Les Hismines (en literalment 'deesses del combat') són, a la mitologia grega, la personificació dels combats, les filles d'Eris, la filla de Nix i deessa de la discòrdia. Com tots els fills d'Eris dels que parla Hesíode, les Hismines són una abstracció personificada, una al·legoria del significat del seu nom i representa un dels molts resultats nocius que resulten de la discòrdia i la lluita.Hesíode. Teogonia, 228
L'obra titulada Posthomèrica de Quint Esmirneu descriu les imatges que decoraven l'escut d'Aquil·les, on parla, entre d'altres, d'Eris, de les Eumènides i de la deessa Enio, destructora de ciutats, i també diu que hi apareixien les Hismines juntament amb Tànatos (la Mort):
El mitògraf romà Higí l'anomena 'Combat', la personificació de la paraula llatina pugna (lluita, batalla, combat) i diu que descendia d'Èter i Gea.Higí. Faules, pròleg, 3, 3
Hesíode, a la Teogonia, enumera quatre personificacions com a resultats de la discòrdia, la guerra i la lluita: les Hismines (els combats), les Maques (les batalles), els Fonos (els assassinats) i els Androctàsies (les matances), i diu que eren descendents d'Eris (la discòrdia).
Aquestes quatre abstraccions també es troben en altres poemes. A lOdissea d'Homer, quan Odisseu descriu les decoracions del cinturó daurat d'Hèracles, les enumera.Homer. Odissea, XI, 612
A lHimne homèric 5, dedicat a Afrodita, les Hismines (combats) s'associen a les μάχαι (batalles).Himne Homèric 5. 11
Referències
Categoria:Déus primigenis de la mitologia grega