Arnau de Cardellach (també documentat com a Cardellac) fou un noble rossellonès del . Entre 1326 i 1330 exercí com a lloctinent del Regne de Mallorca sota el regnat de Jaume III de Mallorca.
Biografia Arnau de Cardellac fou nomenat el 1326 pel regent, l'infant Felip de Mallorca, coincidint amb una etapa de reorganització institucional i fiscal de la Corona de Mallorca després de la minoria d'edat del rei. Es mantingué en el càrrec fins al 1330, quan fou substituït inicialment de manera interina per Berenguer de Santacília (1330-1331) i definitivament per Pere de Bellcastell.
La seva activitat al front del govern insular queda reflectida en diverses fonts documentals. El febrer de 1327 rebé a Perpinyà una carta del regent Felip on se li ordenava protegir els armadors jueus establerts a Mallorca. Poques setmanes més tard, a l'1 de març, el mateix regent li adreçà una nova missiva exhortant-lo a donar impuls a les obres de la catedral de Mallorca. En els anys següents, la seva intervenció en la política municipal generà controvèrsia: convocà tots els prohoms per deliberar sobre la revocació dels acords entre els jurats i del Gran i General Consell, pràctica que fou considerada irregular i que motivà la protesta del regent, qui li manà cessar aquestes reunions.
Cardellac també intervingué en afers vinculats amb la seguretat marítima. El 1330 apareix esmentat en relació amb episodis de pirateria a l'entorn de Menorca, en contacte amb el lloctinent de l'Illa, Dalmau de Totzó. El mateix any, Jaume III li concedí la baronia de Bunyola, dotada amb drets jurisdiccionals i senyorials. Aquesta concessió responia a l'estratègia del monarca d'afavorir la implantació de nobles rossellonesos dins el regne i garantir-ne la fidelitat. Dos anys més tard, el 1332, la documentació militar de l'Arxiu del Regne de Mallorca reflecteix que Arnau de Cardellac devia proporcionar cinc cavalls armats en qualitat de baró de Bunyola.
Llegat La trajectòria d'Arnau de Cardellac mostra el paper rellevant que tingueren els nobles rossellonesos en el govern de Mallorca durant la primera meitat del . La seva actuació com a lloctinent il·lustra les tensions entre les institucions locals i el poder reial, així com les estratègies de Jaume III per consolidar la cohesió del regne a través de concessions senyorials i militars.
Referències
Categoria:Lloctinents del Regne de Mallorca Categoria:Rossellonesos històrics Categoria:Morts al segle XIV