miniatura|Una assecadora de roba que utilitza un interruptor de resposta a la demanda per reduir la demanda màxima La resposta a la demanda és un canvi en el consum d'energia d'un client de la companyia elèctrica per adaptar millor la demanda d'energia al subministrament. Fins a la disminució del cost de l'emmagatzematge per bombament i les bateries al , l'energia elèctrica no es podia emmagatzemar fàcilment, per la qual cosa les companyies elèctriques tradicionalment han igualat l'oferta i la demanda reduint la taxa de producció de les seves centrals elèctriques, posant en funcionament o desconnectant unitats de generació o important energia d'altres companyies elèctriques. Hi ha límits al que es pot aconseguir pel que fa a l'oferta, perquè algunes unitats de generació poden trigar molt a arribar a la seva màxima potència, algunes unitats poden ser molt cares de fer funcionar i la demanda de vegades pot ser superior a la capacitat de totes les centrals elèctriques disponibles juntes. La resposta a la demanda, un tipus de gestió de la demanda d'energia, busca ajustar en temps real la demanda d'energia en lloc d'ajustar l'oferta.
Les companyies de serveis públics poden senyalitzar les sol·licituds de demanda als seus clients de diverses maneres, com ara la mesuració simple fora de les hores punta, en què l'energia és més barata a certes hores del dia, i la mesuració intel·ligent, en què es poden comunicar als clients sol·licituds explícites o canvis de preu. miniatura|Diagrama de càrrega diària; el blau mostra l'ús real de la càrrega i el verd mostra la càrrega ideal. El client pot ajustar la demanda d'energia posposant algunes tasques que requereixen grans quantitats d'energia elèctrica o pot decidir pagar un preu més alt per la seva electricitat. Alguns clients poden canviar part del seu consum a fonts alternatives, com ara panells solars i bateries in situ.
En molts aspectes, la resposta a la demanda es pot definir simplement com un sistema de racionament econòmic del subministrament d'energia elèctrica habilitat per la tecnologia. En la resposta a la demanda, el racionament voluntari s'aconsegueix mitjançant incentius de preus: oferir un preu unitari net més baix a canvi d'una reducció del consum d'energia en períodes punta. La implicació directa és que els usuaris de la capacitat d'energia elèctrica que no redueixin el consum (càrrega) durant els períodes punta pagaran preus unitaris de "punta", ja sigui directament o inclosos en les tarifes generals.
El racionament involuntari, si s'utilitzaria, s'aconseguiria mitjançant apagades progressives durant els períodes de càrrega punta. A la pràctica, les onades de calor d'estiu i les gelades profundes d'hivern es podrien caracteritzar per talls de corrent planificats per a consumidors i empreses si el racionament voluntari mitjançant incentius no aconsegueix reduir la càrrega adequadament per igualar el subministrament elèctric total.
Rerefons A partir del 2011, segons la Comissió Federal Reguladora de l'Energia dels Estats Units, la resposta a la demanda (DR) es definia com: "Canvis en el consum elèctric per part dels clients finals respecte als seus patrons de consum normals en resposta a canvis en el preu de l'electricitat al llarg del temps, o a pagaments d'incentius dissenyats per induir un menor consum d'electricitat en moments de preus elevats al mercat majorista o quan la fiabilitat del sistema està en perill". La DR inclou totes les modificacions intencionades dels patrons de consum d'electricitat per induir els clients que tenen com a objectiu alterar el moment, el nivell de demanda instantània o el consum total d'electricitat. El 2013, es preveia que els programes de resposta a la demanda es dissenyessin per disminuir el consum d'electricitat o canviar-lo dels períodes punta als períodes fora de les hores punta, depenent de les preferències i els estils de vida dels consumidors. El 2016, la resposta a la demanda es va definir com "una àmplia gamma d'accions que es poden dur a terme al costat del client del comptador d'electricitat en resposta a condicions particulars dins del sistema elèctric, com ara la congestió de la xarxa en períodes punta o els preus alts". El 2010, la resposta a la demanda es definia com una reducció de la demanda dissenyada per reduir els pics de demanda o evitar emergències del sistema. Pot ser una alternativa més rendible que afegir capacitats de generació per satisfer els pics de demanda i els pics ocasionals. L'objectiu subjacent de la DR és involucrar activament els clients en la modificació del seu consum en resposta als senyals de preus. L'objectiu és reflectir les expectatives de l'oferta mitjançant senyals o controls de preus al consumidor i permetre canvis dinàmics en el consum en relació amb el preu.
A les xarxes elèctriques, la RD és similar als mecanismes de demanda dinàmica per gestionar el consum d'electricitat dels clients en resposta a les condicions de subministrament, per exemple, fent que els clients d'electricitat redueixin el seu consum en moments crítics o en resposta als preus de mercat. La diferència és que els mecanismes de resposta a la demanda responen a sol·licituds explícites de tancament, mentre que els dispositius de demanda dinàmica es tanquen passivament quan es detecta tensió a la xarxa. La resposta a la demanda pot implicar reduir la potència utilitzada o iniciar la generació in situ, que pot estar o no connectada en paral·lel a la xarxa. Aquest és un concepte força diferent de l'eficiència energètica, que significa utilitzar menys energia per dur a terme les mateixes tasques, de manera contínua o sempre que es realitza aquesta tasca. Alhora, la resposta a la demanda és un component de la demanda intel·ligent d'energia, que també inclou l'eficiència energètica, la gestió de l'energia a la llar i els edificis, els recursos renovables distribuïts i la càrrega de vehicles elèctrics.
