La Colla Gegantera de Castelló d'Empúries és una entitat de cultura popular de la vila de Castelló d'Empúries fundada l'any 1985.
Història Tot i l'encàrrec i bateig de dos gegants el 1982 per part de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, l'intent de la fundació d'una colla no va reeixir fins a l'any 1985. Des de la seva creació ha sigut present a les festes majors i a tot tipus d'esdeveniments festius de la vila. miniatura|125x125px|Els gegants a la portada del programa de la Festa Major de 1982. Els gegants van ser promoguts per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries el 1982, que va encarregar a l'artista Xavier Jansana Font la seva creació i a un grup de cosidores de la vila (Carme Grabuleda, Carme Bolasell, Lola Barceló, Maria Canet, entre d'altres) els vestits. Van ser batejats el dia 10 d'agost, sant Llorenç, per la Festa Major de 1982 i van ser apadrinats pels gegants de la ciutat de Girona. Aquell dia els gegants van ser acompanyats també per les colles de Salt i Figueres entre d'altres poblacions. Poques setmanes després els gegants van participar en una sortida de l'esbart dansaire a Gelida i a la Trobada Internacional de gegants de Matadepera. Els primers voluntaris, encara sense ser colla, eren Felip Pairó, Josep Lluís Guerrero, Anicet Juncà, Miquel Meléndez, Elies Vidal, Miquel Renart i Josep A. Jaramago. L'any següent, el 1983, van participar en diferents actes: per Carnaval i per la Festa Major, quan hi va tornar a haver una concentració de gegants a la plaça dels Homes i una cercavila acompanyada amb orquestra.
De 1982 a 1984 a Castelló d'Empúries es van celebrar concentracions i cercaviles de gegants organitzades pel municipi i el 1985, ja amb la colla conformada, es va celebrar la I Trobada gegantera de Castelló d'Empúries. El primer cap de colla va ser Anicet Juncà Vives.
El 1984, tot i encara no ser una colla constituïda, va formar part de les colles de Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i l'any següent va participar a la trobada de la I Ciutat Gegantera de Catalunya, celebrada a Sallent, essent la colla castellonina, juntament amb els gegants de Navata, els únics representants empordanesos a la trobada.
Finalment, el 1985 es va constituir la colla amb Anicet com a cap de colla. Al butlletí d'informació municipal El Pont Vell del març abril de 1985 els impulsors van fer una crida perquè més gent de la vila se sumés al projecte: "Quan a l'any 1982 es van estrenar els nous gegants de Castelló no hi havia moviment geganter. No hi ha gent, ni colles a molts llocs i ajuntaments han de pagar per portar-los. En aquests tres anys s'ha pres consciència i experiència en aquest món i creiem que és l'hora de la creació de la colla de Geganters de Castelló d'Empúries i des d'aquí volem convidar a tota aquella gent jove que vulgui integrar-se en el món dels gegants, a formar-ne part, no tan sols fent ballar gegants sinó tocant la gralla, el tamborí o el flabiol o simplement acompanyant a fer gresca entorn dels nostres gegants".
A finals de 1988 la colla va aconseguir que l'Ajuntament es fes càrrec de la restauració dels gegants, malmesos després de tantes sortides des de 1982, i del canvi de vestimenta. Els gegants restaurats i amb els nous vestits van ser presentats durant la Festa Major de Sant Llorenç l'agost de 1989.
La colla ha estat padrina de noves colles i gegants. El 1985 es va apadrinar els gegants de Navata, Nazari i Pitxedis. El 1994 es va apadrinar, juntament amb la colla de Lladó, els nous gegants d'Albanyà. El 1998 la colla castellonina va ser padrina de la Colla gegantera de l'Albera, juntament amb les de la Bisbal d'Empordà i Albanyà. El 2025 van apadrinar, també, el nou gegant de Llers, el comte Estruc.
El maig de 1998 els gegants van participar a la primera cursa de gegants de les comarques gironines, a les festes de primavera de Navata. L'Adelaida va quedar tercera per darrere de la geganta de Cadaqués i el gegant de Roses.
El 2007 la colla va ser guardonada amb el premi Espiga i timó de plata per part de l'Ajuntament de la vila. El 2014, l'any de la XXXa Trobada gegantera castellonina, els capgrossos Pepito Sabater i Violí van fer de pregoners de la Festa Major juntament amb la Grossa. Deu anys més tard, l'any 2024 la colla va fer el pregó de la Festa Major.
