StreetPress és un lloc web de notícies francès que promou el periodisme d'esquerres i compromès, dedicat a la investigació i les cultures urbanes.
Històric StreetPress, fou fundat el 2009 per Johan Weisz-Myara, com un mitjà de comunicació independent, orientat a un públic jove de 20 a 35 anys, amb una línia editorial d'esquerres centrada en temes socials i culturals, i una forta oposició a l'extrema dreta. Inicialment basat en una redacció participativa, ha evolucionat cap a projectes com la Street School, una formació gratuïta en periodisme ciutadà, i ha adoptat un model de finançament diversificat que combina contingut de marca (80% dels ingressos) amb un sistema de "filiació". Weisz-Myara, és graduat de l'ESSEC i amb experiència en mitjans com Radio Shalom. StreetPress també impulsa MediaMaker, una incubadora per a nous mitjans innovadors, consolidant-se com una plataforma clau per al periodisme urbà i compromès a França.
L'any 2017 la redacció es va traslladar a Montreuil.
Com a mitjà de comunicació independent StreetPress rep suport des del juny de 2022 del Fons per una Premsa Lliure impulsat pel diari francès Mediapart. El Fons per una Premsa Lliure, fou ideat per finançar exclusivament per micromecenatge diversos mitjans de comunicació seleccionats. De 44 candidats se'n triaren nou per rebre ajudes econòmiques destinades a promoure un periodisme lliure i de qualitat. Aquestes ajudes, que oscil·len entre 3.000 i 30.000 euros, es distribuirien entre set mitjans escrits (Basta!, Le Média, Le Monde Moderne, Navarre-Occitanie Quotidien, Off Investigation, Reflets.info i StreetPress) i dos mitjans audiovisuals (Blast i Radio Parleur). L'objectiu seria el de reforçar la independència i sostenibilitat d'aquests mitjans, amb un pressupost total de 133.000 euros recaptats a través de donacions, majoritàriament de particulars, i amb la intenció de repetir la convocatòria anualment per continuar donant suport al periodisme independent.
Línia editorial i funcionament participatiu Els continguts se «centren en problemes socials actuals dirigit a joves residents urbans» i s'impulsa la «informació de camp, diferenciada i estructurada per a joves de 20 i 35 anys». Amb una redacció jove i dinàmica, StreetPress combina continguts sobre música, cultura i assumptes socials, guanyant-se una audiència fidel gràcies a la seva estètica fresca, col·laboracions amb figures reconegudes dins l'ambient i un enfocament en temes de barri i subcultures, tot mantenint-se independent i amb una forta presència en línia.
L'equip editorial reivindica una línia editorial d'«esquerra» i contrària a l'extrema dreta i la violència policial. StreetPress defineix la seva línia ideològica com a progressista i compromesa amb la justícia social, defensant la llibertat d'expressió, la igualtat i la diversitat, amb un enfocament especial en donar veu a les comunitats marginades i combatre els discursos d'odi, especialment de l'extrema dreta. El mitjà, sense estar afiliat a cap partit polític, promou un periodisme independent que combina investigació rigorosa amb un estil narratiu accessible, centrant-se en temes com la cultura urbana, els moviments socials i les lluites contra la discriminació, amb l'objectiu d'inspirar canvis positius a la societat francesa. El seu projecte StreetVox llençat a partir de StreetPress combina periodisme i xarxa social, publicant testimonis breus en format de vídeo o text, amb uns 300 col·laboradors, incloent-hi activistes, investigadors i youtubers, per contrarestar la influència de l'extrema dreta en línia i promoure temes progressistes. D'entre els seus continguts més destacats s'inclou l'entrevista en un kebab al candidat Benoît Hamon, en la qual s'abordaren temes com l'ubèrització, el vel o la renda universal.
En els seus inicis StreetPress va començar amb el «periodisme participatiu supervisat», amb el qual predominava la participació al seu lloc web de periodistes voluntaris amb l'oportunitat de participar en la coproducció d'informació, supervisada per periodistes professionals de la redacció. L'any 2015 el lloc web es dividiria en diferents seccions sobre estudis, indrets i gent, demostrant el seu enfocament cap a demandes i lluites que se succeïen al carrer.
L'any 2020 el lloc web va organitzar i formar joves sense requisits acadèmics de cinc ciutats de l'Illa de França per cobrir les eleccions municipals a la seva ciutat d'origen. Acompanyats per la periodista independent Nathalie Gathié i amb una trobada amb Raphaëlle Bacqué del diari Le Monde, aquests "StreetReporters" com Amine a Chelles i Samia a Garges van abordar temes locals amb una perspectiva renovadora. Amine, per exemple, va escriure sobre la manca de transport públic a Chelles, mentre que Samia va destacar la diversitat i el treball associatiu a Garges, reflectint un periodisme participatiu que connecta amb la realitat dels barris.
L'equip sovint produeix vídeos i il·lustracions per acompanyar articles, retrats i entrevistes. De tant en tant, el lloc web publica guies que detallen la vida dels barris i els residents que hi viuen, i comparteixen... bons plans d'oci local». A més, també manté un canal de YouTube que emet documentals en vídeo i que té més de 329.000 subscriptors.
