Rayuela és una novel·la de l'escriptor argentí Julio Cortázar publicada el 1963. Destaca pel seu experimentalisme formal. A banda de la lectura tradicional lineal es pot seguir el dibuix de la xarranca o sambori (la «rayuela» del títol) o seguir un recorregut lliure, gairebé infinit en paraules de l'autor.
El llibre narra la vida d'Horacio Oliveira i els seus diàlegs amb amics i amants, barrejats amb documents presumptament reals com articles de diari per matisar el context en què es mou el personatge i la seva visió de la condició humana, basada en l'oposició entre ordre o convenció i caos lliure i en el sentiment de solitud. L'argument, però, queda totalment supeditat a la trama i a la interactivitat amb el lector. Es detecten influències del surrealisme per l'ús del monòleg interior lliure i el tractament de la realitat. La influència de l'obra es pot detectar en La vie, mode d'emploi de Georges Perec o en la contemporània literatura hipertextual, que trenca amb la linealitat narrativa clàssica.
Argument Horacio Oliveira és un intel·lectual argentí que viatja a París per trobar el sentit de la vida. Allà coneix un grup de bohemis i una dona, la Maga, de qui s'enamora. Viuen junts però la relació és força complicada perquè són dues persones molt diferents, fet que provoca que Oliveira busqui una amant, Pola. Oliveira observa un accident de trànsit on la víctima és Morelli, un admirat crític literari que li encarrega des de l'hospital que posi ordre a les seves notes per si no sobreviu.
La Maga té un fill petit que acaba vivint amb la parella i mor d'unes febres molt altes. Aquest fet suposa el trencament definitiu de la relació. Un membre del grup, Ossip, vol conquerir llavors l'amor de la Maga, sense èxit, ja que ella continua estimant Oliveira (i després es comprova que ell tampoc no deixa de sentir amor malgrat reconèixer que la convivència és impossible). El fet que Oliveira no faci costat a la seva dona en un moment tan dur com la mort del fill, sumat a problemes anteriors, provoca que el grup (anomenat Club de la Serp) rebutgi Horacio, el qual surt a vagar pels carrers i acaba dormint amb uns vagabunds. La policia intervé per expulsar els vagabunds de sota el pont i Oliveira decideix tornar a casa.
A l'Argentina es retroba amb Traveler, un amic de joventut, casat amb Talita. De seguida sorgeix una fascinació entre els tres. Horacio s'enamora de Talita, a qui a més a més compara amb la Maga. Mentrestant viu amb una antiga parella, a qui no estima però per la qual es deixa cuidar. Traveler li aconsegueix una feina al circ on treballen i posteriorment al manicomi on passen a fer de guardes. Allà esclata la gelosia acumulada. Oliveira besa Talita i tem que Traveler el mati, així que es tanca a una habitació i amb ajuda d'un malalt intenta aïllar-la de la resta. Es planteja suïcidar-se però la reconciliació amb Traveler i Talita fa que entengui que és novament acceptat. Llavors comença una lenta recuperació.
Personatges miniatura|Xarranca dibuixada davant d'Artigas 3246, última direcció en què va viure Julio Cortázar a Buenos Aires. La llista dels personatges més rellevants de la novel·la inclou:
Horacio Oliveira: protagonista de l'obra. És un escultor profundament culte però desencantat de la vida que intenta fugir dels convencionalismes i de l'excessiu racionalisme per intentar arribar a una altra vida a través de l'art, l'amor i la llibertat. No deixa que aflorin els seus sentiments, fet que provoca el seu aïllament i diversos conflictes amb la gent que l'envolta fins a la reconciliació amb la humanitat final. Lucía, la Maga: gran amor d'Oliveira, representa la vida espontània i no contaminada per una cultura encarcarada. És una dona passional, amb enorme curiositat per aprendre i una acceptació de la realitat tal qual és. Diversos membres del club l'admiren per aquesta qualitat tot i que la menyspreen per no compartir els seus referents. Finalment desapareix de la vida dels bohemis amb un destí incert. Pot ser que hagi tornat a casa com farà Horacio, que visqui cuidant a la malalta Pola o bé que s'hagi llançat al riu. No s'aclareix què passa amb ella. Sembla basada en una dona que va conèixer Cortázar a París. Etienne: pintor que busca a través de l'art dotar de sentit la seva vida i que és qui millor entén Horacio en les seves angoixes existencials. S'inspira en un amic real de l'autorAguilar Sosa, Yanet: «“¿Y quién pagará esta llamada?”», entrevista d'Edith Aron (la Maga de Rayuela) el 9 de juny de 2013 Ronald: músic de jazz que posa la banda sonora del club i els aglutina sovint a casa seva Babs: parella de Ronald, de caràcter explosiu i gran amant de la música i l'art. La seva relació reeixida serveix de contrapunt amb la fallida del protagonista. Participa del club, rebutja els tòpics i abraça la vida bohèmia però sense que això la porti a la depressió com a altres companys. És qui més jutja Horacio d'actuar malament amb la mort del fill de la Maga i, per tant, qui provoca la dissolució del Club de la Serp. Ossip: intel·lectual que intenta rivalitzar amb Horacio en els debats del club i aconseguir l'amor de Lucía. Inventa detalls sobre la seva vida passada (amb tres mares de tres països diferents) i mostra amb el seu sarcasme que els camins habituals cap a la felicitat no serveixen en el temps de la modernitat, quan és impossible inventar res realment únic. Perico: membre del grup que mostra l'actitud del lector informat però comú, qüestionant la deriva metafísica de molts debats del club. Wong: xinès que aporta el contacte amb la realitat més crua a través de testimonis de tortura, reflexions sobre l'art o la psicologia humana. Pola: amant d'Horacio, a qui Lucía odia i fa vudú. Sigui per les agulles o no, acaba emmalaltint de càncer de mama i Horacio l'abandona. Traveler: personatge que en retrobar-se amb Horacio qüestiona la seva vida, ja que ell no ha gosat deixar casa seva per anar a París com sí que ha fet Oliveira (qui tanmateix treu importància a aquest viatge i no en vol parlar). Té una mentalitat molt semblant a la d'Horacio i se sent amenaçat per ell, ja que veu com la seva dona es veu atreta pel retornat. La seva gelosia el porta a desitjar que Horacio marxi de nou i a enterbolir el seu matrimoni, però finalment acaba parlant amb Oliveira perquè no es mati, assegurant que la seva amistat està per sobre de qualsevol altra cosa. Mostra que entén profundament el seu amic i aquesta comprensió és el que finalment el salva. Talita: dona de Traveler, una barreja entre la Maga (amb qui Horacio la compara constantment) i la mentalitat culta dels altres personatges. Per aquest caràcter dual pot servir com a parella perfecta d'Horacio. Malgrat certs dubtes, ella acaba decidint quedar-se amb el seu marit, a qui estima, per no ser simplement un instrument en mans alienes. Gekrepten: parella d'Horacio a l'Argentina, representa la dona entregada però excessivament passiva i sense món interior Morelli: escriptor i crític que vol fer una novel·la que trenqui amb totes les novel·les anteriors. Funciona com a àlter ego de Cortázar i exposa la seva teoria literària, de la qual Rayuela n'és l'exemplficiació. És un referent intel·lectual per a tots els membres del club.