L'any 2026, dins els actes de la Festa de la Candelera, la colla va ser premiada amb l'Espiga i timó d'or per la seva trajectòria i compromís social amb la vila, juntament amb la Colla de Diables Els Senyors del Foc. El mateix any, per la Festa Major de Sant Llorenç, la geganta Adelaida va participar del correfoc per celebrar el vintè aniversari dels Senyors del Foc i va ser una de les padrines de la Gàrgola, una nova bèstia de la colla de diables.
Els gegants miniatura|Els gegants a la Festa Major de 1986.|185x185px El gegant, anomenat Ponç Hug, representa la figura del comte Ponç I d'Empúries, segon comte de la dinastia d'Empúries, que governà el comtat entre els anys 1040-1078. El seu pes és de 50 kg i la seva alçada de 3,70 m. Vestit com un noble medieval, llueix la corona de comte, l'espasa de cavaller i un pergamí enrotllat a la mà dreta, símbol de govern.
La geganta, de 45 kg de pes i 3,66 m d'alçada, és Adelaida, en honor a la comtessa Adelaida de Besalú, esposa de Ponç I. Llueix la corona de comtessa i un ram de flors a la mà dreta, símbol de vida, potser en avocació dels 4 fills i 4 filles que tingué i asseguraren la continuïtat de la dinastia dels Empúries.
Els capgrossos miniatura|En Pessic i en Pa sec, els dos farinons.|228x228px La colla compta amb diferents capgrossos que acompanyen els dos gegants en les cercaviles i actes en els que participen: En Pepito Sabater: sabater i músic esbojarrat de la primera meitat del segle XX. En Violí: un personatge estrambòtic, esbojarrat i arrauxat. En Sambuca: significa la Muga, en llatí. Quan va ser creat es va batejar com en Banyetes. En Tramuntana: fa referència al vent del nord, típic de l'Empordà. Abans era anomenat Sidret. La Cirereta: representa una noia amb dues arracades fetes amb cireres. El farinó Pessic: un personatge que fa referència al dolç, fet amb farina. El farinó Pa sec: com diu el seu nom, fa referència al pa sec.
En Pepito Sabater i en Violí van estrenar-se la Festa Major de 1997 en homenatge a dues personalitats de la vila i van ser fets pel taller Ventura i Hosta. En Banyetes o Sambuca el va fer la mainada de la vila i va ser batejat pel Carnaval de 1999 per esdevenir un personatge carismàtic d'aquesta festa. La Cirereta també va ser feta per Ventura i Hosta. I els farinons, els capgrossos més joves de la colla, van ser fets també pel mateix taller i van ser un obsequi per part de l'Ecomuseu Farinera a la colla gegantera l'any 2022 amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del museu.
Precedents històrics. Els gegants vells i altres entremesos. miniatura|203x203px|Els gegants vells, segons Joan Amades. A Castelló d'Empúries es té notícia de l'existència de gegants i altres entremesos, almenys des del segle XV. Al Cerimonial dels Cònsols de Castelló d'Empúries, un document recopilatori de costums de 1643-1644, s'hi esmenta que per Corpus els representants de la vila han de "Tenir particular cuydado que la àguila estiga bé, los cavallets, la mulassa, gegants y gegantessa y drach, perquè tot puga axir la vijília del Corpus". Pel cap baix, des del segle XV i en l'època moderna, entorn de la processó de Corpus s'organitzava un seguici amb lluminàries, entremesos amb grups escultòrics, quadres vivents, comparses pietoses amb cavalls cotoners, àguila, mulassa, gegants, drac i diablot amb massa.
Al final del mateix segle XVII els gegants es documenten en els actes celebrats els dies 19 i 20 de gener de 1698 per festejar la pau de la Guerra dels Nou Anys. Entre els diferents actes, es va fer una sortida en processó solemne per celebrar "«ab los Gegants» i grans lluminàries a les cases, carrers i muralles. La intervenció més activa del poble consistí en l'actuació «d'un terç de gent armada» que, des de la vigília, anava disparant enlaire a totes les funcions celebrades".
Posteriorment, Joan Amades al Costumari català inclou un dibuix en el qual hi ha representats els gegants de Castelló d'Empúries el 1905. Es creu que aquests gegants es van encarregar a finals del segle XIX i que foren operatius fins a l'any 1910 o 1915. No se sap què va passar amb aquests gegants ni amb els precedents. Algunes fonts descriuen els gegant vell amb aspecte moresc i la geganta amb aires de pubilla empordanesa, graciosa i bufona. A més a més, també es té notícia que existia la mulassa Guita, una bèstia que treia foc per la boca i espantava la mainada, i en berruga, un capgròs.
Referències
Categoria:Geganters Categoria:Castelló d'Empúries Castello d'Empuries