Oleg Antonovich Gordievski (Moscou, 10 d'octubre de 1938 - Godalming, Surrey, 4 de març de 2025) fou un diplomàtic, espia i escriptor soviètic. Com a coronel del KGB, va arribar a ocupar el càrrec de rezident (cap d'intel·ligència) a l'ambaixada soviètica de Londres. Tanmateix, treballà en secret per l'MI6 britànic i va acabar desertant al Regne Unit, fet que el va convertir en el desertor de més alt rang de la història del KGB.
Diplomàtic i Agent doble Oleg Gordievski va ser alumne a l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou i, en acabar els estudis, va ingressar en el servei exterior soviètic. L'agost de 1961 va ser destinat a Berlín Oriental, just quan va començar la construcció del Mur de Berlín. Finalment, es va incorporar al KGB, el 1963, i va ser enviat com a agregat de l'ambaixada soviètica a Copenhaguen (Dinamarca).
Durant la seva estada a Dinamarca, Oleg Gordievski es va acabar desencantant del sistema polític de l'URSS després dels fets de la invasió de Txecoslovàquia del 1968, durant l'anomenada Primavera de Praga. Amb tot, va continuar amb les seves funcions a l'ambaixada on, l'activitat diplomàtica, li va permetre tenir tractes formals amb altres funcionaris estrangers. El seu caràcter obert i afable no va passar inadvertit pels serveis d'espionatge occidentals a la capital danesa. Després d'una sèrie de contactes informals, l'MI6 va enviar un funcionari a l'ambaixada del Regne Unit a Copenhaguen per proposar-li de treballar com a agent doble per a la intel·ligència britànica.
El valor del reclutament de Gordievski per part de l’MI6 va augmentar de manera considerable quan, per un cop de fortuna, va ser destinat a l'ambaixada de l’URSS a Londres. A la capital britànica, va ser nomenat «resident designat» (rezident), és a dir, el màxim responsable de les operacions d'intel·ligència soviètiques al Regne Unit.
Des de la seva posició privilegiada a l'ambaixada londinenca, en Gordievski va fer dues contribucions fonamentals als serveis d'intel·ligència occidentals. La primera va ser prevenir una possible escalada nuclear durant els exercicis de l’OTAN Able Archer de 1983, que els soviètics van interpretar inicialment com el preludi d'un atac nuclear preventiu per part d'Occident. La segona va consistir a identificar encertadament el jove Mikhaïl Gorbatxov com l’«hereu aparent» del règim soviètic, enmig de la gerontocràcia dominant, molt abans de la seva arribada al poder el març de 1985.
El maig de 1985, l'Oleg va ser sobtadament cridat a Moscou, on seria momentàniament detingut en la datxa d'un dels seus superiors. No es va arribar a saber com s'havien assabentat els soviètics de la possible condició de doble agent d'en Gordievski, però molts analistes apunten a Aldrich Ames —un oficial estatunidenc d'alt nivell de la CIA que havia estat venent secrets al KGB— com a possible delator.
Deserció a Occident esquerra|miniatura|Oleg Gordievski, amb el president estatunidenc Ronald Reagan, el juliol de 1987.|385x385px Gordievski va ser interrogat pel KGB durant diverses setmanes, al final de les quals va ser informat que mai més no tornaria a ser destinat a l'estranger. Tot i les sospites d'espionatge a favor d'una potència occidental, els seus superiors no van obtenir proves concloents que demostressin la seva condició d'agent doble. Per aquest motiu, un mes després de la detenció, el juny de 1985, se li va permetre tornar al seu apartament de Moscou amb la seva esposa, Leila, i les seus dues filles, Maria i Anna.
Malgrat trobar-se sota vigilància constant del KGB, Gordievski va aconseguir comunicar la seva situació als agents de la intel·ligència britànica destinats a Moscou. Aquests van activar un complex pla d'exfiltració (operació Pimlico) que havia estat dissenyat anys enrere, quan Gordievski havia començat a col·laborar amb l'MI6.
El matí del 19 de juliol de 1985, mentre feia esport, va aconseguir evadir la vigilància soviètica i, seguint el pla establert, es va dirigir a l'estació i agafar un tren cap a Leningrad (actual Sant Petersburg). Des d'allà, va continuar el seu trajecte fins a la frontera amb Finlàndia, on el va recollir un vehicle de l'ambaixada britànica. Amagat al maleter, va aconseguir travessar la frontera fins a territori finlandès. L'operació d'exfiltració va coincidir amb l'embaràs d'una de les empleades de l'ambaixada britànica que hi participava. Amb el pretext que havia de viatjar a Londres per donar a llum, el vehicle diplomàtic va poder superar els controls fronterers soviètics sense despertar sospites. Un cop a Finlàndia, Gordievski es va desplaçar fins a Noruega, des d'on va agafar un vol cap al Regne Unit.
