és antropòloga, professora i investigadora americana a la Universitat de Colúmbia, on ensenya antropologia i estudis de gènere. Va ser directora de l'Institut de l'Orient Mitjà, de l'Institut de Recerca sobre Dones i Gènere, i del Centre per a l'Estudi de la Diferència Social. És considerada una veu influent en els debats sobre cultura, gènere, islam i política feminista global. La major part del seu treball engloba la investigació etnogràfica a llarg termini a Egipte. La seva recerca també ha estat centrada en l'estudi de les formes culturals i el poder; la política del coneixement i la representació; i la qüestió dels drets humans i de les dones, a l'Orient Mitjà i a nivell global. Ha escrit diversos llibres que s'han traduït fins a 14 llengües diferents entre els quals destaca Do Muslim Women Need Saving? (Harvard University Press, 2013).

Idees i contribucions Feminisme Abu-Lughod ha fet contribucions al voltant dels estudis de gènere i sempre s'ha mantingut activa en l'organització de conferències i esdeveniments que debatien sobre temes de gènere i sexualitat.

El seu llibre de 2013, Do Muslim Women Need Saving? investiga la imatge de les dones musulmanes en la societat occidental. Es basa en el seu article del mateix nom de 2002, publicat a American Anthropologist. El text examina les discussions posteriors a l'11-S sobre l'Orient Mitjà, l'Islam, els drets de les dones i els mitjans de comunicació i recull exemples de la narrativa occidental de les dones musulmanes oprimides que necessiten ser salvades. Abu-Lughod explica a més com la narrativa de salvar les dones musulmanes s'ha utilitzat com una manera de justificar les intervencions militars als països musulmans. L'autora qüestiona amb perspectiva crítica els motius de les feministes que plantegen que les dones musulmanes haurien de salvar-se dels talibans mentre es produeixen injustícies en els seus propis països. Argumenta que les dones musulmanes, com les dones d'altres religions i orígens, necessiten ser vistes dins dels seus propis contextos històrics, socials i ideològics. El llibre d'Abu-Lughod argumenta en contra d'agrupar les dones musulmanes sota un sol paraigua o conjunt de característiques.

En la seva publicació conjunta amb altres autors The Cunning of Gender Violence, Lila descriu un projecte feminista visionari que s'ha adaptat als assumptes del món contemporani. Segons aquesta, la lluita contra la violència contra les dones i la violència de gènere constitueix una agenda altament visible i poderosa consagrada en la governança i el dret internacionals i integrada en la violència estatal i la titulització global. Casos d'estudi sobre Palestina, Bangla Desh, Iran, Índia, Pakistan, Israel i Turquia, així com sobre les polítiques de les Nacions Unides i els Estats Units, rastregen els silencis i les omissions, juntament amb les experiències dels sotmesos a la violència, per qüestionar la retòrica que afirma que l'agenda és una “història d'èxit feminista.” Atès que la religió i l'ètnia racialitzada, en particular la “qüestió musulmana”, discorren tan profundament a través de les estructures institucionals de l'agenda, les contribucions exploren maneres en què pot estar afirmant o permetent racionalitats i sistemes de poder, incloses les jerarquies de civilització, que danyen les mateixes persones que busca protegir.

Activisme i posicionament en el conflicte Palestina-Israel Abu-Lughod recolza el moviment Boicot, Desinversió i Sancions. Com a antropòloga, Lila Abu-Lugoud ha plantejat el debat sobre el posicionament entre el conflicte de Palestina i Israel i la importància de garantir la llibertat acadèmica per la comunitat d'investigadors que han analitzat la qüestió i han fet aportacions. La investigadora assegura que es tracta d'una qüestió molt complexa ja que el silenci pot ser considerat una forma de complicitat i els antropòlegs no poden pretendre que el seu coneixement quedi fora de les estructures de poder. Lila afirma que es necessari que la comunitat d'investigadors, com a crítics de les formes d'injustícia i discriminació contra Palestina, es posicioni, ja que son qui tenen la millor posició per explicar per què s'ha recorregut a aquest instrument pacífic però públic del boicot, com a últim recurs. Són ells els que millor poden explicar per què tantes persones morals i reflexives senten que han de respondre a aquesta crida desesperada de solidaritat dels seus col·legues palestins. Poden exposar i oposar-se a les condicions sota les quals han d'operar els acadèmics palestins i altres, amb tancaments, detencions, controls, assetjament i aïllament que marquen la seva vida quotidiana. Ells poden explicar el que podria fer falta per acabar amb el boicot: fer el correcte política i moralment, com a israelians.

Referències

Categoria:Filòsofs polítics Categoria:Feministes estatunidencs Categoria:Professors de la Universitat de Colúmbia Categoria:Antropòlegs estatunidencs Categoria:Filòsofs estatunidencs Categoria:Alumnes del Carleton College Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Membres de l'Acadèmia Britànica Categoria:Nascuts el 1952