La segona temporada de la sèrie de televisió estatunidenca animació per a adults Star Trek: Lower Decks està ambientada al i segueix les aventures dels oficials de baix rang amb feines subalternes a la nau espacial Cerritos, una de les naus espacials menys importants de la Flota Estel·lar. La temporada va ser produïda per CBS Eye Animation Productions en associació amb Secret Hideout, Important Science, Roddenberry Entertainment i l'estudi d'animació Titmouse, amb Mike McMahan com a productor creador i Barry J. Kelly com a director supervisor.
Tawny Newsome, Jack Quaid, Noël Wells, i Eugene Cordero posen veu als membres de la tripulació de la coberta inferior del Cerritos, i Dawnn Lewis, Jerry O'Connell, Fred Tatasciore i Gillian Vigman posen veu als oficials superiors de la nau. Lower Decks es va encarregar per a dues temporades a l'octubre de 2018 amb McMahan a bord com a productor creador. La producció es va dur a terme de forma remota a causa de la pandèmia de COVID-19 i alguns dels guionistes de la temporada no es van conèixer en persona mentre hi treballaven. La temporada continua algunes històries generals de la primera temporada de primera temporada, com ara l'amenaça dels Pakleds i la relació entre Beckett Mariner (Newsome) i la seva mare, la capitana Carol Freeman (Lewis). Titmouse va començar a treballar l'agost de 2020. La temporada presenta moltes connexions i referències a mitjans anteriors de Star Trek com ara Star Trek: La nova generació, incloent-hi diversos actors que tornen com a estrelles convidades.
La temporada es va estrenar al servei de streaming Paramount+ el 12 d'agost de 2021 i va durar 10 episodis fins al 14 d'octubre. Va rebre crítiques positives dels crítics, que van considerar que era una continuació segura que millorava la primera temporada. Això va ser tot i les preocupacions sobre el gran nombre de referències a Star Trek i algunes crítiques al contingut sexual de la temporada. El penúltim episodi, "wej Duj", va ser considerat per alguns crítics com el millor de la sèrie i va ser nominat a un Premi Hugo. Es va encarregar una tercera temporada a l'abril de 2021.
Episodis
Repartiment i personatges Principal Tawny Newsome com a Beckett Mariner Jack Quaid com a Brad Boimler Noël Wells com a D'Vana Tendi Eugene Cordero com a Sam Rutherford Dawnn Lewis com a Carol Freeman Jerry O'Connell com a Jack Ransom Fred Tatasciore com a Shaxs Gillian Vigman com a T'Ana
Recurrent Phil LaMarr com a Almirall Freeman Lauren Lapkus com a Jennifer Sh'reyan Jessica McKenna com a Barnes Ben Rodgers com a Steve Stevens Rich Fulcher com a els Pakleds Carl Tart com a Kayshon Paul Scheer com a Andy Billups
Actors convidats Jonathan Frakes com a William Riker Marcus Henderson com a Jet Manhaver Paul F. Tompkins com a Migleemo Robert Duncan McNeill com a Tom Paris Jeffrey Combs com a AGIMUS Alice Krige com a la reina Borg Lycia Naff com a Sonya Gomez
Producció Desenvolupament miniatura|upright|L'estrella de Star Trek: Voyager Robert Duncan McNeill va repetir el seu paper de Tom Paris per a l'episodi "We'll Always Have Tom Paris", que és l'episodi número 800 de Star Trek produït per a televisió. CBS All Access va encarregar oficialment dues temporades de Star Trek: Lower Decks a l'octubre de 2018. Mike McMahan va ser nomenat productor creador per a la sèrie. A finals de març de 2020, el treball a la sèrie es duia a terme de forma remota a causa de la pandèmia de COVID-19 que obligava el personal a treballar des de casa. El productor executiu Alex Kurtzman va dir a l'agost que el treball a la temporada "avançava a tota màquina", i que no s'havia vist retardat per la pandèmia, a diferència de les sèries d'imatge real Star Trek, Discovery, Picard i Strange New Worlds. Un mes després, ViacomCBS va anunciar que CBS All Access s'ampliaria i canviaria el nom a Paramount+ el març de 2021. El tercer episodi de la temporada, "We'll Always Have Tom Paris", és el 800è episodi de "Star Trek" produït per a la televisió.
Escriptura L'escriptura de la segona temporada va començar al març del 2020, i es va completar a mitjans de setembre. A causa de la pandèmia, tota la temporada es va escriure de forma remota mitjançant Zoom i alguns dels nous guionistes no van conèixer els altres en persona mentre treballaven en la temporada. Es va escriure sabent que els fans podrien reproduir en streaming les dues primeres temporades seguides; McMahan volia portar l'energia dels tres últims episodis de la primera temporada a l'inici de la segona temporada, creient que aquests episodis es van fer quan l'equip de guionistes va establir l'enfocament correcte per a la sèrie. Com que la segona temporada es va escriure majoritàriament abans que s'estrenés la primera, els guionistes no van poder tenir en compte les respostes dels fans i van haver de confiar que la primera temporada seria rebuda positivament.
