és una filòsofa estatunidenca reconeguda pels seus treballs en filosofia de la biologia, filosofia de la ment i filosofia del llenguatge. És especialment coneguda per la seva teoria teleosemàntica del significat i la intencionalitat, així com per una concepció naturalista de la cognició i del llenguatge basada en la biologia evolutiva.
Biografia Millikan va créixer a Swarthmore (Pennsilvània) i va obtenir el seu títol de grau a l'Oberlin College el 1955. Posteriorment va completar el doctorat en filosofia a la Universitat Yale l'any 1969. Durant la seva etapa a Yale, va ser influïda pel pensament de Wilfrid Sellars, fet que marcaria la seva orientació cap a una filosofia naturalista. De fet, ella i Paul Chuchland són habitualment considerats els membres més destacats de la «dreta sellarsiana», és a dir, aquells que emfatitzen el realisme científic de Wilfrid Sellars sobre la pràctica normativa, a l'estil de Robert Brandom.
Després del doctorat, va ensenyar breument al Berea College (1969–1971) i a la Western Michigan University (1971–1972). El 1977 es va incorporar a la Universitat de Connecticut, on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica. L'any 1996 hi va obtenir una càtedra i, més endavant, va ser nomenada professora emèrita.
Ha estat professora convidada a diverses institucions, com la Universitat d'Estocolm (1998) i la Universitat d'Utrecht, on va ocupar la càtedra Belle van Zuylen el 2007. Entre els reconeixements rebuts, destaquen el premi Jean Nicod (2002) i el premi Rolf Schock en Lògica i Filosofia (2017). També ha estat presidenta de la Society for Philosophy and Psychology (1992–1993) i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2014).
Pensament filosòfic Millikan és una figura central en l'anomenat naturalisme filosòfic. La seva obra es caracteritza per una aproximació biològica a problemes tradicionals de la filosofia de la ment, el llenguatge i l'epistemologia.
Intencionalitat i teleosemàntica La contribució més influent de Millikan és la teoria del contingut intencional basada en la funció biològica, coneguda com a teleosemàntica o biosemàntica. Segons aquesta teoria, el contingut d'un estat mental o d'un signe lingüístic depèn de la funció biològica per la qual aquell estat o signe ha estat seleccionat a través de la història evolutiva o del procés d'aprenentatge. Així, el significat es fonamenta en una història de selecció que determina el rol funcional de les representacions.
El problema de la intencionalitat resulta central a la filosofia contemporània, especialment a partir dels treballs de Brentano (Psicología desde el punto de vista empírico). Aquí ja es formula la intencionalitat com una qualitat que té la ment de ser sobre alguna cosa, com ara creences, esperances i desitjos, que sempre es refereixen a un altre. Seria així una relació entre un esdeveniment mental, i allò sobre el qual és l'esdeveniment . Però, quina és la naturalesa d'aquesta relació entre el meu pensament, i diguem-ne, un pi?
Als anys 50 i 60 es van desenvolupar una sèrie de respostes dins la filosofia de la ment i la teoria del significat, majoritàriament basades en enfocaments funcionalistes, computacionals o semàntics de tipus descriptiu. No obstant això, aquestes aproximacions sovint deixaven sense resposta una qüestió fonamental: com pot un estat mental adquirir contingut determinant, és a dir, com pot apuntar realment cap a una cosa concreta del món de manera no merament convencional ni arbitrària?
És en aquest context que la proposta de Ruth Millikan adquireix rellevància. A Language, Thought, and Other Biological Categories (1984), Millikan ofereix una explicació teleosemàntica del contingut intencional, segons la qual els estats mentals i els mecanismes cognitius que els produeixen tenen contingut en virtut de les seves funcions biològiques, seleccionades evolutivament. Així, l'explicació del significat i de la referència no es fonamenta en la inferència o la convenció, sinó en la història natural dels mecanismes que han estat seleccionats per la seva eficàcia reproductiva i adaptativa.
La tesi central de LTOBC és que el llenguatge i el pensament —i dispositius intencionals com paraules, conceptes, creences, desitjos, etc.— són categories biològiques que tenen una funció pròpia, és a dir, un propòsit específic que obeeix a una explicació “Normal”. Aquestes dues nocions són centrals en la seva teoria. La noció de Normal no és una noció estadística, sinó que és una noció que es refereix a les condicions històrico-evolutives que van fer que una funció se seleccionés i contribuís a la supervivència i a la reproducció.
Reprenent l'exemple, jo tinc el pensament «això és un pi», aquest estat mental pot tenir com a funció pròpia representar pins, si els mecanismes que l'han produït han estat seleccionats, al llarg de la seva història biològica, per la seva capacitat d'identificar correctament pins en l'entorn. Fins i tot si, en una ocasió concreta, m’equivoco i assenyalo un xiprer, la funció pròpia del meu pensament continua sent la de representar pins, de la mateixa manera que una clau pot fallar en obrir una porta, tot i que aquesta sigui la seva funció.
