Les protestes No Kings són mobilitzacions contra les polítiques antiimmigratòries aplicades pel Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) del Govern federal durant la Segona presidència de Donald Trump als Estats Units d'Amèrica. El juny del 2025 va tenir lloc una primera onada de protestes i amb posterioritat hi ha hagut altres protestes organitzades sota nom No Kings, la tercera el 28 de març de 2026, que va afegir l'oposició a la guerra de l'Iran de 2026.
Antecedents El procés de deportació d'immigrants il·legals als Estats Units, que ja tenia lloc en administracions anteriors, va continuar un cop Donald Trump va assumir el càrrec de president per al segon mandat.
El 23 de gener de 2025, el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) va començar a dur a terme batudes a les ciutats santuari, amb la qual cosa centenars d'immigrants il·legals van ser detinguts i deportats. L'administració Trump va revertir la política de l'administració anterior i va donar permís a l'ICE per fer batudes a escoles, hospitals i llocs de culte.
Protestes del juny de 2025 Les protestes van esclatar el divendres 6 de juny a Los Angeles, i com a resposta el Govern va enviar agents del Cos de Marines i forces de la Guàrdia Nacional a apaivagar-les. Tot i això, a Los Angeles li van seguir ciutats com ara Filadèlfia, Atlanta, Nova York, Chicago i San Francisco, de manera que el moviment social es va anar estenent per l'Estat. El punt àlgid de l'onada va arribar el dissabte 14 de juny, denominat pels participants com «No Kings Day», en què hi haver manifestacions en més de 2.000 ciutats en el conjunt dels 50 estats dels Estats Units, tot i que no al districte federal de Washington DC (per decisió dels organitzadors).
Les mobilitzacions pretenien mostrar el rebuig dels ciutadans a les múltiples deportacions i batudes efectuades pel Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) des que Trump va retornar al poder. El lema de les protestes era «No Kings», en referència a l'oposició al Regne de la Gran Bretanya durant la Guerra de la Independència dels Estats Units. De fet, un dels càntics de les protestes va ser: «No kings. No crowns. We will not bow down» ().
miniatura|Manifestació No Kings a Minnesota el 14 de juny de 2025 El «No Kings Day» va coincidir amb el 250è aniversari de l'exèrcit dels Estats Units (el «Flag Day», ) i amb el 79è aniversari del president Trump, que va voler celebrar-lo públicament. La diada va ser convocada pel moviment 50501, Indivisible i la Unió Americana per les Llibertats Civils, entre d'altres, i va tenir un impacte massiu a les xarxes socials, a part de l'espai públic. Aquestes mobilitzacions, àmpliament difoses i seguides en temps real a través de les xarxes, van esdevenir una de les expressions de descontentament més importants del segon mandat de Trump, ja que milions de persones van participar-hi o mostrar-hi suport digitalment, amb un discurs central de rebuig a l'autoritarisme i de defensa de la democràcia. Les etiquetes i consignes del moviment van esdevenir virals, i la cobertura mediàtica convencional internacional va reforçar-ne la presència i la transcendència social, cosa que va convertir el No Kings Day també en un referent de mobilització i protesta digital a escala global.
Protesta del 28 de març de 2026 El dissabte 28 de març de 2026, 8 milions d'estatunidencs van sortir als carrers de més de 3.300 localitzacions dels EUA, en els 50 estats, per protestar contra les polítiques de Donald Trump, el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) i la guerra de l'Iran de 2026. Va ser la primera protesta No Kings després dels fets esdevinguts el mes de gener anterior a Minneapolis, en què l'ICE va assassinar dos ciutadans estatunidencs, Renée Good i Alex Pretti. La data també va coincidir amb el primer mes de la guerra de l'Iran, que va ser un argument afegit de les protestes.
Referències
Categoria:Protestes Categoria:Conflictes del 2025 Categoria:Segle XXI als Estats Units Categoria:Donald Trump Categoria:Immigració als Estats Units