Heracli el Vell (; mort el 610) va ser un general romà d'Orient i el pare de l'emperador romà Heracli (r. 610–641).Evans, Helen C. (2018). Armenia: Art, Religion, and Trade in the Middle Ages. Metropolitan Museum of Art. p. 34. ISBN 978-1-58839-660-0 Heracli el Vell es va distingir en la guerra contra els perses sassànides a la dècada del 580. Com a general subordinat (o hippostrategos), Heracli va servir sota el comandament de Filípic durant la batalla de Solacó i possiblement va servir sota Comencíol durant la batalla de Sisauranó. Cap al 595, Heracli el Vell és esmentat com a magister militum per Armeniam enviat per l'emperador Maurici (r. 582–602) per reprimir una rebel·lió armènia liderada per Samuel Vahewuni i Atat Khorkhoruni. Cap al 600, va ser nomenat exarca d'Àfrica i el 608 es va rebel·lar amb el seu fill contra l'usurpador Focas (r. 602–610). Utilitzant el nord d'Àfrica com a base, el jove Heracli va aconseguir enderrocar Focas, iniciant la dinastia heracliana, que governaria l'imperi durant un segle. Heracli el Vell va morir poc després de rebre la notícia de l'ascens del seu fill al tron imperial.
Origen Alguns historiadors moderns creuen que Heracli el Vell era d'origen armeni i presumiblement bilingüe (armeni i grec) des de ben jove. El seu origen armeni es dedueix per un passatge de Teofilacte Simocata, on s'interpreta que el considera natural de l'Armènia Romana.The passage is from Book III of Theophylact Simocatta's history: "And so Philippicus had learned during his journey that Priscus had been accredited as general by the emperor (Maurice); on reaching Tarsus he composed messages to Heraclius the Elder which indicated that, after leaving the army, he should return to his own city when he came to Armenia, and surrender the army to Narses, the commander of the city of Constantina." () Andónios Kaldel·lis argumenta que "no hi ha ni una sola font primària que digui que Heracli fos armeni" i que l'afirmació es basa en una lectura errònia de Teofilacte Simocata. A més, aquests possibles avantpassats llunyans exagerats i sobreemfatitzats tenen poca importància, ja que Heracli es va identificar com a romaios (romà) i era ètnicament romaios. En una carta, Prisc, un general que havia substituït Heracli el Vell, li va escriure "que deixés l'exèrcit i tornés a la seva ciutat a Armènia". Kaldel·lis ho interpreta com el quarter general d'Heracli el Vell, i no com la seva ciutat natal.Kaldel·lis, Anthony (2019). Romanland: Ethnicity and Empire in Byzantium, p.183, Harvard University Press. La ciutat d'Heracli el Vell no s'esmenta específicament. Mary i Michael Whitby suggereixen que Heracli el Vell era en aquell moment el magister militum per Armeniam. Si és així, "la seva ciutat" era Teodosiòpolis (l'actual Erzurum), la seu de les forces romanes a Armènia.Theophylact Simocatta, III.1.1; ed. Com a principal bastió militar al llarg de la frontera nord-est de l'imperi, Teodosiòpolis ocupava una important ubicació estratègica que va ser disputada en guerres entre els romans i els perses. Els emperadors Anastasi I (r. 491–518) i Justinià I (r. 527–565) havien refortificat la ciutat i construit noves defenses durant els seus regnats.
No es coneix res sobre l'ascendència d'Heracli el Vell, fet que no ha impedit que els historiadors moderns especulin sobre el tema. Cyril Mango ha donat suport a una teoria que suggereix que era un descendent d'Heracli d'Edessa, un general romà del . S'ha entès que un passatge de la Història de Sebeos suggereix un origen arsàcida d'Heracli el Vell. Aquesta teoria va ser fermament recolzada per Cyril Toumanoff, mentre que Alexander Vasiliev i Irfan Shahîd la van considerar probable. Joan de Nikiû i Constantí Manasses semblen considerar que el seu fill, Heracli el Jove, era un capadoci, cosa que podria indicar el seu lloc de naixement en lloc de la seva ascendència real.
