miniatura|Hèrcules furiós en un crater de Salern, a la Campània. Segle IV ae Hèrcules furiós (en llatí: Hercules furens) és una de les deu tragèdies romanes supervivents de Sèneca. Pertany al gènere de la fabula cothurnata i s'inspira sobretot en l'Hèracles d'Eurípides. La va escriure al segle I, probablement durant la seua maduresa, com el Fedre i Les troianes.

Hèrcules a Eta tracta els mateixos temes, però tot i que s'atribueix a Sèneca, n'hi ha dubtes sobre l'autoria, una forta sospita d'una imitació, una relectura de lHèrcules furiós de Sèneca.

Títol El títol potser no es deu a Sèneca, perquè Hèrcules furens no es llig fora dels manuscrits de la família A. Fins i tot aquest títol, en la família A, només té la funció de diferenciar aquesta obra d'''Hèrcules a Eta. En el manuscrit E (Etruscus), que sembla el més fiable i es refereix a una tradició molt antiga, les dues tragèdies porten el mateix títol: Hèrcules.

Tema Aquesta tragèdia exposa les idees estoiques de Sèneca, que condemna la terrible fatalitat de la bogeria humana. Què hi ha pitjor que la follia? Per què l'ésser humà passa tan ràpidament del cim de la glòria a l'autoodi i al fàstic amb la vida? Hèrcules torna gloriós del regne de Plutó: havia mort Licos i els seus seguidors; el seu valor podia ser recompensat, ja que castigava la violència. Un excés de fúria, però, el fa assassinar la seua dona i els seus fills en el moment mateix d'un sacrifici pietós.

Els estoics, en els seus escrits, sovint prenen Hèrcules com a model de saviesa.Cf. De Constantia sapientis, II, 2, en què Hèrcules es vol comparar amb Cató en persona. No va lluitar pas Hèrcules contra els mals i els colps del destí? Molts crítics han retratat Hèrcules com un heroi estoic que es conquereix a si mateix triomfant sobre la seua ira i celebritat.Teseu li diu al vers 1277: «Herculem irasci veta», «Commande à Hercule de ne plus s'irriter.» Juno hi diu: "Me parite et se vincat et cupiat mori." ('Hèrcules pagarà el preu de la victòria com jo i voldrà morir').En el vers 116. Però ningúJ. G. Fitch, Seneca's Hercules Furens, a critical text with introduction and commentary, Londres, Cornell University Press, 1987. ha proposat una interpretació contrària. Hèrcules, com que no és menys presa de la violència i la supèrbia que Licos i els altres tirans, seria justament castigat pel seu orgull i per la confusió que se li apodera. Així, la tragèdia no és tan senzilla com sembla a colp d'ull. I si l'assassinat de Mègara quasi es posa davant dels ulls de l'espectador, per terroritzar-lo,Ja no es pensa que les tragèdies de Sèneca siguen simplement exercicis de recitació. és perquè no és la Providència dels estoics la que regna en aquest món turbulent dels mites antics.

Estructura En el Col·lecció d'autors llatins,Le Théâtre des latins comprenant Plaute, Térence et Sénèque le Tragique, Paris, Didot, 1855. l'obra s'estructura així:

Acte I: V. 1-204 Acte II: V. 205-591 Acte III: V. 592-894 Acte IV: V. 895-1137 Acte V: V. 1138-1344

Les tragèdies, però, tenien una estructura diferent per a l'espectador antic. Els 1.112 versos es poden dividir així:

Pròleg parlat: vv. 1-124 (Juno) Cançó coral I: vv. 125-204 Episodi parlat I: vv. 205-331 (Mègara, Amfitrió), 332-523 (Licos, Mègara, Amfitrió) Cançó coral II: vv. 524-591 Episodi parlat II: vv. 592-617 (Hèrcules), 618-829 (Amfitrió, Hèrcules, Teseu, Mègara) Cançó del cor III: vv. 830-894 Episodi parlat III: vv. 895-1053 (Hèrcules, Amfitrió, Mègara, Teseu) Cançó del cor IV: vv. 1054-1137 Episodi parlat IV: vv. 1138-1344 (Hèrcules, Amfitrió, Teseu)

Resum Hèrcules es casa amb Mègara, filla de Creont, rei de Tebes; mentre baixava als inferns, però, per ordre d'Euristeu, un eubeu anomenat Licos provoca una sedició, pren el tron i mata el rei i els seus fills.

(Pròleg) Juno, enfurismada per Tebes i els gloriosos èxits d'Hèrcules, decideix llançar-li a l'ànima una fúria que el porta a massacrar la seua dona i els seus fills. Ella s'alegra per endavant.

(Cor I) El cor canta sobre l'alba i lloa la vida tranquil·la i despreocupada promesa a qui no aspira a la glòria.

(Episodi I) L'escena ocorre a Tebes. Mègara, més commoguda, i el vell Amfitrió (pare adoptiu d'Hèrcules), més optimista, es planyen, tots dos devastats en veure la usurpació del tron. Dipositen les seues esperances en el retorn de l'heroi. Llavors hi arriba Licos, l'usurpador, demanant a Mègara que es case amb ell, la qual respon que preferiria morir. Amfitrió ajuda a Mègara a plantar cara a Licos, i aquest, molest per la negativa, demana que s'encenga un foc en què tant Mègara com els seus fills moren al mateix temple en què s'han refugiat.

