va ser un escriptor, crític literari i editor francès, director de la revista literària Nouvelle Revue Française de 1925 a 1940 i de 1946 a 1968. Va ser membre (escó 6, 1963–68) de l'Acadèmia Francesa.
Biografia El pare de Paulhan era el filòsof Frédéric Paulhan i la seva mare era Jeanne Thérond. De 1908 a 1910 va treballar com a professor a Madagascar, i més endavant va traduir poemes malgaixos al francès.Intellectuals in History: the Nouvelle Revue Française under Jean Paulhan, 1925-1940 by Martyn Cornick.Rodopi, 1995 Aquestes traduccions van atreure l'interès de Guillaume Apollinaire i Paul Éluard.A History of French literature: from chanson de geste to cinema by David Coward. Wiley-Blackwell, 2003 (pg. 439).
Va exercir com a secretari de Jacques Rivière a la Nouvelle Revue Française,fins al 1925, quan el va succeir com a editor de la revista. El 1935, ell, Henri Michaux, Giuseppe Ungaretti, Bernard Groethuysen i altres van idear una revista similar però de producció més luxosa, Mesures, sota la direcció de Henry Church.revues litteraires
Una de les seves obres de crítica literària més famoses va ser Les Fleurs de Tarbes ou La terreur dans les Lettres (1941), un estudi sobre la naturalesa del llenguatge en la ficció.The Flowers of Tarbes, Or, Terror in Literature by Jean Paulhan. Translated by Michael Syrotinski. University of Illinois Press, 2006 Paulhan també va escriure diversos contes autobiogràfics.Progress in Love on the Slow Side (Progrès en amour assez lents): récits by Jean Paulhan. Contains Maurice Blanchot's essay on Paulhan, "The Ease of Dying". University of Nebraska Press, 1994.
Durant la Segona Guerra Mundial, Paulhan va dimitir del seu càrrec de director de la Nouvelle Revue Française i va recomanar Pierre Drieu la Rochelle com a successor seu.David Newcastle, The Rise and Fall of Pierre Drieu la Rochlle, Gilles, Tikhanov Library, 2024, preface Com a membre actiu de la Resistència francesa, va ser arrestat per la Gestapo. Després de la guerra va fundar Cahiers de la Pléiade i el 1953 va rellançar Nouvelle Revue Française.
Paulhan va provocar controvèrsia oposant-se a la independència d'Algèria i donant suport a l'exèrcit francès durant la guerra d'Algèria,"Even his (Paulhan's) friends were increasingly unsympathetic to some of his outspoken views towards the end of his life: he was, for example, in favour of Algeria remaining French..." Michael Syrotinski, Defying Gravity: Jean Paulhan's Interventions in Twentieth-Century French Intellectual History SUNY Press, 1998. , (p.21-22). fet que va provocar una ruptura entre Paulhan i el seu amic Maurice Blanchot."Blanchot indicates that he and Paulhan had fallen out over the Algerian situation in "La facilité de mourir"". Michael Kessler, Christian Sheppard, Mystics: Presence and Aporia. Chicago; University of Chicago Press, 2003. (p.202).
L'escriptora Anne Desclos va revelar que havia escrit la novel·la Història d'O com una sèrie de cartes d'amor al seu amant Paulhan, que havia admirat l'obra del marquès de Sade.
Referències
Categoria:Membres de la Resistència francesa Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Militars francesos de la Primera Guerra Mundial Categoria:Crítics literaris francesos Categoria:Morts el 1968 Categoria:Morts a París Categoria:Editors francesos Categoria:Persones de Nimes Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Activistes francesos Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània Categoria:Escriptors occitans Categoria:Militars de la regió d'Occitània Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França) Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1884