La Wii és una consola de videojocs de sobretaula desenvolupada i comercialitzada per Nintendo. Es va llançar el 19 de novembre de 2006 a Amèrica del Nord, el 2 de desembre de 2006 al Japó i el 8 de desembre de 2006 a Europa. És la cinquena consola de videojocs de sobretaula principal de Nintendo, llançada després de la GameCube, i és una consola de setena generació juntament amb la Xbox 360 de Microsoft i la PlayStation 3 de Sony.
El president de Nintendo, Satoru Iwata, es va centrar a atraure a un públic més ampli a través d'una jugabilitat innovadora, en lloc de competir amb Microsoft i Sony en potència computacional bruta. Shigeru Miyamoto i Genyo Takeda van liderar el desenvolupament, que inicialment es va anomenar amb el nom en codi Revolution. La Wii va emfatitzar noves formes d'interacció, particularment a través del seu comandament sense fils, el Wii Remote, que incloïa controls de moviment i podia reconèixer gestos i funcionar com a dispositiu apuntador. La Wii va ser la primera consola de Nintendo amb connectivitat a Internet nativa, que permetia el joc en línia i la distribució digital a través del canal Botiga Wii. També permetia connectar-se sense fil amb la consola portàtil Nintendo DS a determinats jocs. Els primers models eren compatibles amb els jocs i accessoris de GameCube. Nintendo va llançar posteriorment versions més econòmiques: la RVL-101, sense compatibilitat amb GameCube, i la Wii Mini, que va eliminar funcions com la connectivitat en línia i l'emmagatzematge a targetes SD.
A causa de la menor importància que Nintendo va donar a la potència de càlcul, la Wii i els seus jocs eren més barats de produir que els dels seus competidors. La consola va ser extremadament popular en el seu llançament i va escassejar en alguns mercats. Wii Sports, un joc inclòs amb la consola, es va convertir en l'aplicació assassina de la Wii, mentre que noves entregues de les sagues Super Mario, The Legend of Zelda, Pokémon i Metroid van ajudar a augmentar la seva popularitat. En un any, la Wii es va convertir en la consola més venuda de la setena generació i en un fenomen social a molts països. Les vendes totals de la Wii van superar els 101 milions d'unitats, convertint-la en la consola domèstica més venuda de Nintendo fins a ser superada per la Nintendo Switch el 2021. A 2025, és la cinquena consola de sobretaula més venuda de tots els temps.
La popularitat dels jocs amb controls per moviment de la Wii va portar Microsoft i Sony a desenvolupar Kinect i PlayStation Move. La Wii va aconseguir l'objectiu de Nintendo d'atreure un públic més ampli a les consoles de videojocs, però també va alienar els jugadors tradicionals. En un intent de recuperar aquest segment demogràfic clau, Nintendo va llançar la seva següent consola domèstica, la Wii U, el 2012, que va fracassar. La Wii es va deixar de fabricar l'octubre del 2013, tot i que l'empresa va continuar fabricant la Wii Mini fins uns anys després, i alguns serveis en línia van funcionar fins al 2019.
Història 2001–2003: Desenvolupament esquerra|miniatura|El president de Nintendo, Satoru Iwata, va guiar a l'empresa a dissenyar la Wii per a atraure un públic més ampli. Poc després del llançament de la GameCube Nintendo va començar el desenvolupament conceptual de la seva següent consola. Segons el dissenyador de jocs Shigeru Miyamoto, l'empresa va decidir d'hora en el desenvolupament no intentar competir en potència computacional, sinó prioritzar noves experiències de joc. Inicialment el projecte es coneixia amb el nom provisional «GameCube Next» (GCNext o GCN). Nintendo originalment planejava fixar el preu de la consola al voltant dels .
El 24 de setembre de 2001, Nintendo va començar a col·laborar amb Gyration Inc., una empresa amb múltiples patents en tecnologia de detecció de moviment, per crear prototips de dispositius d'entrada basats en moviment utilitzant les patents de Gyration.
