La Simfonia núm. 6 va ser composta per Guia Kantxeli entre els anys 1978 i 1980, com un encàrrec de la Gewandhausorchester de Leipzig. L'estrena original es va fer el 7 d'abril de 1980 a Tbilisi, interpretada per l’Orquestra Simfònica de l'Estat de Geòrgia sota la batuta de Djànsug Kakhidze. La versió definitiva es va estrenar el 22 d'octubre de 1981 a Leipzig, amb la mateixa orquestra dirigida per Kurt Masur.
Moviments La simfonia, estructurada en un sol moviment sense interrupcions, pot dividir-se en tres parts: Adagio a piacere. Calmo. Marcatissimo furioso. Lento molto.
Anàlisi musical La secció inicial, titulada Adagio a piacere, comença amb una línia melòdica procedent del repertori tradicional georgià, confiada a dues violes en diàleg. Aquest primer moviment —i la simfonia en conjunt— es caracteritza per un ús molt marcat del contrast: pauses llargues i intencionades donen pas a intervencions orquestrals fragmentades, sovint organitzades per grups instrumentals que es responen. Les figuracions ràpides, també inspirades en el folklore georgià, aporten dinamisme i una textura viva molt pròpia del llenguatge de l’obra. Presenta un tema d'arrel folklòrica al violoncel amb un timbre antic, seguit d'un diàleg entre dues flautes i l'arpa. Després d'una entrada dramàtica de les cordes, el clavecí introdueix una sèrie de canvis tonals, i el material inicial torna, interromput per esclats de l'orquestra.
El motiu popular que havien exposat les violes reapareix en el segon moviment, Calmo, enllaçat directament amb el precedent. El discurs adquireix aquí un caire més dens i entrellaçat, amb una textura polifònica d’intensa ressonància espiritual. Aquest clima contemplatiu es veu sacsejat de cop per la secció Marcatissimo furioso, on l’orquestra esclata amb una virulència sonora que trenca sobtadament el recolliment establert. Aquesta part, més melòdica i meditativa, culmina amb crides dramàtiques de trompes d'estil neobarroc, abans de recuperar motius anteriors i donar pas a un solo de violoncel. La tercera comença misteriosament amb campanes tubulars i alterna tensió i repòs. El tema inicial reapareix, però és interromput per un clímax orquestral amb Tam-Tam. Un cop de gong dona pas al retorn del tema inicial, que tanca l'obra amb una nota suspesa.
L'obra presenta tres grans clímaxs, cadascun dels quals retrocedeix gradualment cap a una música d'una gran transparència i simplicitat. És una música d'una quietud sorprenent —similar a la composta per Pärt i Górecki—, la superfície de la qual és alterada per onades sonores.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1981 Kantxeli 06 Categoria:Simfonies de Guia Kantxeli Categoria:Tbilisi