miniatura|En aquesta observació, el telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA va tornar a visitar el cometa poc després del seu acostament més pròxim al Sol al desembre de 2019. miniatura|Imatge del Telescopi Espacial Hubble del 2I/Boríssov presa el 12 d'octubre de 2019 miniatura|2I/Boríssov és un cometa interestel·lar provinent de fora del sistema solar (animació de cometa acostant-se al sistema solar intern) 2I/Boríssov, originalment designat C/2019 Q4 (Boríssov), és el primer cometa no lligat a cap estel observat i el segon intrús interestel·lar observat després d'ʻOumuamua. Va ser descobert per l'astrònom aficionat i fabricant de telescopis de Crimea Guennadi Boríssov el 29 d'agost de 2019 UTC (30 d'agost hora local).

2I/Boríssov és un cometa interestel·lar amb una excentricitat orbital heliocèntrica de 3,36 i no està lligat al Sol. L'excés de velocitat hiperbòlica () de ≈30 km/s (quilòmetres per segon) és un indicador important que és un objecte interestel·lar, ja que una velocitat inferior a 3 km/s pot explicar-se per pertorbacions. El cometa passà a través de l'eclíptica del sistema solar el desembre de 2019, amb l'acostament més pròxim al Sol a poc menys de 2 ua (unitats astronòmiques) el 8 de desembre de 2019. El cometa va travessar l'eclíptica del sistema solar a finals d'octubre de 2019 i va fer la seva aproximació més pròxima al Sol a poc més de 2 UA el 8 de desembre de 2019. Al novembre de 2019, els astrònoms de la Universitat Yale van dir que el cometa (inclòs la coma i la cua) tenia 14 vegades la grandària de la Terra, i van declarar: «És humil adonar-se com de petita és la Terra al costat d'aquest visitant d'un altre sistema solar». A mitjan març de 2020, es va observar que el cometa es fragmentava; i més tard, a l'abril, es van informar encara més proves de fragmentació.

L'objecte va ser descobert el 30 d'agost de 2019 en l'observatori MARGO, Nauchnyy, Crimea, per l'astrònom aficionat Guennadi Boríssov utilitzant el seu telescopi de 0,65 m (metres). En el moment del descobriment, es trobava a 3 UA (unitats astronòmiques) del Sol, 3,7 ua de la Terra, i tenia una elongació solar de 38°. Va arribar al periheli (l'aproximació més pròxima al Sol) al voltant del 7 de desembre de 2019.

Boríssov va descriure el seu descobriment de la següent manera: El descobriment de 2I/Boríssov per Boríssov ha estat comparat amb el descobriment de Plutó per Clyde Tombaugh. Tombaugh era també un astrònom aficionat que construïa els seus telescopis, encara que va descobrir Plutó usant l'astrograma de l'Observatori Lowell.

NEOCP El cometa va ser llistat temporalment en la pàgina de confirmació d'objectes pròxims a la Terra (NEOCP) com gb00234 perquè les solucions d'òrbita tenien la possibilitat que s'acostés notablement a la Terra. Abans que les incerteses es reduïssin prou com per a saber que el cometa era hiperbòlic (e > 1) i 3 UA (unitats astronòmiques) del Sol, les solucions d'òrbita suggerien que podria estar a 1,4 UA del Sol, tenir un afeli (la distància més llunyana del Sol) d'1,6 UA, i orbitar el Sol en menys d'1 any. Tal solució va venir d'intercanviar l'excentricitat per la inclinació, és a dir: una inclinació més alta de 75° amb una excentricitat menor de 0,7. Tal òrbita és ara coneguda per ser invàlida ja que el cometa ni tan sols qualifica per a ser categoritzat com un objecte pròxim a la Terra.

Excentricitat Com més petit sigui el punt de periheli, més petita serà l'excentricitat. Les òrbites interestel·lars poden tenir excentricitats molt altes com e > 3 perquè els objectes mai van estar lligats al Sol i un petit canvi en la velocitat resultarà en un gran canvi en l'excentricitat. L'excés de velocitat hiperbòlica () d'uns 33 km/s (quilòmetres per segon) és un indicador important que és d'origen interestel·lar, ja que un estil de visualització inferior () a 3 km/s pot explicar-se per pertorbacions. En l'espai interestel·lar 2I/Boríssov triga aproximadament 9000 anys a cobrir un any llum.

Amb un arc d'observació de 13 dies, el millor ajust per a l'òrbita hiperbòlica té una excentricitat d'al voltant de 3,5, amb periheli a 2,0 UA (unitats astronòmiques) al voltant del 7 de desembre de 2019. Utilitzant 151 observacions, el Scout de JPL va donar un rang d'excentricitat de 2,9-4,5.