Després de succeir a Hiroshi Yamauchi com a president de Nintendo el maig de 2002, Satoru Iwata va reconèixer que l'empresa s'havia quedat enrere respecte a les tendències de la indústria, especialment en els jocs en línia. També volia que Nintendo desenvolupés maquinari i videojocs que fossin atractius per a tots els grups demogràfics. Estudis de mercat interns revelaven que l'enfocament previ de Nintendo en consoles no convencionals havia fet que desenvolupar jocs per les seves consoles fos més difícil per als desenvolupadors externs, debilitant la seva posició competitiva. Una de les primeres iniciatives importants d'Iwata va ser el desenvolupament de la Nintendo DS, una consola portàtil amb doble pantalla, una de les quals tàctil, per revitalitzar la seva línia de consoles portàtils.
El 2003 Iwata es va reunir amb Miyamoto i Genyo Takeda per discutir l'estratègia de mercat de l'empresa. Va ordenar a Takeda que «s'apartés del full de ruta tecnològic» al disseny de la nova consola, emfatitzant que havia de ser accessible, especialment per a públics no tradicionals, incloses les mares. També volia que la consola tingués compatibilitat amb jocs anteriors de Nintendo per reduir el desordre a la llar. Takeda va liderar el desenvolupament del maquinari, mentre que Miyamoto es va centrar en el disseny d'un nou controlador, aprofitant la tecnologia de detecció de moviment de Gyration. Iwata va proposar utilitzar controls per moviment com a mitjà per simplificar la interfície de joc i ampliar l'atractiu dels videojocs. En sis mesos es va completar un prototip inicial.
La Nintendo DS hauria influït en el disseny de la nova consola. Nintendo va observar que la nova interfície de doble pantalla de la DS havia atret jugadors no tradicionals i pretenia replicar aquest èxit a la seva consola de sobretaula. El dissenyador Ken'ichiro Ashida va recordar: «Teníem la DS al cap mentre treballàvem en la Wii. Vam pensar a copiar la interfície de pantalla tàctil de la DS i fins i tot vam crear un prototip». La idea es va acabar abandonant per evitar la redundància entre els dos sistemes. Miyamoto va comentar més tard: «Si la DS hagués fracassat, potser hauríem tornat a posar la Wii a la taula de dibuix».
2004–2005: Anuncis A la conferència E3 de l'any 2004 Iwata va revelar per primera vegada alguns detalls del projecte sota el seu nou nom en clau, «Revolution», un reflex de la seva creença que la consola revolucionaria la indústria dels videojocs. L'editor de tecnologia de BBC News, Alfred Hermida, va escriure que la lluita de Nintendo per competir amb Sony i Microsoft al mercat de les consoles de sobretaula feia que l'èxit de la consola fos crucial.
La consola, encara anomenada «Revolution», es va presentar formalment al públic a l'E3 el maig de 2005. En aquell moment, el controlador per moviment de la consola encara no estava finalitzat i es va ometre de la presentació. Iwata va sostenir la consola a sobre seu amb una mà per emfatitzar la diferència en la mida en relació amb els seus rivals. La mida reduïda significava un menor consum d'energia i menys producció de calor, i també va ser dissenyada per atraure els pares, que es creia que eren més propensos a permetre el dispositiu a la sala d'estar si era petit i atractiu. L'estètica minimalista de la consola va portar a comparacions amb l'iPod original d'Apple. Iwata suposadament va utilitzar una pila de tres capses de DVD com a referència per a la mida final. El prototip mostrat era negre, però la versió comercial final, llançada l'any següent, només estava disponible en blanc.
