La Companyia d'Indústries Agrícoles (CIA) va ser una empresa catalana dedicada a la fabricació de sucre, alcohol i altres productes derivats de l'agricultura.
miniatura|Azucarera del Jalón (Santa Eulalia del Campo) miniatura|Antiga fàbrica d'alcohol al Poblenou miniatura|Reixa amb les inicials CIA a l'antiga seu del carrer de la Fusina miniatura|Edifici de Balmes-Mallorca
Història El 19 de desembre del 1899, el govern espanyol va promulgar una llei per a fomentar la producció de sucre espanyola, que es trobava en una situació crítica arran de la pèrdua de Cuba el 1898, i el 1904 es va constituir a Saragossa la societat anònima La Azucarera del Jalón, promoguda pel comerciant de productes colonials Rafael Morató i Sauleda i l'empresari Josep Sunyol i Casanovas (1867-1945), soci de Mir i Sunyol. La fàbrica, que molia remolatxa amb maquinària importada d'Alemanya, fou instal·lada a Épila, al costat del riu Jalón i del ferrocarril, i la primera campanya va produir 3,2 milions de kg de sucre.
El 1906, els Morató, que havien pres el control de la sucrera La Azucarera del Gállego, van sortir de la companyia i les seves accions foren adquirides per Riva i Garcia. Aleshores, Josep Sunyol va incorporar a l'empresa el seu germà Ildefons (1866-1913) i el seu amic Jaume Carner i Romeu (1867-1934), advocats i fundadors del Centre Nacional Català. El 1907, La Azucarera del Jalón va signar un pacte amb la seva principal competidora, General Azucarera de España, que li atorgava un quota del 6,315% sobre la producció de sucre de l'Estat.
El 1910 es va constituir a Barcelona la Companyia d'Indústries Agrícoles, promoguda per l'enginyer Ciril Edgar Alexander, fill de David Alexander, un dels socis de l'empresa metal·lúrgica Alexander Germans, establerta a la Barceloneta. La fàbrica va ser instal·lada a Santa Eulalia del Campo, al costat del riu Jiloca, en el marc de la Llei Osma del 1907, que exigia a les noves fàbriques una distància mínima de 80 km respecte les ja establertes. El 1911, va ser aprovada una nova legislació que en permetia el lliure establiment, i amb la fàbrica a mig construir, la societat va negociar amb Josep Sunyol la seva integració a La Azucarera del Jalón, la qual es va formalitzar com una fusió però de fet va ser una absorció. La nova Companyia d'Indústries Agrícoles, amb un capital de 9 milions de pessetes (8 milions de La Azucarera del Jalón i 1 milió de l'antiga societat), distribuït en 36.000 accions de 250 pessetes cadascuna, mantingué l'estructura i l'organització de la sucrera aragonesa, traslladant la seva seu a Barcelona.
El 1916, la CIA va establir una destil·leria d'alcohol a Èpila, al costat de la fàbrica, i una altra al Poblenou de Barcelona. El 1921, establí una nova fàbrica de sucre a Alfaro. Durant la dècada del 1920, l'empresa, dirigida per Jaume Carner i Josep Sunyol, va buscar la pau amb la General Azucarera, que ostentava el lideratge del sector a l'Estat, i així, el 1922, van crear conjuntament l'Azucarera Peninsular, que el 1925 posaria en marxa una fàbrica a Montsó. El 1930, van constituir conjuntament la Sociedad Azucarera Ibérica, que muntaria dues fàbriques a Andalusia: una a La Rinconada (Sevilla) i una segona a Màlaga, que es diria La Hispania i que treballaria tant amb canya de sucre com amb remolatxa. El 1931, amb la proclamació de la República, Jaume Carner va dimitir com a president del consell d'administració i fou nomenat ministre de Finances, càrrec que ocuparia durant un any i mig abans de reincorporar-se el consell. Morí el setembre del 1934, i Josep Sunyol concentraria el poder a les seves mans.