Els esquemes actuals de resposta a la demanda s'implementen amb clients comercials, grans i petits, així com residencials, sovint mitjançant l'ús de sistemes de control dedicats per descarregant càrregues en resposta a una sol·licitud d'una empresa de serveis públics o a les condicions de preus de mercat. Els serveis (llums, màquines, aire condicionat) es redueixen d'acord amb un esquema de priorització de càrrega preplanificat durant els períodes crítics. Una alternativa a la descàrrega és la generació d'electricitat in situ per complementar la xarxa elèctrica. En condicions d'escassament del subministrament d'electricitat, la resposta a la demanda pot reduir significativament el preu màxim i, en general, la volatilitat del preu de l'electricitat.
La resposta a la demanda s'utilitza generalment per referir-se als mecanismes utilitzats per animar els consumidors a reduir la demanda, reduint així la demanda màxima d'electricitat. Com que els sistemes de generació i transmissió d'electricitat generalment es dimensionen per correspondre a la demanda màxima (més el marge per a errors de previsió i esdeveniments imprevistos), la reducció de la demanda màxima redueix els requisits generals de costos de la planta i de capital. Tanmateix, depenent de la configuració de la capacitat de generació, la resposta a la demanda també es pot utilitzar per augmentar la demanda (càrrega) en moments d'alta producció i baixa demanda. Alguns sistemes poden fomentar així l'emmagatzematge d'energia per arbitrar entre períodes de baixa i alta demanda (o preus baixos i alts). La mineria de bitcoins és un procés que requereix molta electricitat per convertir la infraestructura de maquinari informàtic, les habilitats de programari i l'electricitat en moneda electrònica. La mineria de bitcoins s'utilitza per augmentar la demanda durant les hores excedents consumint energia més barata.
Hi ha tres tipus de resposta a la demanda: resposta a la demanda d'emergència, resposta a la demanda econòmica i resposta a la demanda de serveis auxiliars. La resposta a la demanda d'emergència s'utilitza per evitar interrupcions involuntàries del servei durant els períodes d'escassetat de subministrament. La resposta econòmica a la demanda s'utilitza per permetre als clients d'electricitat reduir el seu consum quan la productivitat o la conveniència de consumir aquesta electricitat val menys per a ells que pagar per l'electricitat. La resposta a la demanda de serveis auxiliars consisteix en una sèrie de serveis especialitzats que són necessaris per garantir el funcionament segur de la xarxa de transmissió i que tradicionalment han estat proporcionats pels generadors.
Preus de l'electricitat miniatura|450x450px|Explicació dels efectes de la resposta a la demanda en un gràfic de quantitat (Q) - preu (P). Sota una demanda inelàstica (D1), un preu extremadament alt (P1) pot provocar una tensió al mercat de l'electricitat.
Si s'empren mesures de resposta a la demanda, la demanda esdevé més elàstica (D2). Un preu molt més baix resultarà al mercat (P2).S'estima que una reducció del 5% de la demanda comportaria una reducció del preu del 50% durant les hores punta de la crisi elèctrica de Califòrnia del 2000/2001. El mercat també esdevé més resistent a la retirada intencionada d'ofertes per part de l'oferta. En la majoria dels sistemes d'energia elèctrica, alguns o tots els consumidors paguen un preu fix per unitat d'electricitat independent del cost de producció en el moment del consum. El preu al consumidor pot ser establert pel govern o un regulador, i normalment representa un cost mitjà per unitat de producció durant un període de temps determinat (per exemple, un any). Per tant, el consum no és sensible al cost de producció a curt termini (per exemple, per hora). En termes econòmics, l'ús d'electricitat per part dels consumidors és inelàstic en períodes curts, ja que els consumidors no s'enfronten al preu real de producció; si els consumidors s'enfrontessin als costos de producció a curt termini, estarien més inclinats a canviar el seu ús d'electricitat en reacció a aquests senyals de preu. Un economista pur podria extrapolar el concepte per plantejar la hipòtesi que els consumidors atesos per aquestes tarifes fixes estan dotats d'"opcions de compra" teòriques sobre l'electricitat, tot i que en realitat, com qualsevol altra empresa, el client simplement compra el que s'ofereix al preu acordat. Un client d'uns grans magatzems que compra un article de 10 dòlars a les 9.00 del matí podria notar que hi ha 10 venedors a la planta, però només un ocupat atenent-lo, mentre que a les 3.00 de la tarda el client podria comprar el mateix article de 10 dòlars i notar que els 10 venedors estan ocupats. De manera similar, el cost de vendes dels grans magatzems a les 9.00 del matí podria ser, per tant, de 5 a 10 vegades superior al seu cost de vendes a les 15.00, però seria inversemblant afirmar que el client, en no pagar significativament més per l'article a les 9.00 del matí que a les 15.00, tenia una "opció de compra" sobre l'article de 10 dòlars.