Eugeni Mario Marco i Seseras (Barcelona, 4 d'octubre de 1932 – Las Palmas de Gran Canària, 9 de març de 1984) va ser un director d'orquestra català, especialitzat principalment en òpera i sarsuela. Va desenvolupar bona part de la seva carrera al Gran Teatre del Liceu, del qual fou director musical entre 1981 i 1984, i al Festival d'Òpera de Las Palmas de Gran Canària. També va participar en la fundació i les primeres temporades de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell.
Formació i primers anys Fill del tenor Mario Marco, va iniciar la seva formació musical de la mà del seu pare i posteriorment va estudiar a Barcelona amb el mestre Josep Font i Sabaté. Va completar els estudis de direcció d'orquestra i repertori operístic gràcies a una beca de la Fundació Juan March. La documentació sobre les beques musicals de la fundació registra «Eugenio Marco Seseras» entre els beneficiaris per ampliar estudis de direcció d'orquestra i òpera.
Va començar professionalment molt jove en companyies líriques i va treballar inicialment en el món de la sarsuela. Va passar per la companyia de Marcos Redondo i posteriorment va dirigir formacions encapçalades per Lluís Sagi i Vela i Antón Navarro en gires per Espanya i Hispanoamèrica. Al llarg d'aquesta etapa va adquirir un ampli coneixement del repertori líric espanyol i italià.
Al Teatre de la Zarzuela de Madrid va dirigir produccions de diverses companyies. Amb la de Pablo Sorozábal va participar en Las de Caín, amb la de Mendoza Lasalle en Baile en capitanía i amb la Companyia Lírica Amadeo Vives de José Tamayo en muntatges de Doña Francisquita, Carnaval de Venecia, Antología de la Zarzuela i Carmen.
Gran Teatre del Liceu La vinculació de Marco amb el Gran Teatre del Liceu va començar el 1961, quan l'empresari Joan Antoni Pàmias el va incorporar com a mestre substitut i director de repertori espanyol. Durant les temporades següents va dirigir òperes, sarsueles i ballets, entre els quals Carmen, La vida breve de Manuel de Falla, Las golondrinas de José María Usandizaga i El amor brujo de Falla.
La temporada 1964-1965 va dirigir Carmen amb repartiments que incloïen Fiorenza Cossotto, Mirna Lacambra, Pedro Lavirgen, Maria Gray, Giuseppe Gismondo i Orazio Gualtieri. La seva activitat al teatre es va prolongar durant les dècades següents, tant en repertori líric espanyol com en òpera italiana i francesa.
Durant aquest període va ampliar també la seva experiència internacional i va treballar a Itàlia com a auxiliar del director Franco Capuana. Posteriorment va dirigir en teatres de França, Bèlgica, Itàlia, Irlanda, Àustria, Alemanya, l'Argentina, Puerto Rico i el Brasil.
El 1981 va assumir la direcció musical de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1984. La documentació posterior del mateix teatre el situa com el primer director titular de la formació després d'Ernest Xancó, i abans d'Uwe Mund. Durant aquesta etapa es va impulsar una major continuïtat en el treball orquestral i en la preparació del repertori operístic.
Festival d'Òpera de Las Palmas Marco va mantenir una relació especialment estreta amb el Festival d'Òpera de Las Palmas de Gran Canària. Ja el 1971 hi va dirigir L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti, amb Eduardo Giménez, Zuleika Saque, Enrico Fissore, Gianni Maffo i Licia Galvano.
El 1972 va dirigir Carmen al Teatro Pérez Galdós amb Elena Obraztsova en el paper titular, André Turp com a Don José, María Orán com a Micaëla i Jean-Charles Gibelin com a Escamillo. Va tornar a dirigir la mateixa òpera el 1979, aquesta vegada amb Ruza Baldani, Plácido Domingo, Mirna Lacambra i Guillermo Sarabia.
Durant aproximadament dotze anys va mantenir una presència regular en el festival i va assumir-hi també responsabilitats artístiques, convertint-se en una de les figures recurrents de la temporada operística canària.
Òpera de Sabadell El 1981, la soprano Mirna Lacambra li va presentar el projecte de crear una associació dedicada a consolidar una temporada estable d'òpera a Sabadell. Marco va col·laborar amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell durant les primeres temporades i va participar en la formació de joves cantants.
Després de la seva mort, l'entitat va crear el Concurs Nacional Eugeni Marco de Cant com a homenatge al director. El concurs es va celebrar entre 1986 i 1998 i va contribuir a impulsar les carreres de diversos cantants, entre els quals la soprano Milagros Poblador. A partir de 1999 l'activitat formativa vinculada al concurs es va transformar en una escola d'òpera per a joves cantants.
Enregistraments Marco va participar també en nombrosos enregistraments de sarsuela i repertori líric espanyol. Entre els títols associats a la seva discografia figuren La verbena de la Paloma, Marina, Doña Francisquita, La canción del olvido, La Dogaresa, La reina mora, Los de Aragón, Maruxa i Moros y cristianos.
També va col·laborar amb cantants com Bernabé Martí, Francisco Kraus, Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Teresa Berganza, Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Pedro Lavirgen, Pilar Lorengar i Vicente Sardinero, i va participar com a assessor en projectes de difusió operística de RTVE.
Va morir a Las Palmas de Gran Canària el 9 de març de 1984, als cinquanta-un anys, mentre encara mantenia responsabilitats artístiques tant al Liceu com en la temporada operística canària.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra barcelonins Categoria:Músics barcelonins contemporanis Categoria:Directors d'orquestra que han dirigit al Liceu Categoria:Morts el 1984 Categoria:Nascuts el 1932