Martí Camós i Segura (Palamós, 4 d'abril de 1956) és un tenora, saxofonista, clarinetista, pianista, director i professor de música català. Va ser director de la cobla-orquestra Els Montgrins durant trenta-tres anys i el 2023 va rebre la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana.
Va estudiar solfeig i piano amb Pepita Prats, clarinet amb Pere Carreras i Joan Giró, i saxòfon amb Laureà Vila, Joan Giró, Lluís Caballeria i Agapit Torrent. Es va formar en la tenora amb Ricard Viladesau, instrument que esdevindria el principal de la seva trajectòria professional. Va iniciar la carrera d'instrumentista amb els conjunts Punto Rojo i Blue Star i amb La Principal de Palafrugell. El 1976 es va incorporar a La Principal de Llagostera, on va romandre quatre anys, i el 1980 va passar a la cobla-orquestra Miramar de Figueres, dirigida aleshores per Jaume Cristau.
L'any 1987 es va incorporar a Els Montgrins com a tenorista i va substituir Martirià Font en la direcció de la formació. Va compaginar durant dècades la interpretació de la tenora amb les funcions de director i arranjador, i va esdevenir una de les figures més estretament vinculades a la formació de Torroella de Montgrí. El 2021 va posar fi a trenta-tres anys al capdavant dels Montgrins en un concert d'homenatge celebrat al Teatre La Gorga de Palamós. En els darrers anys de la seva etapa a la formació, Jordi Molina ja havia assumit progressivament la direcció de la cobla, mentre que Camós continuava com a músic.
Paral·lelament a l'activitat professional amb les cobles, Camós ha desenvolupat una intensa tasca pedagògica, impartint classes de solfeig, piano i clarinet. També ha estat vinculat a diverses entitats culturals de Palamós: va dirigir la Coral El Progrés, va col·laborar amb l'Agrupació Teatral La Gespa i va presidir Joventuts Musicals de Palamós entre 2003 i 2008.
Tot i que la composició no ha estat el centre de la seva activitat, durant l'etapa a la cobla Miramar va escriure, amb l'assessorament de Jaume Cristau, la sardana obligada de tenora La cala dels Corbs, concebuda perquè ell mateix en fos el solista. També va compondre Enyorança, amb la qual va guanyar el Festival de la Cançó Marinera el 1976, i música per a diverses produccions teatrals.
El 2023 va ser distingit amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana, en reconeixement de la seva trajectòria com a intèrpret de tenora, saxòfon, clarinet i piano, director, docent i membre de diverses formacions musicals.
Referències
Categoria:Compositors de sardanes palamosins Categoria:Compositors de sardanes de finals del segle XX Categoria:Directors de cobla Categoria:Tenores Categoria:Compositors de sardanes del segle XXI Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Directors catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Saxofonistes catalans Categoria:Clarinetistes catalans