El setembre de 2005 Iwata va presentar un prototip del controlador al Tokyo Game Show. En aquell moment, el controlador s'assemblava molt als controladors Wii Remote i Nunchuk finals. Durant la presentació, Iwata va demostrar les capacitats de detecció de moviment del comandament, a més de mostrar un vídeo amb comentaris de desenvolupadors de videojocs com Hideo Kojima i Yuji Horii, que havien provat el controlador i creien que la gent se sentiria atreta per ell. miniatura|La Wii i diversos perifèrics exposats a l'E3 de 2006 El nom oficial de la consola, «Wii», es va anunciar a l'abril, un mes abans de l'E3 de 2006. L'ortografia estilitzada —amb dues «i» minúscules— es va dissenyar per representar tant dues persones dretes una al costat de l'altra com la parella del comandament de Wii i el Nunchuk. En el seu anunci, Nintendo va explicar: «Wii sona com nosaltres', que emfatitza que la consola és per a tothom. Wii pot ser recordat fàcilment per persones de tot el món, independentment de l'idioma que parlin. Sense confusions.», remarcant la semblança del nom de la consola amb la paraula «nosaltres» en anglès, we.
El nom va rebre burles i crítiques generalitzades. Forbes va reportar que els fans de Nintendo temien que el nom perpetués la percepció que Nintendo feia consoles principalment per a nens. BBC News va informar l'endemà de l'anunci del nom que «una llarga llista d'acudits puerils, basats en el nom», havia aparegut a Internet. Alguns desenvolupadors de videojocs i periodistes van expressar preferència pel nom en clau «Revolution». El president de Nintendo of America Reggie Fils-Aimé, per altra banda, va defensar el nom, dient que l'empresa l'havia triat el nom en lloc de «Revolution» perquè volien un nom curt, distintiu i fàcilment pronunciable en totes les cultures.
La Wii es va posar a disposició de la premsa per a demostracions a l'E3 del 2006, on Nintendo també va anunciar múltiples jocs de llançament. Al mateix esdeveniment, l'empresa va reafirmar la seva intenció de llançar la consola abans de la fi del 2006.
2006–2010: Llançament miniatura|Una multitud es reuneix a Hamburg per comprar una Wii el dia del llançament. Nintendo va anunciar els plans de llançament i els preus de la Wii el setembre de 2006. La consola es va llançar primer als Estats Units el 19 de novembre de 2006, amb un preu de US$249,99, seguit pel Japó el 2 de desembre, amb un preu de ¥25.000 (equivalent a 26.092 ¥ el 2019), Australàsia el 7 de desembre amb un preu de A$399.95 (equivalent a 592,54 dòlars estatunidencs el 2022), i més tard, al Regne Unit i Europa el 8 de desembre per £179.99 (equivalent a 328,94 £ el 2023) al Regne Unit i 249,99 € a la major part d'Europa. Nintendo tenia com a objectiu tenir al voltant de 30 jocs de Wii disponibles al final del 2006 i preveia que s'enviessin més de 4 milions de consoles abans del final de l'any.
Com a part de la seva campanya de llançament, Nintendo va promocionar la Wii a Amèrica del Nord mitjançant una sèrie d'anuncis de televisió dirigits pel guanyador d'un Oscar Stephen Gaghan, a més d'una campanya d'anuncis a Internet. Llançada el novembre de 2006, la campanya va tenir un pressupost superior als milions per aquell any.
Aquests anuncis es dirigien a un públic més ampli en comparació amb altres consoles, convidant pares i avis a provar la Wii. L'objectiu de Nintendo era atraure un públic més ampli que els seus competidors de la setena generació. El desembre de 2006, Iwata va declarar que Nintendo no es veia a si mateixa «lluitant contra Sony», sinó que estava centrada en com ampliar el públic dels videojocs. Aquesta estratègia va resultar exitosa, ja que la Wii es va convertir en un fenomen social global durant tot el 2007.
El llançament de la Wii a altres regions va trigar uns quants anys. Va arribar a Sud-àfrica el 30 de setembre de 2007, a Corea del Sud el 26 d'abril de 2008, a Taiwan el 12 de juliol de 2008, a l'Índia el 30 de setembre de 2008, i a Hong Kong el 12 de desembre de 2009. Nintendo havia planejat treballar amb el seu soci de localització, iQue, per a llançar la Wii a la Xina l'any 2008, però no va poder complir els requisits per eludir la prohibició de consoles fabricades a l'estranger imposada pel govern xinès.
2011–2014: Successora i discontinuació miniatura|La Wii U, amb el GamePad al davant