit i també va rebre l'ordre d'interceptar-lo. El creuer lleuger , que buscava corredors de bloqueig a la zona oest del cap de Finisterre, també va rebre l'ordre d'unir-se a la cacera. miniatura|upright=1.45| Els torpediners Swordfish a la coberta del HMS Victorious abans de l'atac al Bismarck A primera hora del vespre del 24 de maig, el Bismarck va atacar breument els seus perseguidors (el i els creuers pesants i ) per cobrir la fugida del seu company, el creuer pesant Prinz Eugen, per continuar endinsant-se en l'Atlàntic. Durant la tarda del 24 de maig, un petit grup de torpediners biplans Swordfish del 825 Esquadró Aeri Naval, sota el comandament d'Eugene Esmonde del Victorious, va llançar un atac. Va impactar un cop, però només va causar danys superficials al cinturó blindat del Bismarck. A primera hora del 25 de maig, les forces britàniques van perdre el contacte amb el Bismarck, que es dirigia cap a l'ESE cap a França mentre els britànics buscaven cap al NE, suposant que el Bismarck tornava a Noruega. Més tard, el 25 de maig, el comandant de la força alemanya, l'almirall Günther Lütjens, aparentment sense saber que havia perdut els seus perseguidors, va trencar el silenci de ràdio per enviar un missatge codificat a Alemanya. Aquest pas en fals resultaria crític, ja que els britànics van sentir el comunicat i posteriorment van poder triangular la posició aproximada del Bismarck, la lògica els va portar a deduir que el cuirassat alemany havia establert un rumb cap a França, per a rearmament i reparacions. El combustible s'estava convertint en una preocupació important per a ambdós bàndols: a causa dels danys de batalla, la posterior pèrdua de combustible i perquè el Bismarck no havia aconseguit repostar a Noruega, ni en petrolier mentre navegava per l'Atlàntic Nord. Considerant-ho tot, Lütjens va optar per mantenir una velocitat econòmica de 21 nusos, per estalviar combustible, amb l'esperança d'arribar a França abans que la flotilla aliada pogués detectar-los i interceptar-los.

Mentrestant, de la Home Fleet perseguidora: el Prince of Wales, el Repulse, el Victorious i els quatre creuers van haver de separar-se, així com també el Suffolk. Només el King George V i el Norfolk van poder continuar: com que la pantalla de destructors del King George V (com el Bismarck) també s'estava quedant sense combustible, la Quarta Flotilla de Destructors, formada pels destructors , , i , i el destructor polonès ORP Piorun, sota el comandament del capità Philip Vian, va rebre l'ordre de separar-se del comboi WS-8B i protegir el King George V.

A les 10:30 del 26 de maig, el Bismarck va ser detectat per un avió de reconeixement Catalina del Comandament Costaner de l'esquadró 209 de la RAF que havia sobrevolat l'Atlàntic des de la seva base a Lough Erne, a Irlanda del Nord, a través del Corredor de Donegal.BBC – WW2 People's War – World War Memories of an Ulster Childhood Estava pilotat per l'oficial de vol britànic Dennis Briggs i copilotat per l'observador de la Marina dels Estats Units, l'alferes Leonard B. Smith, USNR.4 November 2009, Bismarck: British/American Cooperation i the Destruction of the German Battleship , Naval History i Heritage Command Smith era als controls quan va albirar el BismarckThe American Who Helped Sink the Bismarck Defense Media Network 23 November 2021 (a través d'una taca de petroli procedent del dipòsit de combustible danyat del vaixell) i va informar de la seva posició a l'Almirallat. Poc abans, a les 09:00, l'Ark Royal havia llançat avions d'exploració i, mitja hora després del Catalina, dos Swordfish també van trobar el Bismarck. A partir de llavors, la posició del vaixell alemany era coneguda pels britànics, tot i que l'enemic hauria de ser frenat significativament si les unitats pesades esperaven enfrontar-se fora de l'abast dels avions terrestres alemanys. En rebre el missatge del Catalina, el capità Vian va decidir no unir-se als cuirassats britànics que el perseguien, sinó dirigir-se directament cap al Bismarck. Totes les esperances britàniques ara estaven dipositades en la Força H i els destructors.

