La Talaiassa (col·loquialment Sa Talaiassa) és una vénda de Formentera situada a la parròquia del Pilar de la Mola. Comprèn tota la part sud de l'altiplà de la Mola, i limita amb la vénda del Monestir per la Carretera i amb la vénda de les Clotades per la pista de Maryland. Té una superfície d'uns 3 km².

Geografia Es distingeixen tres zones principals: a ponent, la zona de la Pujada; al sud, els penya-segats de la Mola; i la part central, la plana fèrtil de l'altiplà. De l'altiplà davallen diversos torrents que desemboquen al vessant sud: el dels Arbocers desemboca al Caló del Mort, el de la Grava desemboca passat el Ram, el de la Talaia desemboca a prop de l'Estufador, i el de les Bassetes, a prop de les Bassetes; tot seguit, ve el torrent Fondo. A la Pujada i la zona costanera pròxima als penya-segats predomina el pinar i el matoll, mentre que l'altiplà predominen els conreus i les tanques abandonades envaïdes de bosc. Abunden també forns de calç, sitges de carboner i barraques, vestigis de la indústria del carbó i la calç.

A la part occidental, el litoral és suau, i a l'extrem de la vénda, davant l'hotel Riu, es troba l'única platja d'arena, el Copinar. Més cap a llevant, el pendent es manté suau, però el litoral és rocós, i solament són aptes pel bany les zones del Caló del Mort i el Ram, totes dues amb embarcadors de pescadors. A l'Estufador hi ha un altre embarcador, antany tan important com el del Caló de Sant Agustí, amb una antiga caseta on pernoctaven els mariners que transportaven mercaderies d'importació i exportació d'Eivissa a la Mola. Tot seguit, el relleu esdevé abrupte i comencen els penya-segats, i solament és apta pel bany Cala Codolar: malgrat que no hi ha cap embarcador, fins a l'electrificació del Far el 1971 els bidons de combustible de la llàntia desembarcaven en aquesta cala.

La població es troba sobretot a l'altiplà de la Mola, tant en urbà, entorn del Pilar de la Mola, com en rústic. La major part del nucli del Pilar de la Mola, que ha crescut sobretot els primers anys del amb la construcció d'una dotzena de nous edificis, pertany a la vénda de la Talaiassa. Del nucli urbà surten tres camins que vertebren la vénda: el camí de la Talaiassa, que en urbà pren el nom de carrer d'Àngela Ferrer, passa per l'aljub del Poble i es dirigeix cap a la casa de la Talaiassa; el camí de l'Estufador, que surt del restaurant de la Figuera i davalla a l'Estufador; i el carrer del Torrent Fondo, que surt del km 17, passa pel Molí Vell i es dirigeix cap a la Punta Roja. A la banda de la Pujada, hi ha tota una sèrie de camins que connecten el camí de la Talaiassa amb la part baixa de la vénda.

Cim miniatura|La casa de la Talaiassa amb el vèrtex geodèsic A la vénda de la Talaiassa es troba el punt més alt de l'illa de Formentera. Malgrat que és ocasionalment anomenat com a «puig de la Talaiassa», en realitat no és cap puig, ans simplement el punt més alt de l'altiplà de la Mola. Concretament, el punt coincideix exactament amb les cases de la Talaiassa, no casualment situades en el punt més alt de la Mola. És precisament aquesta posició privilegiada la que donà nom a la casa, atès que antigament servia com a punt de guaita; antigament, una muntanya que servia aquesta funció rebia el nom de «talaia», malgrat que no tengués cap construcció. És per això que, de les cinc torres de Formentera, no n'hi ha cap a la Mola.

El 1807, el geògraf rossellonès Francesc Aragó va residir quatre mesos a la casa de la Talaiassa per mesurar per calcular el meridià de París, i va emprar un punt situat al terrat de la casa. Quan, el 1868, es va unir cartogràficament l'arxipèlag amb la Península, es va fer servir el mateix punt geodèsic, i es va consolidar amb un vèrtex geodèsic de primer orde de pedra tallada de 4,29 m d'altura (que rep el nom de Mola). Uns metres més al nord, l'any 1937 l'exèrcit franquista erigí una torre quadrada destinada a l'observació de l'espai marítim i aeri de les Illes, on el es construiria un nou vèrtex geodèsic, aquest de segon orde (que rep el nom de Torre Mola). A poca distància cap a ponent es troben els repetidors de telecomunicacions, instal·lats dalt d'una torre metàl·lica de 20 m construïda l'any 2007.