Ara bé, per tal que aquest pensament pugui tenir una funció intencional determinada -com “representar un pi”-, no n’hi ha prou amb una sola instància causal aïllada. Cal que aquest estat formi part del que Millikan anomena una família reproductiva de dispositius intencionals, és a dir, un conjunt de mecanismes o estructures que es reprodueixen històricament de manera que mantenen una continuïtat funcional. Aquestes famílies inclouen tant els mecanismes de producció com els de recepció o interpretació (com passa en el cas del llenguatge), i són les que permeten establir patrons de significat estables.
En el cas de la paraula «pi», per exemple, el seu ús significatiu depèn del fet que forma part d'una família de usos històricament relacionats que han estat seleccionats per transmetre amb èxit certa informació sobre el món. És a través d'aquesta continuïtat funcional que s'estableix la connexió entre la representació i l'objecte representat, fins i tot representacions mentals aparentment simples tenen un arrelament evolutiu.
Epistemologia i filosofia del lenguatge Millikan argumenta que el llenguatge és un fenomen biològic i que les expressions lingüístiques tenen funcions comunicatives que han estat estabilitzades històricament. Distingeix entre convencions socials i convencions naturals, aquestes últimes com a patrons de comportament que es reprodueixen per imitació sense requerir una intenció conscient.
A obres posteriors, com ara Beyond Concepts: Unifying Theoretical and Practical Understanding (2017), Millikan amplia la seva teoria més enllà del llenguatge i la semàntica, proposant una concepció alternativa dels conceptes. Contra la visió tradicional que entén els conceptes com entitats abstractes i estables dins la ment, Millikan els concep com formes reproductives d'interacció amb el món que es mantenen estables per la seva utilitat funcional i per la seva transmissió dins una comunitat d'usuaris. Aquesta teoria mostra com les representacions conceptuals no es basen en definicions estrictes ni en essències, sinó en patrons d'ús compartits, arrelats en pràctiques adaptatives. Així, Millikan ofereix una explicació naturalista i no essencialista dels conceptes.
Aquest enfocament reforça la seva aposta per una epistemologia naturalitzada, en la línia d'autors com Quine, i seguint la línia de Sellars, rebutja la noció de «donat» (given) com a base del coneixement i sosté que el saber emergeix d'una capacitat natural per representar el món i coordinar-se amb els altres. També defensa una concepció realista de la veritat com a correspondència amb els fets del món, tot emmarcat en un model científic naturalitzat, però amb un èmfasi evolutiu i funcional: el coneixement es considera una adaptació biològica que respon a les exigències del medi, i no una mera acumulació de veritats abstractes.
Obres principals Language, Thought and Other Biological Categories (1984): Obra fundacional on s'exposa per primera vegada la teoria teleosemàntica. Presenta una aproximació unificada al pensament i al llenguatge com a categories biològiques. White Queen Psychology and Other Essays for Alice (1993): Recull d'assajos que exploren qüestions de filosofia del llenguatge i psicologia des d'una perspectiva evolutiva. On Clear and Confused Ideas (2000): Anàlisi dels conceptes empírics, en particular del concepte de “substància”, i les condicions per a la seva adquisició i aplicació. Varieties of Meaning (2004): Conjunt de conferències Jean Nicod on Millikan desenvolupa diferents tipus de significat i els mecanismes normatius associats a la comunicació. Language: A Biological Model (2005): Desenvolupament sistemàtic de la teoria del llenguatge com a sistema biològic, basat en convencions naturals estabilitzades històricament. Beyond Concepts: Unicepts, Language and Natural Information (2017): Tractat avançat sobre la representació cognitiva i la informació natural, amb introducció del concepte de “unicepte” (unitat conceptual única).
Language, Thought and Other Biological Categories (1984) Language, Thought and Other Biological Categories: New Foundations for Realism (1984) és un llibre clau de la filòsofa Ruth G. Millikan que introdueïx una teoria teleosemàntica del significat. En aquesta obra, Millikan proposa que el significat dels estats mentals i dels signes lingüístics s'explica en termes de funcions biològiques històriques, en comptes de convencions socials o propietats introspectives. Publicat en un moment en què la filosofia analítica buscava una naturalització del llenguatge i la ment, el llibre respon críticament als plantejaments tradicionals: Millikan critica el que ella anomena el «racionalisme del significat» (la idea que el significat es fixa a priori o per introspecció) i considera autors com Frege, Quine o Fodor com a «racionalistes del significat» incapaços de naturalitzar completament els continguts. En contrast, Millikan proposa una alternativa evolucionista: si una persona és producte de l'evolució, també ho és la seva capacitat cognitiva. El llibre combina filosofia del llenguatge i de la ment amb biologia evolutiva i teoria de sistemes, i defensa un realime naturalitzat segons el qual paraules i pensaments poden referir-se objectivament al món perquè van ser seleccionats per fer-ho. Language, Thought and Other Biological Categories ha estat àmpliament considerat fundacional de la semàntica teleològica (teleosemàntica) i va establir les bases d'un nou camp de recerca en filosofia i ciències cognitives.Rolf Schock Prizes 2017 https://www.kva.se/app/uploads/2023/04/globalassets-priser-schock-2017-popshocklogik-och-filosofien17.pdf#:~:text=Millikan%E2%80%99s%20famous%20book%20from%201984%2C,product%20of%20evolution%2C%20her%20cognitive
Teoria teleosemàntica