McMahan va dir que la segona temporada combinaria episodis independents amb arcs de personatges de tota la temporada, i s'inspiraria en la narrativa de Star Trek: Voyager i Star Trek: Deep Space Nine a més de la de Star Trek: La nova generació. Va dir que molts membres de la tripulació havien vist totes les sèries anteriors de "Star Trek", però van revisitar episodis específics junts. Això incloïa l'episodi de "Star Trek: La sèrie original" "Una petita guerra privada", que va presentar els alienígenes mugatos. L'escriptor Ben Rodgers "no podia superar" la pronunciació inconsistent de "Mugato" a l'episodi, un error de producció que l'equip de "Lower Decks" volia celebrar, per la qual cosa l'episodi "Mugato, Gumato" té una broma recurrent sobre les diferents pronunciacions. McMahan va dir que la segona temporada no desfaria el final de la primera, en què Brad Boimler treballava a l'USS "Titan". Va comparar això amb les històries de la sèrie "Farscape" que allunyava els seus personatges de la nau estel·lar principal. Altres elements que es van deixar per a la segona temporada inclouen els problemes de memòria de Sam Rutherford, Beckett Mariner treballant amb la seva mare, la capitana Carol Freeman, i els Pakled com una amenaça. McMahan volia abordar personatges i relacions LGBT millors que a la primera temporada, especialment representant Mariner més explícitament com a bisexual.
Els guionistes van rebre el mandat de McMahan per a la temporada d'elevar els personatges D'Vana Tendi i Sam Rutherford perquè fossin autèntics coprotagonistes de la sèrie juntament amb Mariner i Boimler. Volia explorar noves combinacions de personatges, com ara explicar una història amb Mariner i Tendi junts, cosa que alguns crítics havien demanat després que no tinguessin cap episodi junts a la primera temporada. La parella emprèn una missió junts a "We'll Always Have Tom Paris", en què els personatges fan una broma reconeixent que va ser una "omissió flagrant" que no s'haguessin unit abans. El títol de l'episodi és una referència a l'episodi de "La nova generació" "Sempre ens quedarà París", que al seu torn era una referència a la frase "We'll always have Paris" de la pel·lícula Casablanca (1942). McMahan també volia que alguns episodis se centressin en personatges secundaris com la Dra. T'Ana i l'enginyer en cap Billups, aquest últim un personatge "preferit dels adormits secrets" per als guionistes. Era cautelós a l'hora de canviar tant els personatges principals que s'acostessin massa a personatges i històries que les sèries anteriors de "Star Trek" ja havien tractat, i esperava desenvolupar els personatges principals al llarg de les temporades sense allunyar-se massa de la premissa central de la sèrie. Un tema subjacent de la temporada és que els personatges aprenen a confiar els uns en els altres, i acaba amb Mariner obrint-se amb èxit a la seva mare. Freeman comença la temporada sentint que hauria de pujar a "llocs més grans i millors", però al final s'assabenta que és al lloc correcte als "Cerritos". Aquest és un altre tema subjacent de la temporada, que Freeman expressa amb la frase "les catifes són més grises a l'altre costat de la nau". Boimler té un viatge similar a la temporada, volent estar a la "Titan" però acaba contenta de tornar a unir-se als "Cerritos". L'arc de Freeman connecta amb la història de Pakled que dura tota la temporada, que acaba amb la seva detenció per aparentment destruir el món natal dels Pakled. Això acaba la temporada amb un final en suspens, establint un nou arc de personatge per a Mariner a la tercera temporada. A finals de la producció del final, McMahan es va adonar que aquest suspens havia d'incloure la targeta de títol "Continuació..." que utilitzava la sèrie anterior de Star Trek.
miniatura|esquerra|La targeta de títol de "wej Duj", que significa "Tres naus" en llengua klíngon, es mostra amb personatges klíngon per primera vegada a la franquícia. McMahan esperava replicar l'èxit dels tres últims episodis de la primera temporada tornant a tenir un episodi de comèdia ("I, Excretus"), un penúltim episodi que trenqués la forma de la sèrie ("wej Duj") i un gran final ("First First Contact"). La idea de "wej Duj", que significa "Tres naus" en llengua klíngon, va sorgir del fet que els guionistes volien fer alguna cosa que no s'hagués vist abans. i sorpresos en saber que cap sèrie anterior havia explicat una història continguda en una nau vulcaniana. L'episodi mostra "més cobertes inferiors que mai" explorant la tripulació de les cobertes inferiors de la Cerritos, una nau vulcaniana i una nau klíngon. McMahan va dir que aquest era el tipus d'història que presentaria si tingués l'oportunitat de fer una pel·lícula de Star Trek, i va descriure l'episodi com una "minipel·lícula triple que és part Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991), part aquesta cosa vulcaniana que mai hem vist abans", i també es vincula a la història de Pakled que dura tota la temporada. Un element que no va poder incloure, a causa de la logística, va ser tenir els crèdits inicials complets escrits alternant text vulcanià i klíngon, però va poder mostrar el títol de l'episodi en caràcters klingon. Això va ser una primera vegada per a la franquícia. Per al final, McMahan volia un gran moment que no impliqués estavellar la nau, ja que això ja s'havia fet moltes vegades abans a la franquícia. En canvi, per primera vegada a Star Trek, es treu el revestiment del plat de tota la nau. Això es va inspirar en les deixalles que es van enganxar al plat de l'USS Enterprise a l'episodi de Star Trek: Enterprise "Minefield". El final també introdueix Cetacean Ops, una zona de la nau estel·lar per a membres de la tripulació amb base a l'aigua. Es va esmentar per primera vegada als episodis de La nova generació "L'Enterprise del passat" i "La parella perfecta" i va ser detallat a Star Trek: The Next Generation Technical Manual de Rick Sternbach i Michael Okuda, però mai es va mostrar en aquesta sèrie a causa de les limitacions pressupostàries i logístiques de la televisió dels anys vuitanta. McMahan va dir que era un somni de tota la vida fet realitat veure finalment Cetacean Ops a la pantalla.
Càsting i gravació de veu miniatura|upright|Després de ser estrella convidada al final de la primera temporada, Jonathan Frakes va tornar per a la segona temporada com el seu personatge de Star Trek: La nova temporada William Riker].