SPARC és un tokamak' desenvolupat per Commonwealth Fusion Systems (CFS) en col·laboració amb el Centre de Ciència i Fusió del Plasma (PSFC) de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) des de 2020. El finançament ha vingut de les societats Eni, Breakthrough Energy Ventures, Khosla Ventures, Temasek, Equinor, Devonshire Investors i altres.
SPARC té previst verificar la tecnologia i la física necessàries per construir una central elèctrica basada en el concepte de central de fusió. SPARC està dissenyat per aconseguir això amb un marge superior al punt d'equilibri i pot ser capaç d'aconseguir fins a 140 MW de potència de fusió per a ràfegues de 10 segons malgrat la seva mida relativament compacta.
Es va ajornar l'estrena, inicialment prevista el 2025 després de completar una prova d'imant el 2021. La nova data és 2026, amb l'objectiu de demostrar la potència neta (Q > 1) el 2027. miniatura|Obra en construcció al maig de 2023
Història El nom és l'abreviatura de Smallest Possible ARC'', on ARC significa "assequible, robust, compacte". El març de 2021, CFS va proposar construir-lo al campus de Devens (Estat de Massachusetts).
El setembre de 2021, el projecte va provar amb èxit un prototip de bobina toroïdal d'alt camp, i va batre un rècord per a imants superconductors d'alta temperatura, amb una intensitat de camp de 20 T a la temperatura de 20 K.
El novembre de 2024 s'hi va demostrar un prototip del solenoide central del reactor i l'edifici que allotjava l'SPARC a Devens es va completar en gran part, i s'hi va muntar les primeres etapes del tokomak SPARC.
Tecnologia SPARC utilitza imants superconductors d'alta temperatura d'òxid de coure i itri, bari i itri (YBCO) que mantenen la superconductivitat a temperatures de fins a 77 K (òptimament a 10 K). S'espera que els plasmes resultants generin almenys el doble d'energia de la necessària per mantenir-se a altes temperatures (200 milions de K), donant un guany de fusió Q > 2, amb un Q esperat ≈ 11.
Referències
Categoria:Energia nuclear Categoria:Fusió nuclear