Ferrara (Fràra ['fra:ra] en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià i capital de la província de Ferrara, dins la regió de l'Emília-Romanya. L'any 2007 tenia 133.591 habitants.
Situada a la plana d'Emilia, a la vora del Po de Volano —que separa la ciutat del burg medieval de Sant Giorgio i delimita la frontera amb els nous assentaments contemporanis al sud de la muralla—, la ciutat té una estructura urbanística que es remunta al , quan era governada per la família dels Este. Ferrara va tenir una edat d'or a la baixa edat mitjana i el Renaixement, sota el govern de la família Este, quan es va transformar en un centre artístic de gran importància, no només a Italià sinó també a nivell europeu, i arriba a rebre personalitats com Ludovico Ariosto i Torquato Tasso, Nicolau Copèrnic i Paracelsus, Andrea Mantegna i Tiziano, Pico della Mirandola i Pietro Bembo.
Ferrara és un dels quatre caps de província italians (amb Bergamo, Lucca i Grosseto) que tenen el centre històric totalment envoltat d'una muralla que s'ha mantingut gairebé intacta al llarg dels segles. El disseny de Biagio Rossetti la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, de la qual cosa se'n deriva —en gran part— el reconeixement del centre històric, el 1995, com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, ampliat el 1999 al Delta del Po. Ferrara, amb Ravenna i Pisa, és també una de les primeres città del silenzio esmentades en els Laudi de Gabriele D'Annunzio.
Ferrara és una antiga seu universitària (Università degli Studi di Ferrara) i seu arquebisbal (Arxidiòcesi de Ferrara-Comacchio). És seu d'importants centres culturals: la Pinacoteca Nazionale del Palazzo dei Diamanti, la seu de la Fondazione Ermitage Italia, el Museo Archeologico Nazionale, el Museo del Risorgimento e della Resistenza, el Museo d'arte moderna e contemporanea Filippo de Pisis, el Museo della Cattedrale, el Museo Giovanni Boldini i molts altres museus.
Etimologia L'origen del nom de Ferrara no és clar; de fet, existeix més d'una hipòtesi que l'explica. Alguns han pensat en una derivació bíblica: de Ferrato, fill de Cam i net de Noè.A la Bíblia queden clars els fills de Cam, i Ferrato o Ferrat mai no va existir com a personatge bíblic Altres afirmen que Ferrara fou fundada per un tal Marco que va anar al lloc amb la seva gent; entre aquests hi hauria un troià, Ferrara, que hauria designat amb aquest nom la ciutat que havia començat a construir. Altres apunten a una derivació de ferro, metall que es trobaria present o es treballaria a la zona. La hipòtesi amb més força però, és la que suposa que el nom prové de "farro", una mena de blat dur, l'aliment més antic dels romans, abundant, sembla, en la zona: "Farraria" és la terra on es conrea el farro. Una herba anomenada "farraria", una espècie de planta aquàtica, en seria un altre possible origen. I finalment, el lloc on es feien les dues fires importants de l'any (diumenge de Rams i el dia de Sant Martí) a les vores del Po, s'anomenava "Feriarum Àrea" (plaça pública de les fires), i d'aquí "Ferraria".
A la porta petita de la catedral de San Giorgio, al cantó dret, hi ha una imatge d'un nen esculpida en marbre, anomenada antigament "Madonna Frara".
Medi físic miniatura|El Po de Volano, al seu pas per Ferrara La ciutat de Ferrara ocupa una superfície de 404 km² i està situada a la vora d'una branca del delta del riu Po anomenada Po de Volano, a una altitud de 9 m sobre el nivell del mar, a la plana anomenada Padània, que geogràficament correspon a la vall del Po, a pocs quilòmetres de la frontera amb el Veneto i la província de Rovigo. La zona es caracteritza pels nombrosos canals de reg i de drenatge creats al llarg dels segles per garantir la purificació de la terra i per facilitar els assentaments i la producció. De fet, sense els dics i canals, el territori i la mateixa ciutat estarien coberts per les aigües. L'àrea plana garanteix les activitats agrícoles i la pesca. La zona de Ferrara també inclou el Parc Regional del Delta del Po i les Valls de Comacchio a prop del mar Adriàtic.