La batalla miniatura|upright=1.4| Un Swordfish carregant-se amb un torpede a la coberta del HMS Ark Royal Primera fase: l' Ark Royal inutilitza el Bismarck miniatura|upright=1.4| El HMS Renown i el HMS Ark Royal, vistos des del HMS Sheffield A les 14:50 del 26 de maig, en condicions meteorològiques adverses, l'Ark Royal va llançar 15 Swordfish per atacar el Bismarck. Els avions no havien estat avisats que el Sheffield havia estat enviat a seguir el Bismarck, sinó que se'ls havia dit que no hi havia altres vaixells a la rodalia. Els Swordfishs van atacar, amb mala visibilitat, el creuer , però alguns dels seus torpedes tenien detonadors magnètiques defectuoses que els feien explotar en impactar amb el mar, i els torpedes restants van poder ser esquivats. A les 19:10, els mateixos avions van ser rellançats per a una segona sortida amb torpedes detonadors de contacte. A les 19:50, la Força H va topar amb l'U-556, que va obtenir una posició de tir perfecta per impactar tant l'Ark Royal com el Renown, però el submarí havia gastat tots els seus torpedes en operacions anteriors i no podia atacar.

L'avió va fer el primer contacte amb el Sheffield a les 20:00, que els va conduir al Bismarck. Malgrat aquesta ajuda i els seus radars ASV II, o van poder trobar el vaixell alemany. Mitja hora més tard van haver de tornar a contactar amb el Sheffield, que finalment els va poder enviar al Bismarck. L'atac va començar a les 20:47 i va durar mitja hora. Tres avions van haver de tornar a contactar amb el Sheffield per tercera vegada. Un primer impacte a la part central del vaixell va tenir poc efecte, però un segon impacte a la popa va bloquejar el timó i l'aparell de govern del Bismarck 12° a babord. Això va fer que, inicialment, només pogués navegar en un cercle gran.

miniatura|upright=1.4| La tripulació de la torre directora posterior del HMS Sheffield mostra els danys causats per les estelles de projectil del Bismarck. El Bismarck va disparar el seu armament principal i secundari contra els avions atacants, intentant impactar els torpediners que volaven a baixa altura amb les esquitxades de projectils. Un cop acabat l'atac, el Bismarck va disparar la seva bateria principal contra el Sheffield que s'amagava en l'ombra. La primera salva es va desviar una milla, però la segona salva va tocar el creuer. Esclats de projectils van caure sobre el Sheffield matant tres homes i ferint-ne dos més. Es van disparar quatre salves més, però no es va aconseguir cap impacte. El Sheffield es va retirar ràpidament sota la cobertura d'una cortina de fum. El Sheffield va perdre el contacte amb el Bismarck a causa de la baixa visibilitat, però poc abans de les 22:00 es va trobar amb el grup de cinc destructors del capità Vian i va poder conduir-los fins al Bismarck. El King George V i el Rodney s'havien unit cap a les 18:00 i s'acostaven des del nord-oest. Com que els destructors de Vian es mantindrien en contacte amb el Bismarck i l'assetjarien tota la nit, va decidir dirigir-se cap al sud, fins i tot cap al sud-oest, i fer un cercle per poder enfrontar-se al Bismarck al matí, retallat contra l'est. El creuer pesat Norfolk i el creuer lleuger Edinburgh també s'acostaven per separat des del nord-oest. L'Edinburgh va haver d'abandonar la persecució a causa de l'escassetat de combustible, però el Norfolk va prendre posició al nord del Bismarck. Un altre creuer pesat, el Dorsetshire, s'acostava des de l'oest i faria contacte l'endemà al matí. Després de recollir els seus avions, l'Ark Royal i la Força H primer es van mantenir al nord del Bismarck, però durant la nit van navegar cap al sud i van romandre a la rodalia. miniatura|upright=1.4| El . El destructor de classe Tribal portava armament pesat, però només 1 banc de 4 torpedes.