Estructura L'autor mateix proposa diferents maneres de llegir la novel·la: llegir des del primer capítol fins al 56 i prescindir de la resta, seguir l'ordre dels capítols (no lineal) indicats al tauler de direcció inicial o llançar-se i fer una lectura totalment personal de l'obra, l'estructura de la qual permet justament diferents lectures en estar formada per capítols fragmentaris. El lector es veu obligat a escollir si participa o no del joc metaliterari que és la novel·la triant un tipus de lectura o un altre.Cristina Feijóo, El pensamiento de Cortázar en Rayuela, a La Máquina del Tempo
La novel·la s'estructura en tres parts diferenciades. La primera situa l'acció a París ("el costat d'allà", amb 36 capítols)), la segona a Buenos Aires ("el costat d'aquí", amb 20 capítols) i la tercera inclou capítols d'ampliació de les dues, fragments de llibres o diaris i altres històries suplementàries ("tots els costats", 99 capítols). La lectura suggerida al tauler de direcció alterna la linealitat argumental de les dues primeres parts amb la tercera, que es va intercalant i suposa un contrapunt o reflexió sobre el que està succeint a l'obra.
La possibilitat de llegir diversos llibres en un requereix la complicitat del lector, un lector que Cortázar vol actiu, en contraposició al "lector femella" o passiu que consumeix una novel·la on tot està explicat i quadrat. Aquesta actitud d'esforç i co-creació per part del receptor entronca amb les teories modernes sobre l'acte de lectura i obre el ventall de sentits de la novel·la. Significativament, el llibre no s'acaba. Els darrers dos capítols del tauler de direcció es remeten mútuament, de manera que el lector ha de saltar infinitament entre ambdós, participant dels somnis d'Horacio en la seva convalescència.
La novel·la s'inicia amb una pregunta: si trobaria o no la Maga, que resumeix l'anhel d'Horacio. La resta de la novel·la intenta respondre a aquesta pregunta, mirant de superar el fracàs permanent. La Maga i Horacio en els primers encontres no quedaven, passejaven per París en el convenciment que s'acabarien per veure. Aquest atzar és el que sembla traspuar a tota l'estructura on certs capítols (titllats per l'autor de prescindibles) semblen no tenir cap relació amb els altres.
Les dues parts contenen un capítol que es pot assimilar al descens als inferns o catàbasi. A París s'encarna en l'episodi de sexe oral amb una dona sense sostre, després d'abandonar la seguretat d'una llar, de trencar amb la Maga - definitivament perduda - i amb els companys del club. Només resta la fugida, l'exili, la tornada a casa. A la segona part aquest descens es duu a terme a la sala de cadàvers de l'hospital i suposa el punt d'inflexió que fa plantejar-se el suïcidi. L'estructura simètrica, doncs, acaba amb situacions de penúria que reflecteixen el fracàs vital d'Oliveira. La diferència és que després de l'infern del manicomi sorgeix la possibilitat de redempció, no es torna a fugir, sinó que la novel·la inclou un possible desenllaç feliç.
Els títols La xarranca del títol és cabdal per entendre tant l'estructura com el tema central de la cerca de sentit de la vida. El lector ha de saltar de capítol en capítol com fan els jugadors de la xarranca. L'objectiu del joc és arribar a la darrera casella, denominada la casella del cel. Igualment els personatges del llibre, i en especial el protagonista, volen assolir el cel, entès no com un paradís en una altra vida (possibilitat rebutjada explícitament) sinó com una altra vida, més autèntica, a la Terra.
Aquest pas d'un món a un altre es repeteix als títols de les parts de l'obra, que són els costats de l'oceà (sent "aquí" l'Argentina i allà Europa per la nacionalitat de l'autor) però també els dos cantons possibles de l'existència: el convencional, burgès del qual fuig per intentar arribar a un altre pla vital, allà a París, meca idealitzada de la bohèmia i on coneix el seu amor. La tercera part "de tots els costats" inclou elements de diferents procedències però també ajunta les dues parts prèvies, indicant que la recerca en el fons és la mateixa a casa o a l'estranger.