En aquesta zona són d'importància fonamental els treballs realitzats per Borso, Hèrcules i Alfons d'Este; també els crèdits pontificis, entre els quals cal destacar els de Gregori XIII, de Climent VIII, d'Innocenci X i de Benet XIII. Són reconeguts tots com a guardians del territori que ha d'afrontar una sèrie de fenòmens físics i geològics que durien el territori de Ferrara sota el nivell del mar.Saltini Quan l'home separa la terra de l'aigua.
Ferrara limita amb els següents municipis: Argenta, Baricella, Bondeno, Canaro, Copparo, Ficarolo, Formignana, Gaiba, Masi Torello, Occhiobello, Ostellato, Poggio Renatico, Stienta, Tresigallo, Vigarano Mainarda, Voghiera
Clima Ferrara gaudeix del clima mediterrani. Les primaveres i les tardors són relativament suaus. L'hivern pot ser fred i l'estiu calorós. Els mesos més càlids són el juliol i l'agost, amb una temperatura mitjana màxima de 29 °C. El mes més fred de l'any és el gener, amb una temperatura mitjana màxima de 4 °C. Ferrara rep una mica més de 630 litres/m2 de precipitacions anualment. El mes més plujós és el novembre, amb 72 l/m2. Els mesos de gener i febrer són els més secs amb 44 l/m2.
+ Taula climàtica de Ferrara Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov DesAnual Mitjana de temperatures màximes (°C) 4 8 13 17 22 26 29 29 24 18 11 6 Mitjana de temperatures mínimes (°C) 1 1 5 9 13 16 19 19 15 11 5 1 Precipitacions (mm) 44 44 49 54 52 55 48 60 52 55 72 49 634 L'hivern és sever i plujós, fins i tot neva alguna vegada. Les baixes pressions que es formen en aquesta estació porten aire fred, i la posició geogràfica de la ciutat en una mena de conca provoca, en conseqüència, llargs períodes de mal temps. Quan hi ha altes pressions, també romanen les dures condicions meteorològiques a causa de l'entrada d'aire d'origen àrtic, la qual cosa provoca dies assolellats però acompanyats de forts vents gèlids i temperatures properes als zero graus durant les hores centrals del dia i força per sota del zero durant la nit.
El principi de la primavera és una prolongació de l'hivern, i solen persistir els corrents freds. A mesura que avança l'estació, el temps es torna més temperat i estable.
Els estius són calorosos i sufocants a causa de l'alt nivell d'humitat, que rarament baixa del 70%. La xafogor és interrompuda per temporals que poden resultar violents i provocar intenses calamarses. Es poden registrar, d'altra banda, diverses setmanes consecutives assolellades i amb temperatures elevades, a causa de l'anticicló de les Açores i la pujada de l'anticicló africà, que provoca temperatures més altes.
La tardor és fresca, humida i plujosa, i a vegades decididament freda durant la segona part de l'estació, que pot arribar a assemblar-se molt a l'hivern. A més, sovint hi ha molta boira, cosa que fa de Ferrara una de les ciutats amb més boira d'Itàlia.
miniatura|Les circoscrizioni de Ferrara
Estructura administrativa L'estructura administrativa italiana està definida a la constitució italiana als articles 118 a 133. Els governs locals a Itàlia han experimentat un procés de reforma basada en els principis de capitalització, obligació de retre comptes davant els ciutadans i servei de qualitat.
El municipi de Ferrara (comune) està dividit en vuit circoscrizione, que són les unitats de descentralització comunal en què es divideix el territori. Les circoscrizioni agrupen els diferents barris de la ciutat i les frazioni.
Circoscrizione Centro Cittadino Circoscrizione Giardino Arianuova Doro. Quartieri: Acquedotto, Arianuova, Darsena, Doro, Ex Mof, Grattacielo, Parco Urbano, P.le dei Giochi, San Benedetto, Stazione Centrale, Via del Lavoro Circoscrizione via Bologna. Quartieri: Borgo San Luca-Rivana, Argine Ducale, Aeroporto, Foro Boario, La Piramide, Krasnodar, Villaggio Satellite, Centro Artigianale, San Giorgio, Chiesuol del Fosso, Fiera Circoscrizione Zona Nord. Quartieri: Pontelagoscuro, Polo chimico di Ferrara, Barco Circoscrizione Zona Nord Ovest. Quartieri: Porotto, Cassana, Mizzana, Arginone, Parco Commerciale Diamante, Borgo Marconi Circoscrizione Zona Sud. Quartieri: Zona Artigianale, Aguscello, Gaibanella, Torre Fossa, San Martino, Goro, Sant'Egidio, Fossa San Marco, Montalbano, San Bartolomeo in Bosco, Monestirolo, Portomaggiore Circoscrizione Zona Nord Est. Quartieri: Codrea, Cocomaro di Cona, Cocomaro di Focomorto, Cona, Focomorto, Quartesana, Masi Torello, Copparo, Final di Reno, Migliaro, Massa Fiscaglia Circoscrizione Zona Est. Quartieri: Villa Fulvia, Porta Ferrara, Quacchio, Pontegradella, Ponte Travagli, Borgo Punta, Malborghetto di Boara, Boara.