Família La Historia syntomos del patriarca Nicèfor I de Constantinoble esmenta un sol germà d'Heracli el Vell, anomenat Gregoras, que era el pare de Nicetas. Teòfanes el Confessor esmenta Epifània com a mare de l'emperador Heracli, i per tant esposa d'Heracli el Vell. Heracli el Vell és esmentat com a pare de l'emperador Heracli en diverses fonts, com ara Teofilacte, Joan de Niciu, Nicèfor I, Teòfanes, Agapi l'historiador, la Suda, Jordi Cedrè, Joan Zonaràs, Miquel el Sirià, la Crònica de 1234 i Nicèfor Cal·list Xantopul. En canvi, no hi ha cap font que l'esmenti en la mateixa frase que els germans de l'emperador Heracli. Tot i això, es pot suposar amb seguretat que era el seu pare.
El germà més ben documentat d'Heracli el Jove va ser Teodor. Maria, germana d'Heracli el Jove, és esmentada per Nicèfor I i identificada com la mare de Martina. Posteriorment Martina es casaria amb el seu oncle, Heracli, i seria proclamada augusta. Tant Cèdrens com Miquel el Sirià consideren que Martina era filla d'un germà anònim d'Heracli el Jove, cosa que posa en dubte la relació precisa. Finalment, Teòfanes esmenta breument a Gregores com a germà d'Heracli el Jove quan parla de la mort del primer a Heliòpolis (l'actual Baalbek) cap al 652/653. Aquesta és l'única menció d'aquest germà. Teòfanes, però, podria haver malinterpretat la relació entre Gregores i l'emperador.
Carrera professional Sota Filípic Heracli el Vell s'esmenta per primera vegada l'any 586 com a general que servia sota Filípic durant la guerra romano-persa de 572-591. Heracli el Vell va comandar el centre de l'exèrcit romà a la batalla de Solacó a la primavera de 586. Després de la batalla, va ser enviat en una missió d'exploració per confirmar el rumor de l'arribada de reforços perses.Theophylact Simocatta, II.5.9–11; ed. miniatura|La frontera romano-persa entre el 565 i el 591. La força romana va continuar envaint Arzanene. Filípic va assetjar Clomaron, la ciutat principal de la zona. En aquest punt, Jovi i Maruthas, dos líders locals, van desertar al bàndol romà. Van prometre ajudar a localitzar les posicions ideals per construir forts inexpugnables que controlessin el pas a través de les muntanyes Taure i Hakkâri, permetent als romans controlar les rutes que connectaven Arzanene amb Persarmènia i la Baixa Mesopotàmia. Filípic va assignar Heracli el Vell, conegut en aquest punt com el seu segon al comandament (hipòstrategos), per seguir els guies fins als punts forts indicats.Theophylact Simocatta, II.7.1, 7.6–11; ed.
Heracli, acompanyat de 20 homes, van marxar per acomplir aquesta missió. Van marxar sense la seva armadura i el seu grup aviat es va trobar amb Kardarigan liderant un nou exèrcit persa. Teofilacte assenyala que "Kardarigan marxava contra els romans, havent reclutat multituds, que no eren soldats sinó homes sense experiència en el clamor marcial; a més, havia reunit un ramat d'animals de càrrega i camells, i avançava". No obstant això, Kardarigan va intentar atacar la unitat mal equipada d'Heracli, i Heracli va haver d'escapar movent-se de carena en carena. A la nit, va enviar un missatger per advertir a Filípic de l'amenaça que s'acostava.Theophylact Simocatta, II.8.1–5; ed.
En saber-se la noticia de l'arribada d'un exèrcit persa, les forces de Filípic van fugir desordenadament cap a territori romà. Va aconseguir arribar a Amida i després va començar a restaurar els antics forts del mont Izala. Allà, possiblement a causa d'una malaltia, va lliurar el comandament del seu exèrcit a Heracli. Teofilacte narra: Teofilacte indica que Filípic i Heracli el Vell van passar l'hivern junts a Teodosiòpolis.Theophylact Simocatta, II.9.16–10.1, 10.4–5; ed.