Les diverses fonts donen mesuraments diferents al cim de la Talaiassa. Així doncs, el Mapa Topográfico Nacional de l'IGN dona 195 m al vèrtex geodèsic Mola el 1986,Mapa Topográfico Nacional 1:25.000. Hoja 850-1: Nuestra Señora del Pilar y Faro de Formentera, Instituto Geográfico Nacional, 1986. però 197 m el 2000Mapa Topográfico Nacional 1:25.000. Hoja 825-3: Pilar de la Mola, Instituto Geográfico Nacional, 2000. i el 2015, mentre que el de 2015 dona 202 m al vèrtex Torre Mola;Mapa Topográfico Nacional 1:25.000. Hoja 850-1: Pilar de la Mola, Instituto Geográfico Nacional, 2015. altres mapes com el de l'editorial Alpina (2017) i OpenStreetMap segueixen aquests mesuraments. En canvi, la Base Topogràfica de les Illes Balears indica que el punt més elevat, dalt de la casa de la Talaiassa, es troba a 196,76 m.Base Topogràfica de les Illes Balears al visor IDEIB. LEnciclopèdia d'Eivissa i Formentera, al seu torn, situa l'altitud màxima a 195 m, però indica que el nivell inferior es troba a 192,25 m.

Història miniatura|El Molí Vell A la punta de la Talaia, als penya-segats del torrent de la Talaia, es troben una mena d'habitacions petites i estretes que no són corrals, de pedra molt grossa i unides per un pany de mur, que devien servir d'abric per als homes encarregats de la vigilància de la mar. A més, a prop de la punta Roja es poden observar unes cintes de murada megalítica del mateix tipus que la que es va estudiar a la zona de la cova des Fum.

A la vora de l'aljub d'en Rita es va trobar els anys 1970 una estela funerària d'època aràbiga, datada de 1014; actualment es troba al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera.

El territori de la vénda de sa Talaiassa pertany, majoritàriament, a les terres heretades per Àngela Ferrer del seu pare Marc Ferrer, que les havia rebudes en la segona Gràcia Reial el 1699. El límit de les antigues possessions de les dues germanes va travessar la carretera principal a l'altura del km 18, i és indicat per una creufita situada just al damunt de les Pesqueres Altes. Els descendents dels primers pobladors del habiten a la Talaiassa, Can Joan Maians, Can Xomeu Petit i Can Botiga Vell.

Els repobladors de la Mola no varen trobar un territori totalment verge, i generalment s'aprofitaren de recursos i indrets ja coneguts en temps antics. Tant la memòria popular i com diverses actes notarials fan referència a dipòsits per captar i conservar aigua anteriors al repoblament, com ara els aljubs d'en Xomeu Maians, d'en Tonet i d'en Rita (dit també aljub dels Moros). L'aljub del Poble, per la seva banda, va ser cavat a iniciativa del Bisbat a la segona meitat del , era d'ús públic, com també ho va ser l'aljub d'en Simon.

El 1807, el geògraf rossellonès Francesc Aragó va residir quatre mesos a la casa de la Talaiassa per mesurar per calcular el meridià de París. El 1868 es va fer servir el mateix punt de la seva mesura en la unió cartogràfica amb la Península, i es va construir un vèrtex geodèsic.

Durant la Guerra Civil es construí el camí que va de la Talaiassa a la carretera en direcció nord-sud per accedir a la bateria creada a Can Botiga i a la torre de guaita, damunt la qual es construiria un segon vèrtex geodèsic. Durant la repressió franquista posterior a 1936, s'empraren diverses coves de la zona de la Talaiassa com a amagatall de fugitius.

El 1983 es construí la urbanització de Maryland, amb un gran hotel i diversos apartaments. Malgrat tot, l'impacte del turisme a la resta del territori de la vénda ha estat menor, i solament es compten uns quants xalets a la zona de la pujada anteriors a la nova normativa.

Referències

Categoria:El Pilar de la Mola Categoria:Véndes de Formentera