Investigació periodística StreetPress està darrere de la publicació d'investigacions i notícies destacades tals com:
Segons una investigació periodística, l'Estat francès va implementar l'ús d'avions privats per al trasllat de migrants, principalment des de Calais cap a centres de detenció o deportació, amb un cost anual estimat de 2 milions d'euros, s'utilitzaren vols de 19 places que sovint transportaven només tres o quatre migrants acompanyats per agents policials, en operacions majoritàriament nocturnes i amb poca publicita. Malgrat les reticències inicials del ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, que va qualificar la informació de "maldestra", aquest va confirmar la veracitat de les dades, mentre el sindicat policial Synergie-Officiers defensà la pràctica com a més segura i econòmica en comparació amb els trasllats terrestres. A més, es va reportar que aquests vols també facilitaven la distribució de migrants rescatats a la Mediterrània cap a diversos països europeus, amb almenys 15 operacions d'aquest tipus registrades el 2015, segons fonts governamentals franceses. L'octubre de 2018, StreetPress va revelar com diverses agències de l'empresa pública de treball Pôle Emploi van organitzar sessions de contractació seguint el principi del programa The Voice. La iniciativa consistia en entrevistes on els reclutadors romanien d'esquena als candidats i giraven la cadira si consideraven que el perfil era adequat, emulant l'estètica i la dinàmica del concurs musical. L'objectiu declarat era valorar les competències i el fet de saber estar dels aspirants sense biaixos visuals. Tot i això, la proposta va generar controvèrsia entre treballadors i sindicats, que criticaren la teatralització del procés de contractació i qüestionaren la seriositat de l'enfocament. Pôle Emploi defensà l'experiment com una acció local d'innovació destinada a millorar la connexió entre candidats i empreses. El juny de 2020, StreetPress revelà l'existència d'un grup privat de Facebook amb uns 8.000 membres, majoritàriament policies, on s'haurien compartit missatges de caràcter racista, sexista, homòfob i violent. Aquesta investigació va sortir a la llum en un context de forta mobilització contra les violències policials, arran de la mort de George Floyd als Estats Units. El reportatge va generar un fort impacte mediàtic i va reobrir el debat sobre el comportament i la cultura interna en certs sectors de les forces de l'ordre franceses. A més, provocà una roda de premsa del ministre de l'Interior, Christophe Castaner. El juliol de 2020, la Fiscalia de París arran de la denúncia d'un informant de StreetPress va obrir una investigació per presumptes actes de racisme i maltractaments al dipòsit del Tribunal de París, comesos entre 2017 i 2019 per agents de policia. Les denúncies inclouen insults racistes, sexistes i homòfobs, així com maltractaments a més d'un miler de detinguts, segons el brigadier-chef Amar Benmohamed, que va alertar la seva jerarquia i va presentar una denúncia per assetjament moral. L’IGPN (Inspecció General de la Policia Nacional) i la Defensora dels Drets van iniciar investigacions independents, mentre que diversos agents van ser sancionats disciplinàriament. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, va expressar preocupació pels retards en l'aplicació de les sancions. El gener de 2021, tres policies van ser sancionats per actes de violència i comentaris racistes al dipòsit del Tribunal de París, segons una investigació interna. Les sancions van incloure suspensions temporals i trasllats, arran de les denúncies del brigadier-chef Amar Benmohamed, que havia alertat sobre maltractaments sistemàtics i insults discriminatoris contra persones detingudes entre 2017 i 2019. Aquest cas va provocar una forta reacció pública i va posar en qüestió la cultura interna en certs sectors de la policia francesa, així com la gestió de les denúncies dins de les institucions judicials. Durant la campanya legislativa francesa de 2024, una investigació col·lectiva de diversos mitjans com StreetPress, Mediapart, Libération i L’Express va revelar que més d'un centenar de candidats del Rassemblement National (RN) tenien antecedents o comportaments racistes, homòfobs, antisemites, pro-Putin o conspiracionistes. Aquestes revelacions van tenir un impacte significatiu en els resultats electorals del partit, que van ser més baixos del que s'esperava. La investigació va ser possible gràcies a la col·laboració entre periodistes especialitzats i ciutadans mobilitzats, com el col·lectiu L’Extincteur, que van aportar informació clau. Aquest treball ha estat reconegut per la seva rigorositat i pel suport massiu rebut per part de la societat civil, posant en qüestió el discurs de normalització del RN.
Finançament, suport i col·laboració Segons Les Clés de la Presse, l'estructura va aconseguir una facturació de 100 000 € en, amb una inversió inicial de 5 000 €..
L'abril de 2019, StreetPress va llençar una subscripció per als seus lectors a través de donacions de 4 a 12 euros mensuals de 10.000 lectors. El contingut gratuït del lloc web no estava en qüestió, ja que el mitjà declarava tenir un capital de 500.000 euros. L'objectiu era fer que StreetPress depengués menys de les activitats de l'agència i concentrar el treball editorial en investigacions, com per exemple per finançar l'expansió cap a la producció de vídeos, com el documental Gilets jaunes, une répression d'Etat, i amb l'objectiu d'ampliar l'abast de les seves investigacions socials i reportatges sobre temes polítics i culturals....
L'any 2016 s'informà sobre el projecte Media Maker, un incubador de mitjans innovadors i ciutadans impulsat per StreetPress. La incubadora iniciada l'any 2015, va seleccionar tres projectes de mitjans d'entre 85 candidatures al cap de nou mesos: Nothing But the Wax, centrat en la moda i la indústria tèxtil africana; BuG, una revista digital sobre mutacions culturals i digitals; i Le Quatre Heures, un mitjà de periodisme lent amb reportatges multimèdia de gran format. Aquests projectes van rebre 5.000 euros, espai d'oficines i mentoratge durant tres mesos per desenvolupar iniciatives editorials amb models econòmics sostenibles. El projecte contrastà respecte d'altres incubadores per promoure mitjans amb una dimensió ciutadana, en contrast amb altres incubadors que se centren en l'aspecte econòmic. A més, es complementà amb el projecte Street School, una escola de periodisme gratuïta creada el 2012.