Amb un arc d'observació de només 12 dies, encara hi havia dubtes sobre si era interestel·lar perquè les observacions es trobaven en una baixa elongació solar, la qual cosa podria introduir biaixos en les dades com la refracció diferencial. Basant-se en les observacions disponibles, l'òrbita només podria ser parabòlica si es veu afectada significativament per forces no gravitatòries (embranzida de desgasificació) més que qualsevol altre cometa conegut. L'ús de grans forces no gravitatòries en la solució d'òrbita altament excèntrica podria generar una excentricitat d'aproximadament 1, un Earth-MOID de 0.34 UA (51 000 000 km), amb periheli a 0,90 UA al voltant del 30 de desembre de 2019. Però l'òrbita va convergir cap a la solució hiperbòlica que indicava un origen interestel·lar i les forces no gravitacionals no podien explicar el moviment. +Velocitat interestel·lar d'entradaObjecteVelocitatC/2010 X1 (Elenin) (per a comparar quan 200 UA des del Sol)2.96 km/s (0.62 UA/any)1I/2017 U1 (ʻOumuamua)26.33 km/s (5.55 UA/any)2I/Boríssov32.8 km/s (6.91 UA/any) +Rangs d'excentricitat de JPL Scout# d'observacionsArc d'observació (hores)Rangs d'excentricitat812250.9-1.6992722.0-4.21272892.8-4.71422982.8-4.51513022.9-4.5

Abast amb una sonda La major velocitat hiperbòlica d'excés de 2I/Boríssov de 30,7 km/s fa que sigui més difícil aconseguir per a una nau espacial que 1I/ʻOumuamua (26,33 km/s). Segons un equip de la Iniciativa d'Estudis Interestel·lars, una nau espacial de dues tones podria haver estat enviada teòricament el juliol de 2018 per a interceptar 2I/Boríssov utilitzant un llançador de classe Falcon Heavy, però només si l'objecte s'hagués descobert molt abans del que ho va ser. Els llançaments posteriors a la data del seu descobriment requeririen un llançador de molta grandària, com el Sistema de Llançament Espacial, un sobrevol combinat de Júpiter i una maniobra de Oberth. I fins i tot un llançador de classe SLS ara només seria capaç de lliurar una càrrega útil de 3 kg (com un CubeSat) a una trajectòria que interceptés el 2I/Boríssov. Segons el testimoniatge del Congrés, la NASA podria necessitar almenys cinc anys per a llançar una missió d'intercepció.

Composició El 13 de setembre de 2019, el Gran Telescopi Canàries va obtenir l'espectre visible (de baixa resolució) amb l'instrument OSIRIS de 2I/Boríssov que va revelar que aquest objecte té una composició superficial no gaire diferent a la dels cometes típics del núvol de Oort.

A diferència de 1I/ʻOumuamua, que tenia una aparença asteroidal, les observacions inicials de Boríssov i la posterior validació de tercers van afirmar la presència d'una coma al voltant del cos, indicant un núvol de pols i gas que classificaria al cos com un cometa. Dave Jewitt i Jane Luu estimen a partir de la grandària de la seva coma que el cometa produeix 2 kg/s (quilograms per segon) de pols i està perdent 60 kg/s d'aigua. Les estimacions inicials de la grandària del nucli de 2I/Boríssov, publicades el 12 de setembre de 2019, oscil·laven entre 2 i 16 km, basant-se en les observacions realitzades per Karen Meech en la Universitat de Hawaii. El 18 de setembre, Siraj et al. van argumentar que el nucli era probablement petit, de l'ordre de 2 km. Alan Fitzsimmons, Karen Meech i uns altres van publicar el 26 de setembre una estimació millorada de la grandària, basada en la taxa de producció de certes molècules en la coma del cometa. Van estimar que el nucli té entre 1,4 i 6,6 km de diàmetre.

De manera similar, els mesuraments presos en el Telescopi Òptic Nòrdic van trobar que el cometa tenia índexs de color que s'assemblaven als cometes de període llarg del sistema solar. El Telescopi William Herschel, situat a l'illa de La Palma, va reportar la detecció d'emissió de cianur (fórmula CN) a 388 nm (aquest tipus d'emissió ha estat detectat en molts altres cometes, incloent el cometa Halley) i va limitar la taxa de producció d'altres molècules com ara el carboni diatòmic (fórmula C2). Aquesta va ser la primera detecció d'emissions de gasos d'un objecte interestel·lar. L'observació posterior en el telescopi Bok i el telescopi MMT a Arizona van detectar carboni diatòmic. La proporció de C2 a CN és similar a la d'un grup de cometes esgotats, la majoria dels quals són cometes de la família Júpiter.

Referències

Categoria:Via Làctia Categoria:Cometes