L'Eredo de Sungbo és un sistema de muralles i rases situat al sud-oest de la ciutat ioruba de Ijebu Ode en l'estat d'Ogun, al sud-oest de Nigèria ( / 6.78700, 3.87488). El van construir entre el 800 i el 1000 en honor a una noble Ijebu, Oloye Bilikisu Sungbo. Es troba en la llista de Nigèria de possibles llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Descripció La longitud total de les fortificacions és de més de 160 km. Consten d'una fossa amb parets inusualment llises i un banc a la banda interior. La diferència d'altura entre el fons i la vora superior interior pot arribar als 20 m. La rasa forma un anell irregular al voltant de l'àrea de l'antic Regne d'Ijebu, una àrea d'uns 40 km d'ample de nord a sud, amb les parets flanquejades per arbres i vegetació, que el converteixen en un túnel verd.
Mites Les llegendes del clan ijebu contemporani vinculen l'Eredo amb una llegendària vídua rica i sense fills anomenada Bilikisu Sungbo. Segons ells, el monument es va construir com el seu memorial. A més a més, es creu que la seua tomba està situada a Oke-Eiri, una ciutat en una àrea musulmana just al nord.
Història miniatura|265x265px| El tecnòleg multidisciplinari Ade Olufeko dins de l'Eredo de Sungbo el 2017 L'arqueologia del jaciment apunta a la presència d'una gran entitat política en l'àrea abans de l'obertura del comerç transatlàntic.
L'Eredo de Sungbo va complir un propòsit defensiu quan es va construir entre el 800 i el 1000, un període de confrontació política i consolidació en la selva tropical del sud de Nigèria. És probable que s'haja inspirat en el mateix procés que dugué a construir murs i rases semblants en tot l'oest de Nigèria, inclosos els moviments de terra al voltant d'Ife, Ilesa i Benín Iya, una sèrie de moviments de 6.500 km connectats, però separats, a l'àrea veïna de llengua edo. Sembla que era un mitjà per a unificar una zona de diferents pobles en un sol regne. I els constructors d'aquestes fortificacions van tractar deliberadament d'aconseguir aigua subterrània o argila per a crear un fons pantanós per a la rasa. Si s'aconseguia a poca profunditat, els constructors es detenien, tot i que només fora a 1 metre de fondària. En alguns llocs, s'havien col·locat petites estàtues d'ídols cònics al fons de la fossa.
Època actual La seua grandària i complexa construcció atragueren l'atenció dels mitjans de tot el món al setembre del 1999 quan el Dr. Patrick Darling, un arqueòleg britànic que llavors treballava a la Universitat de Bournemouth, inspeccionà el jaciment i volgué preservar-lo i donar-li certa prominència. Abans, els Eredo havien estat poc coneguts fora de la petita comunitat de residents i especialistes en història ioruba. Passaren quaranta anys entre la publicació de l'estudi del jaciment per part del professor Peter Lloyd i el de Darling, però així i tot calgué un replantejament complet del passat d'Àfrica occidental. El 2017, el tecnòleg Ade A. Olufeko va dirigir un equip independent dins de la muralla.
Referències
Categoria:Nigèria Categoria:Jaciments arqueològics d'Àfrica