també coneguda com a Luisa Boccabadati, va ser una soprano d'òpera italiana.Elizabeth Forbes. The Grove Dictionary of Music and Musicians, 2001. Es va fer coneguda principalment pels seus papers en òperes de Gioacchino Rossini, Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini.
Biografia Va debutar el 1817 als disset anys al Teatro Regio de Parma, on van seguir més actuacions. La soprano castrat Pacchierotti va escoltar la cantant encara inexperta, va reconèixer el seu potencial i li va ensenyar. A això van seguir aparicions a les òperes de Venècia i Roma. El 1826, Boccabadati va debutar a La Scala de Milà com a Giulietta a Giulietta e Romeo de Nicola Vaccai, i més tard va assumir el paper principal a Margherita d'Anjou de Giacomo Meyerbeer. A Nàpols, va cantar en cinc estrenes de les obres de Donizetti: Amelia a Il castello di Kenilworth (1829), Sela a Il diluvio universale (1830), Norina a I pazzi per progetto (1830), el paper principal a Francesca di Foix (1831) i Chiarina a La romanziera e l'uomo nero (1831). De 1833 a 1835, va cantar repetidament a Londres, inclosa La Cenerentola de Gioacchino Rossini. Les seves últimes actuacions van ser l'any 1844 al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa, després del qual es va retirar dels escenaris. Luigia Boccabadati va morir sis anys després, el 2 d'octubre de 1850, a Torí als 50 anys.
Vida Privada Boccabadati estava casada amb Antonio Gazzuoli, amb qui va tenir quatre fills: Augusta, Cecilia, Cesare i Virginia. Virginia (1828–1922) es va convertir en una soprano coneguda, debutant el 1847 al Teatro Massimo di Palermo amb Linda di Chamounix de Donizetti. El 1844, Augusta va cantar el paper exigent de la nova versió de Maria di Rohan de Donizetti al Teatro Regio de Parma. El 1844–45, va substituir la coneguda Giuseppina Strepponi al Teatro Carolino de Palermo amb un èxit considerable, tot i que es diu que Strepponi estava disgustada per això.Luigia Boccabadati. In: Alberto M. Ghisalberti (Hrsg.): Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). Band 10: Biagio–Boccaccio. Istituto della Enciclopedia Italiana, Rom 1968. Augusta va morir a Santiago de Xile el desembre de 1875. Cecilia (nascuda el 1823) i Cesare també es van convertir en cantants/músics, tot i que no van tenir tant d'èxit.
Referències
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Cantants d'òpera Categoria:Morts a Torí Categoria:Cantants de l'Emília-Romanya Categoria:Músics de Mòdena Categoria:Nascuts el 1800