El 1934, la CIA, la General Azucarera i un grup d'inversors de la zona van constituir La Azucarera de La Bañeza per a establir-hi una nova fàbrica, però el 1935 la CIA n'assumiria el control en comprar la majoria d'accions i l'acabaria absorbint. El 6 d'agost del 1936, Josep Sunyol i Garriga, fill del president de la companyia i diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, fou assassinat per soldats franquistes, quan el seu cotxe fou interceptat camí de Madrid. El 14 d'agost, la Junta de Defensa Nacional de Burgos va acordar la confiscació de les accions de la CIA dels Sunyol, Carner i Barbey, i l'empresa va establir la seu provisional a Sant Sebastià.
El 1940, un cop depurades les responsabilitats polítiques, l'Estat franquista retornà les accions i Josep Sunyol tornaria a la presidència fins a la seva destitució el 1942. També s'incorporà al consell Joan Ventosa i Calvell, col·laborador de Francesc Cambó i que havia donat suport al bàndol franquista durant la Guerra Civil. El 1945, la filial Companyia Industrial Azucarera va posar en marxa una fàbrica a Aranda de Duero. El 1946, la CIA i la General Azucarera van posar fi al seu acord de col·laboració i es repartiren les fàbriques: la CIA es va quedar amb les de Tudela i Saragossa, que depenien de la Azucarera Peninsular, i la de la Rinconada, de la Sociedad Azucarera Ibérica, mentre que la General Azucarera es va càrrec de les de Montsó i la de Màlaga. El 1947 es va inaugurar la nova seu al carrer de Balmes, 99, cantonada amb el de Mallorca.
El 1960, la CIA va establir una fàbrica de pinsos a Saragossa, a la que seguirien una altra a Vilafranca del Penedès (1966) i una tercera a Valladolid (1972). El 1980, es va crear la Companyia d'Indústries Agrícoles del Paraguai, que produiria soia i blat de moro. Entre 1962 i el 1975 es va produir una reorganització de les fàbriques sucreres, tancant les de Saragossa, Épila, Tudela i Alfaro i mantenint les de Jiloca (tancada el 1985), La Bañeza i La Rinconada. En canvi, s'obririen de noves a Salamanca, Jédula (Cadis) i El Carpio, coparticipades amb Ebro i General Azucarera. El 1986, amb l'ingrés d'Espanya a la CEE, aquesta li va assignar una quota de producció d'1 milió de tones anuals, repartida entre la CIA (20,7%), Ebro (34,9%) i General Azucarera (23,4%).
El 1987, el grup Torras-KIO va llençar una OPA sobre Ebro, que li atorgaria el control d'aquesta companyia. El Banc Santander, que tenia un 10% del capital de la CIA, va incrementar la seva participació en comprar els paquets de Banesto i el Banco Central, i posteriorment, les seves accions van passar a mans del grup Torras-KIO. Així, el 1990, la CIA i la seva filial Sociedad Azucarera Ibérica es van fusionar amb Ebro, Compañía de Azúcares y Alcoholes per a constituir l'empresa Ebro Agrícolas, Compañía de Alimentación, amb una quota del 55,3% de la producció de l'Estat. El 1997, es va fusionar amb la Sociedad General Azucarera per a constituir la companyia Azucarera Ebro Agrícolas. El 2000, aquesta va absorbir el fabricant lleter Puleva de Granada, donant lloc al grup d'empreses Ebro Puleva, que traslladà la seu a Madrid, i el 2009 va vendre el negoci sucrer (Azucarera Iberia) a British Sugar, filial d'Associated British Foods.
Referències
Vegeu també Fàbrica d'alcohol de la Companyia d'Indústries Agrícoles Magatzem de la Companyia d'Indústries Agrícoles Edifici de la Companyia d'Indústries Agrícoles
Bibliografia
Categoria:Empreses de Barcelona desaparegudes