Cultura i tradicions Per entendre la vitalitat cultural de la Ferrara d'avui cal anar uns centenars d'anys enrere, quan la ciutat era un centre humanístic important, i va acollir a la seva Cort els més grans poetes del Quattrocento i del Cinquecento: Matteo Maria Boiardo, Ludovico Ariosto i Torquato Tasso, i també els grans pintors del seu temps, Andrea Mantegna, Giovanni Bellini, Cosmè Tura, Francesco del Cossa i Ercole de Roberti (l'Officina ferrarese), Il Garofalo, Ticià, Dosso Dossi, Battista Dossi i Scarsellino. Moltes obres d'aquests autors es troben avui a la Pinacoteca Nazionale di Ferrara, ubicada al Palazzo dei Diamanti.
miniatura|Corso Ercole I d'Este El circuit dels museus d'art antic comprèn el petit, però ric Museu de la catedral i l'elegant Palazzo Schifanoia, amb un important recull de medalles antigues, voris i ceràmica del renaixement. A l'interior del palau, a la Sala dels Mesos es conserva una col·lecció de frescos del , obra de Francesco del Cossa, Ercole de' Roberti i altres pintors pertanyents a l'"Officina Ferrarese".
La ciutat està orgullosa de tenir un recull important d'obres de pintors locals Giovanni Boldini i Filippo de Pisis i una tradició consolidada de mostra d'art internacional d'altíssim nivell, organitzada en el Palazzo dei Diamanti, joia arquitectònica del cinquecento de Biagio Rossetti. Per exemple, del 17 de febrer al 25 de maig de 2008, acollia una exposició sobre Joan Miró: Joan Miró: la terra.
miniatura|Exposició Joan Miró al Palazzo dei Diamanti Ferrara ha estat una ciutat estimada per directors de cinema italians i estrangers: entre altres trobem l'ambientació de les pel·lícules El jardí dels Finzi Contini (Vittorio De Sica, 1970), Al di là delle nuvole (Michelangelo Antonioni - Wim Wenders, 1995), Il mestiere delle armi (Ermanno Olmi, 2001).
Cada temporada, en el Teatro comunale de Ferrara hi ha una completa programació de dansa, de concerts de música clàssica i teatre líric. El Palio més antic d'Itàlia se celebra el darrer diumenge de maig.
Ferrara acull cada any, la darrera setmana d'agost, el Festival més gran de música de carrer, el Festival Ferrara Buskers, ideat per Stefano Buttons i que funciona des de 1987: 200.000 m² d'un escenari medieval i del Renaixement meravellós, disponible per a dotzenes de músics de carrer que venen de qualsevol part del món, segons diu la propaganda promocional d'aquest espectacle.
miniatura|Festival de Globus de Ferrara A Ferrara, en el Parc de Ciutat Georgio Bassani, cada setembre es fa el més gran Festival de globus mongolfier d'Itàlia i un dels més importants d'Europa (Festival de Globus de Ferrara), que s'ha convertit en un esdeveniment gegantí: El 2006, en quatre dies 150.000 persones van envair la ciutat.
Des del 1996, el festival musical "Ferrara Sota les Estrelles" s'ha convertit en una de les manifestacions artístiques més importants d'Itàlia. Els concerts s'han celebrat a la plaça del Castello Estense, en ple centre històric de ciutat. El festival, que es fa a l'estiu entre els mesos de juny i juliol, ha acollit el 2008, entre d'altres, Caetano Veloso, Giovanni Allevi i The Raconteurs.
Al vessant esportiu, cal destacar que cada any es corre a Ferrara la mitja Marató.