A la primavera del 587, Filípic tornava a estar malalt i no va dirigir la campanya en persona. Va assignar dos terços del seu exèrcit a Heracli i la resta als generals Teodor i Andreas, i els va enviar a saquejar territori persa. Heracli va assetjar un fort sense nom, utilitzant les seves màquines de setge fins que va caure. Després d'instal·lar una guarnició al fort capturat, Teòfanes el Confessor informa que Heracli el Vell es va unir al general Teodor al setge de Beioudaes, però això sembla ser un error. Teòfanes sembla haver entès malament el passatge rellevant de Teofilacte que explica que Teodor i Andreas s'uneixen a aquell setge.Theophylact Simocatta, II.10.6–7, 18.1–6; ed.
A finals de l'any 587, Filípic va tornar a Constantinoble, deixant Heracli al capdavant de l'exèrcit durant l'hivern. Heracli va prendre mesures per restablir la disciplina a les tropes. Segons Teofilacte, "Heracli va imposar càstigs per deserció als vagabunds de la força romana; i aquells que s'havien acomiadat del treball i que vagaven sense rumb d'aquí a allà, van ser convertits al seny mitjançant càstigs". A principis del 588, l'emperador Maurici (r. 582–602) va substituir Filípic per Prisc. Filípic va escriure a Heracli el Vell, ordenant-li que deixés l'exèrcit a càrrec de Narses i tornés a Armènia. Però les mateixes cartes notificaven als soldats un decret imperial que reduïa el seu sou en una quarta part.Theophylact Simocatta, II.18.26 and III.1.1–2. Això va provocar un motí de les tropes, que es van negar a seguir les ordres de Prisc. El motí només va acabar quan l'ordre va ser rescindida i Filípic va ser nomenat de nou comandant de l'exèrcit oriental.;
Sota Comencíol Heracli el Vell torna a ser citat un any després, sota el comandament de Comencíol, a la batalla de Sisauranó (tardor 589), a prop de Nísibis. Segons el relat de Teofilacte, Comencíol suposadament va fugir cap a Teodosiòpolis (l'actual Ra's al-'Ayn) mentre la batalla encara estava en curs. Heracli el Vell es va fer càrrec de les tropes restants i les va conduir a la victòria. Teofilacte, però, va viure i escriure durant el regnat d'Heracli el Jove, i està molt esbiaixat a favor del seu pare. Per tant, se sospita que el seu relat exagera o fins i tot inventa la covardia de Comencíol amb l'objectiu de glorificar Heracli el Vell. El contemporani Evagri Escolàstic, per exemple, atribueix a Comencíol la victòria, i no esmenta Heracli el Vell en absolut.
Revolta armènia Heracli el Vell és esmentat de nou cap al 595 com a magister militum per Armeniam, probablement succeint a Joan Mistacó. La història de Sebeos proporciona el relat principal del seu mandat. Va ser enviat per Maurici per enfrontar-se als rebels armenis liderats per Samuel Vahewuni i Atat Khorkhoruni. Heracli el Vell va ser assistit per Hamazaspes Mamiconi.
Fou substituït per Suren. El seu servei a Armènia va ser breu, però es podria dir que va reforçar els seus vincles amb el país.
Exarca d'Àfrica Heracli el Vell és esmentat posteriorment l'any 608 com a patrici i exarca d'Àfrica. Segons el patriarca Nicèfor, Heracli el Vell havia estat nomenat per al càrrec per Maurici abans de la seva deposició i mort el 602. Podria haver substituït Innocenci, un exarca temporal nomenat entre el 598 i el 600. El nomenament suggereix que Heracli el Vell gaudia del favor de Maurici i tindria motius per romandre-li lleial. Heracli el Vell i la seva cort africana van lamentar notablement la mort i l'execució de Maurici i van lloar pòstumament l'emperador caigut.
Els exarques d'Àfrica eren efectivament governadors generals amb poders civils i militars. La seva seu de poder era Cartago. Els historiadors de finals del i principis del van atribuir molta importància a aquest nomenament, fins i tot suggerint que requeriria vincles destacats entre Heracli el Vell i Àfrica o l'Imperi Romà d'Occident en general. Tanmateix, els historiadors posteriors van assenyalar que aquest nomenament formava part d'un patró més ampli. Al diversos comandants militars romans destacats havien començat les seves carreres a les regions orientals de l'Imperi, sovint a la rodalia de l'Alta Mesopotàmia. Després van ser transferits al nord d'Àfrica en algun moment de les seves respectives carreres. Per tant, no hi ha cap indici que aquesta rotació de les províncies orientals a les occidentals fos inusual.