La muralla d'Alpont és un dels dos elements fortificats defensius del nucli principal del municipi alpontí. L'altre és el castell d'Alpont. S'inclou a l'Índex General del Patrimoni Cultural Valencià amb la referència 46.036-9999-000001, on també figura el castell.

L'element protegit comprèn dos béns ben diferenciats pel seu emplaçament i funció. Mentre que el castell es remunta al , arran de la conquesta islàmica, i el seu origen és un nucli poblacional establert al cim del turó a partir d'una guarnició militar, la muralla sorgeix cap a finals del , en expandir-se la població cap a la base del turó i fer-se necessària la defensa d'aquest nucli ampliat.

Descripció general Es conserven nombroses restes de les muralles que en època musulmana tancaven el perímetre de la Vila d'Alpont, per la qual cosa és possible reconèixer el seu emplaçament i direcció, encara que moltes d'aquestes restes presenten un deteriorament seriós.

Les muralles s'estenen pel vessant oest de la població, al llarg d'aproximadament 500 o 600 metres partint de l'anomenada Torre del Portillo, pel sud i arribant en rampa descendent fins a treure el cap al barranc del Reguero, pel nord. Des d'aquest punt és el mateix vessant natural del turó sobre el qual s'alça el castell, amb el seu gran desnivell i verticalitat, el que completa el tancament del recinte per l'est.

Les muralles comptaven amb un total de tretze torres entre sis i vuit metres de gruix i quatre portals. El llenç tenia una altura d'entre 10 i 14 metres, amb un gruix que oscil·lava entre 1,15 i 2,20 metres. Les torres estaven espaciades de 20 a 25 metres, ocupant punts amb bona visibilitat i que permetien el control dels accessos. A més reforçaven l'estructura.

Les quatre portes eren el Portal C, que donava accés als horts; la Torre de l'Alfama, que donava accés a la medina; i dos accessos peatonals: la del Portillo i una altra porta estreta.

Queden restes d'aquestes estructures, bé que generalment en un estat de gran deteriorament. Com que les muralles tallaven en dos el nucli de la població, van patir constants modificacions, com la destrucció de dues torres al per eixamplar dos carrers.

Sector nord A l'extrem nord, la muralla probablement s'enllaçava amb el tallat sobre el qual s'assenta el castell, on la pròpia forma natural del terreny cobriria la funció defensiva del recinte per l'est. El tram de la muralla entre l'extrem septentrional i la Torre Aljama, les muralles són generalment visibles, encara que sigui de forma parcial, variable i ocasionalment molt modificades.

A la part més septentrional, que gira cap a l'est, hi ha restes de la muralla i de diverses torres, però tot molt deteriorat i en mal estat de conservació, amb alguns elements que presenten risc d'esfondrament. La vegetació en aquest tram és molt abundant i impedeix la visió de la muralla i les seues torres, cosa que contribueix al seu deteriorament i ruïna. Es tracta de llenços de muralla generalment de maçoneria. En alguns trams on els paredats han anat caient, s'observa la construcció en tàpia al seu interior. Les torres imponents que es conserven presenten un estat ruïnós, i fins i tot perillós, a causa de la pèrdua d'una gran part de la maçoneria, deixant a la vista i sense cap protecció el tapial del seu interior i quedant aquest exposat a la intempèrie, cosa que en poc temps ha suposat un important deteriorament. miniatura|Base d'una de les torres, la qual no es conserva Des de l'avinguda de San Blas –correspon amb la carretera CV 345– es pot observar el següent tram de muralles que avança cap al sud. Es tracta del llenç conservat de major longitud, encara que la seua altura és variable. Per la part superior, en alguns trams serveix de parapet al camí de baixada que l'acompanya. Però en altres trams, la seua alçada és inferior al nivell del camí, i s'ha reconstruït, fins a crear un ampit al camí, amb mur de maçoneria de menor alçada i gruix, que es distingeix fàcilment de la muralla. També es conserva una saetera allotjada a la mateixa. Pel trasdós de la muralla, encara es conserven algunes de les torres adossades a la mateixa, encara que el seu estat de conservació és força dolent, trobant-se envaïdes per la vegetació. Al final d'aquest extens tram de muralla, les restes han estat incorporades i han servit de base per a una construcció privada posterior.

Al costat d'aquest tram de muralla hi havia una torre àrab, enderrocada a finals del , sota la qual es va trobar part de la base d'una estructura, possiblement romana, la qual va ser restaurada i conservada. Actualment és envaïda per la vegetació.

En conjunt, el tram de muralles al nord de la Torre d'Aljama presenta diverses restes de la muralla, força fragmentada. El primer dels trams va ser emplenat per la part superior i serveix com a jardinera per alguns veïns, que a més han tractat d'adequar-lo pel seu compte, revestint-lo amb plaques de pedra. És en estat regular, hi ha despreniments de paredats i agressions de la vegetació. miniatura|Torre Aljama, que va ser casa de la vila fins al 2012

Torre Aljama

La torre millor conservada és la Torre de l'Aljama, també coneguda com a Porxo de Sant Antoni. Es tracta de la porta principal d'accés al recinte emmurallat a l'època andalusina i el període baix medieval. Aquest edifici s'ha utilitzat tradicionalment per a les funcions pròpies de la casa consistorial -el terme aljama significa ajuntament- albergant els plens de Corts del Regne el 1319 i 1383, i actuant com a seu de l'Ajuntament fins al 2012.

Sector sud Des de l'antiga casa de la vila i en direcció sud-est, hi ha restes de la muralla i una de les torres adossada a la mateixa. Hi ha diferents estrats constructius murals en aquest tram de muralla. A la base s'observa maçoneria ordinària, la qual es troba en estat de deteriorament creixent, havent-se desprès part dels seus paredats i la quasi totalitat del seu revestiment. A partir aproximadament de tres metres d'alçada, la muralla deixa a la vista la construcció en tàpia, quedant presents restes del revestiment d'aquest, si bé es troba majoritàriament desprès.

De la torre que està adossada a aquest tram de muralla, la torre del Albergue, no en queden gaires restes.

Alineada amb aquesta torre, i ja al límit de la vila, hi ha una altra torre similar, aparentment l'última del recinte emmurallat, perquè enllà, el tallat mateix de la muntanya va crear una barrera natural que dificulta el pas a l'interior del recinte fortificat. Els murs van ser incorporats en la construcció d'habitatges privats.

Fora de la muralla, sobre el turó de Sant Cristòfol, immediatament a l'oest de la població, s'han trobat restes de dues torres vigies.

Referències

Categoria:Edificis d'Alpont Alpont Categoria:Control de B25es Alpuente 2025