La vall de Waipiʻo (en anglès: Waipiʻo Valley) és una vall a la illa de Hawaii, a l'estat de Hawaii a Estats Units. Es troba al comtat de , al nord-est de l'illa. Wai piʻo significa "aigua doblegada" en hawaià.

El fons de la vall, a nivell del mar, és a gairebé 610 metres per sota del terreny circumdant. La vall es va formar per l'erosió fluvial a la feble lava basàltica del volcà Kohala.

La costa de la vall és una platja de sorra negra popular entre els surfistes. Hi ha diverses granges de taro a la vall. Diverses cascades grans es precipiten a la vall i alimenten el riu, que flueix des del peu de la cascada més gran a la part posterior de la vall cap al mar.

La vall de Waipiʻo exerceix un paper important en la , ja que és la porta d'entrada a Lua-o-Milu (l'inframon), ocult per la sorra. La vall també es considerava un puʻuhonua (lloc d'asil), on es protegia els qui trencaven .

L'accés és difícil. Només una carretera hi porta des del sud. Puja 240 metres en un quilòmetre, amb un pendent mitjà del 25%, de vegades considerablement més pronunciat. Alguns trams poden assolir pendents de fins al 45%, la qual cosa la converteix en la carretera més empinada dels Estats Units i possiblement la més costeruda del món, en comparació del 35% de la a Nova Zelanda. La carretera només és accessible per a vehicles 4x4.

El va provocar que un penya-segat a l'entrada de la vall de Waipiʻo s'esfondrés i llisqués cap al mar i va provocar la caiguda de roques al camí d'accés que condueix a la vall.

La vall és l'escenari de l'escena final de la pel·lícula de ciència-ficció Waterworld (1995), on els personatges principals troben la Terra seca, la terra ferma.

Galeria d'imatges

Referències

Waipi'o Categoria:Geografia de Hawaii