Quan el KGB va confirmar la deserció, Gordievski va ser jutjat in absentia i condemnat a mort pel delicte de traïció, una sentència que mai no ha estat revocada per les autoritats russes postsoviètiques. La seva esposa i els dos fills —que es trobaven de vacances a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan en el moment de la fugida— es van poder reunir amb ell al Regne Unit sis anys més tard, el 1991, després de les gestions diplomàtiques i de la insistència de la primera ministra britànica Margaret Thatcher en les seves trobades amb el líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.
Aparició als mitjans i reconeixement públic miniatura|373x373px|Oleg Gordievski i Margaret Thatcher en la cerimònia de nomenament de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (2007) Gordievski ha escrit diversos llibres sobre el KGB i és sovint citat com un expert en seguretat per alguns mitjans de comunicació occidentals. El 1990, va ser editor-consultor de la revista Intelligence and National Security, i va treballar en televisió al Regne Unit durant aquella dècada, incloent-hi el programa Wanted (Buscats).
El 26 de febrer de 2005, va ser guardonat amb el grau honorífic (honoris causa) de Doctor en Lletres (Doctor of Letters) per la Universitat de Buckingham, en reconeixement del seu excel·lent servei a la seguretat del Regne Unit. Altrament, Gordievski ha aparegut en el documental de la PBS Commanding Heights: The battle for the world economy (La batalla per l'economia mundial). https://www.pbs.org/wgbh/commandingheights/
PBS
El 2007, durant la recepció honorífica per l'aniversari de la reina Isabel II, Gordievski va ser nomenat «Company del més distingit orde de San Miguel i Sant Jordi» (Companion of the Most Distinguished Order of Saint Michael and St. George, CMG) pels seus «serveis a la seguretat del Regne Unit».
L'any 2018, l'escriptor britànic Ben Macintyre va publicar una biografia de Gordievski titulada The Spy and the Traitor: The Greatest Espionage Story of the Cold War («Espia i traïdor: la història d'espionatge més gran de la Guerra Freda»). L'edició del 2019 del llibre va incloure un epíleg amb les reaccions posteriors a la publicació d'antics agents de l'MI6, del KGB i de la CIA que havien participat en els fets relacionats amb Gordievski.
El març del 2020, la seva història es va explicar en un episodi del programa Spy Wars with Damian Lewis, emès pel canal Smithsonian als Estats Units i disponible en diverses plataformes de televisió per cable. L'episodi, titulat The Man Who Saved the World («L'home que va salvar el món»), narrava els esforços de diversos anys de Gordievski per transmetre informació soviètica al servei britànic d'intel·ligència, contribuint decisivament a evitar un possible conflicte nuclear entre la Unió Soviètica i Occident. https://www.lavanguardia.com/peliculas-series/peliculas/spy-wars-with-damian-lewis-the-man-who-saved-the-world-806082
La Vanguardia. Pel·lícules i sèries.
El 2023, el tercer episodi de la sèrie de Netflix Spy Ops, titulat Operation Pimlico, va relatar l'operació d'extracció de Gordievski de Moscou per part de l’MI6.
El maig del 2024, la BBC va emetre la sèrie documental en quatre parts Secrets & Spies: A Nuclear Game, que examinava el paper fonamental de Gordievski per als serveis d'intel·ligència britànics: la seva contribució a impedir l’Operació Able Archer, a facilitar relacions més pacífiques de l’OTAN amb Mikhaïl Gorbatxov i a protagonitzar la seva espectacular fugida per la frontera entre Rússia i Finlàndia. https://www.bbc.co.uk/programmes/m001yzrk
BBC Two - Secrets & Spies
Finalment, el setembre del 2025, sis mesos després de la seva mort, el pòdcast The Rest is Classified va publicar sis episodis dedicats a la trajectòria de Gordievski com a agent de l’MI6 i a la seva posterior deserció de la Unió Soviètica.
Bibliografia MacIntyre, Ben (2023) "Espía y Traidor". Ed. Crítica. Barcelona. ISBN 978-84-9199-478-7
Referències
Categoria:Desertors del Bloc de l'Est Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Alumnes de l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Moscovites Categoria:Companys de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi Categoria:Nascuts el 1938