Josephine von Wertheimstein (19 de novembre de 1820 a Brno -16 de juliol de 1894 a Viena) va ser una salonnière austríaca de l'època de la Ringstrasse de Viena.
Vida Josephine Gomperz era filla de Philipp Josua Feibelman Gomperz (1782–1857), vicepresident de la Cambra de Comerç i Indústria de Brno, i Henriette Gomperz, de soltera Auspitz (1792–1881). Els seus germans van ser el filòleg clàssic Theodor Gomperz i els empresaris Max von Gomperz i Julius von Gomperz. Un nebot seu era el filòsof Heinrich Gomperz. La seva germana petita, Sophie von Todesco, com Josephine, aconseguiria fama com a salonnière.
Josephine von Wertheimstein va rebre una bona educació i, als 23 anys, es va casar amb Leopold von Wertheimstein, un signatari autoritzat de la casa bancària vienesa Rothschild, que era 18 anys més gran que ella. Els seus dos fills, Franziska i Karl, van néixer el 1844 i el 1847, respectivament.
El seu matrimoni, però, no va ser feliç i va desenvolupar problemes psicosomàtics, amb paràlisis a les cames i depressió, que van provocar llargues estades en balnearisː a Brighton i Dieppe el 1857; a París, on va conèixer els escriptors Prosper Mérimée, Moritz Hartmann i Ivan Turgénev; a Hořička en anys següents. A partir del 1866 va patir una depressió greu després de la mort inesperada del seu fill de 19 anys, Karl.
Salonnière miniatura|313x313px|Josephine von Wertheimstein Regentà un saló al seu apartament a Singerstraße, que es va convertir en un lloc de trobada per als crítics del règim durant el període previ a la Guerra de Març, on acudien els liberals vienesos, entre els quals l'escriptor i compositor Alexander Moritz Baumann, el dramaturg Eduard von Bauernfeld i el compositor Josef Dessauer.
El 1870, després de traslladar-se a viure a l'antiga vil·la Arthaber, que havia estat de Rudolf von Arthaber, a Oberdöbling, es va restablir el Saló Wertheimstein. Franziska, la filla soltera, va tenir un paper important en això. Ferdinand von Saar, admirador de Franziska, que va mantenir una intensa correspondència amb la mare i la filla Wertheimstein durant més de tres dècades, va ser convidat predilecte a la Vil·la Wertheimstein, on residí. Josephine, però, es va retirar cap a mitjans de la dècada de 1880 a causa d'una creixent debilitat i va tornar a passar anys en balnearis, acompanyada per la seva filla. miniatura|314x314px|Interior de la Vil·la Wertheimstein El Saló Wertheimstein fou freqüentat com un lloc de trobada per a figures liberals vieneses. Les seves amistats, que acudien a les trobades de tarda i vetllades musicals, incloïen els membres més famosos de la noblesa i la política, l'art i la ciència, entre els quals el jurista Adolf Exner, els metges i psiquiatres Theodor Meynert i Ernst von Fleischl-Marxow –un dels primers mentors de Sigmund Freud–, el filòsof Franz Brentano, el musicòleg Eduard Hanslick, l'estadista Ernst von Plener, els compositors Joseph Hellmesberger el Vell, Theodor Leschetitzky o Anton Rubinstein, el pintor Moritz von Schwind, els escriptors Anton Bettelheim i Ferdinand von Saar, a qui prestà suport financer, o la cantant Mary Wilt. A partir de 1871, va mantenir un estret contacte amb el que més tard seria director del Burgtheater, el dramaturg Adolf von Wilbrandt, i la seva dona, l'actriu Auguste Wilbrandt-Baudius, la qual va ser mecenes de Ferruccio Busoni, que actuà amb ella com a nen prodigi quan tenia deu anys. miniatura|204x204px|Mausoleu de la família Wertheimstein al cementiri de Döbling Josephine von Wertheimstein descansa en una tomba honorífica al cementiri de Döbling, de Viena. La vil·la, cedida com a bé públic, amb el parc circumdant, va esdevenir biblioteca pública, avui dins del Museu del Districte de Döbling.
Referències
Categoria:Salonnières Categoria:Mecenes Categoria:Vienesos Categoria:Persones de Brno Categoria:Morts a Viena Categoria:Empresaris europeus Categoria:Nascuts el 1820