(Cor II) El cor canta sobre els girs del destí i els tombs improbables del futur.

(Episodi II) Hèrcules victoriós torna al seu palau, acompanyat del seu amic Teseu, el retorn del qual de l'Inframon ha estat autoritzat per Plutó. S'assabenta del gir dels fets i vol iniciar la lluita contra Licos i la seua facció. Interrogat, però, per Amfitrió sobre l'Inframon, Teseu descriu aquest regne terrible i la victòria d'Hèrcules sobre Cèrber.

(Cor III) El cor admira la força i el valor d'Hèrcules.

(Episodi III) De tornada a l'escenari, Hèrcules embogeix i, al temple en què s'havien refugiat, confon els seus fills i la seua dona amb els descendents de Licos i amb la mateixa Juno. Els massacra davant d'Amfitrió, horroritzat, i després cau, esgotat, en una letargia.

(Cor IV) El cor canta un himne a la glòria del son: Tuque, o domitor / Somne, malorum, requies animi, / pars humanae melior vitae ... I tu, que domes els mals, que retornes la calma a les ànimes; tu, la millor part de l'existència...Vers 1.065-1.066.

(Episodi IV) Una volta recuperat el sentit comú, Hèrcules s'adona del seu crim. El seu dolor és tan gran que les pregàries d'Amfitrió i Teseu a penes poden evitar que se suïcide.En això, Hèrcules s'assembla una mica al mateix Sèneca, que, en les Epistulae morales ad Lucilium, 78,1-2, relata com el seu pare el va dissuadir de morir. Primer li diu "Si vivo, feci scelus; si morior, tuli." (Si visc, he comés el crim; si moro, el patisc);Vers 1.278. i després acaba decidint: Eat ad labores hic quoque Herculeos labor, / Vivamus (Que aquesta prova també s'afegisca als treballs d'Hèrcules: visquem).Vers 1.316-1.317. Hèrcules se'n va llavors cap a Atenes, amb Teseu, perquè el judici de l'Areòpag li permeta purificar-se.

Personatges El cor està format per tebans vells, partidaris d'Hèrcules, Mègara i Amfitrió.

Els personatges de la tragèdia són: Juno Amfitrió Mègara Hèrcules Teseu Licos

Els personatges muts de l'obra són extres: esclaus, soldats i sacerdots. Els personatges de Sèneca són els que ja es troben a lHèracles d'Eurípides, tret de Juno, que substitueix Iris.

Diferències amb Eurípides La fúria d'Hèrcules i la venjança de Juno s'anuncien en el pròleg de Sèneca, mentre que Eurípides atribueix aquest anunci a Iris i Licos, al bell mig de la tragèdia. Potser Sèneca optà per preveure la bogeria d'Hèrcules a partir d'una data posterior per a assegurar-ne la continuïtat de la trama.

Sèneca segueix Eurípides en triar aquesta versió del mite d'Hèrcules, segons la qual l'heroi mata a Mègara i els seus fills no pas en la seua joventut, sinó després d'haver superat els dotze treballs. En aquesta versió, Licos i Teseu hi tenen un paper. Sèneca, però, s'allunya d'Eurípides per a acostar-se a les Eumènides d'Èsquil quan Hèrcules demana a Mart (Ares) la purificació dels seus crims.

Abans d'adoptar la línia dura, Licos demana a Mègara que es case amb ell, i quan ella s'hi nega, decideix d'exterminar la família d'Hèrcules; no hi ha res de semblant en Eurípides.

Teseu apareix a l'escenari ensems amb Hèrcules, mentre que Eurípides només el fa entrar en escena a la fi de la tragèdia.

La massacre de la família d'Hèrcules ocorre a l'escenari, davant dels ulls terroritzats d'Amfitrió. Eurípides, però, obeeix la regla del decòrum de l'espectacle tràgic grec, i no representa pas la mort a l'escenari.

Frases famoses Algunes frases cèlebres d'aquesta tragèdia es relacionen amb l'estoïcisme de Sèneca:

"Qui genus iactat suum / aliena laudat.", "Què vol dir presumir del propi origen? és un mèrit que no t'és propi.»(v. 340/341) "Cogi qui potest nescit mori.", "Qui cedeix a la força no sap morir.» (v. 426) "Prima quae vitam dedit hora carpit.", "L'hora que ens dona a llum ens mata." (v. 874)

D'altres evoquen el destí de l'heroi tràgic:

"Quod nimis miseri volunt / hoc facile credunt.", "Els infeliços creuen fàcilment allò que desitgen." (v. 314/315) "Quem saepe transit casus, aliquando invenit.", "La desgràcia que sovint t'ha passat de llarg potser algun dia t'arribarà." (v. 328) "Ars prima regni est posse in invidia pati.", "La primera màxima dels reis és desafiar l'odi." (v. 353) "Sequitur superbos ultor a tergo deus.''", "Un déu venjatiu té el braç alçat contra els orgullosos." (v. 385)

Referències

Categoria:Obres de teatre Categoria:Llatí