Llista de mamífers de l'Antàrtida

Llista d'espècies de mamífers salvatges registrats a l'Antàrtida. Hi ha 23 espècies de mamífers a l'Antàrtida, totes marines. Tres es consideren en perill d'extinció, una és vulnerable, vuit estan catalogades amb dades insuficients i una encara no ha estat avaluada. Les espècies domesticades, com ara els gossos que hi eren abans no s'han incorporat. A la llista es presenten les imatges de cada espècie, nom comú, nom científic, família i gènere i distribució geogràfica. Per identificar el seu estat de conservació s'utilitzen les categories dels taxons establerts per la Llista Vermella de la UICN.

L'ordre dels carnívors s'alimenten de carn i disposen d'una forma de crani característic. L'elefant marí meridional és el carnívor més gran de tots els temps. Els mascles poden arribar mesurar 7 m de llarg i el seu pes pot arribar entre 2.200 i 4.000 Kg. Les foques lobodon constitueixen aproximadament el 80% de la biomassa global de pinnípedes, un reflex de l'alta productivitat de l'oceà Antàrtic i de la biodiversitat del continent. Totes tenen distribucions circumpolars que envolten l'Antàrtida i es reprodueixen sobre gel marí o gel terrestre. En canvi, els elefants marins antàrtics i els elefants maríns meridionals, tot i que fan gran part de la seva alimentació a la vora del continent, es reprodueixen a les illes subantàrtiques, com ara Geòrgia del Sud. Les foques lleopard són extremadament sorolloses durant l'estiu austral. Les foques mascles produeixen crits forts (de 153 a 177 dB) durant moltes hores cada dia.

El sub-ordre dels cetacis, que inclou balenes, dofins i marsopes, són els artiodàctils majoritaris de territori antàrtic. Es tracta dels mamífers més ben adaptats a la vida marina, amb un cos gairebé sense pèl en forma de fus, protegit per una gruixuda capa de greix, i extremitats anteriors i cua modificades per proporcionar propulsió sota l'aigua. Els seus parents més propers actuals són els hipopòtams, que com artiodàctils també descendeixen dels cetacis.

La caça de balenes misticets a les proximitats de l'Antàrtida va començar al voltant de 1904, amb l'establiment d'una estació balenera a Geòrgia del Sud. La caça de balenes blaves es va prohibir el 1966 i finalment es va controlar a la dècada de 1970. En aquell moment, la població de balenes blaves s'havia reduït al 0,15% de la seva mida original. La caça de balenes per a altres espècies a l'hemisferi sud es va prohibir el 1976. El nombre s'ha recuperat una mica des de llavors, però les espècies més grans continuen en perill d'extinció.

Referèncias

Categoria:Mamífers de l'Antàrtida

Llista de mamífers de l'Antàrtida

Źródło i licencja