Avantguarda Popular Socialista (VPS) va ser un partit polític xilè format per Jorge González von Marées com una reorganització del Moviment Nacional-Socialista de Xile. La Avantguarda Popular Socialista iniciaria seguint un moviment d'esquerra que barrejaria ideals nacionalistes, socialistes i antifeixistes tornant a l'ideari nacionalsocialista (nazi) a mitjan 1940.

Història esquerra|miniatura|Jorge González von Marées davant de la bandera de la VPS. El partit o moviment va néixer com una continuïtat del Moviment Nacional Socialista de Xile (MNS), dirigit per Jorge González von Marées, el 17 de gener de 1939 durant la realització de la seva 2° Congrés. El canvi de nom d'aquesta organització va ser gestionat personalment pel "cap" de l'organització, el diputat González von Marées, qui havia traslladat al MNS des del tercerposicionismo a formar una aliança amb l'esquerra xilena. Diversos integrants que no van estar d'acord amb el gir de la col·lectivitat nacista, van fundar el Partit Nacional Feixista. Carlos Keller, important figura del MNS, tampoc va estar d'acord amb aquest gir ideològic i es va negar a unir-se al nou partit. Segons González Von Marées, el canvi de nom es va dur a terme amb la intenció de distanciar al moviment del nacionalsocialisme, ideologia que danyava la imatge del partit. D'acord amb González Von Marées, la Massacre de l'Assegurança Obrera va ser una circumstància oportuna per a realitzar el canvi de denominació.

Les consignes que es llançaven per aquest nou conglomerat polític eren les mateixes llançades al món sencer per la Unió Soviètica i altres organitzacions comunistes. Per mitjà del seu voluntariat, la VPS va prestar per anys una activa col·laboració en les tasques de correus, telègrafs, primers auxilis i unes altres en benefici dels més necessitats.

Una de les primeres conseqüències de la nova identitat adquirida pels nacionalistes a l'Avantguarda va ser l'absolut rebuig que González von Marées va realitzar del fallit cop d'estat d'agost de 1939 —que va ser conegut com el «Ariostazo»— i l'incondicional suport al president Pedro Aguirre Cerda. Això va provocar el desacord de diversos militants de la VPS, que marxarien del partit i el febrer de 1940 conformarien el Moviment Nacionalista de Xile (MNCh), juntament amb altres sectors independents de la política xilena, més relacionats amb la figura del general Carlos Ibáñez del Camp, el primer president del qual va ser el díscol Guillermo Izquierdo. miniatura|300x300px|Jorge González Von Marées (al centre) amb membres de l'Avantguarda Popular Socialista en 1940. A principi de l'any 1940, González von Marées plantejava ser un «aliat crític» del president Aguirre Cerda, la qual cosa va provocar el rebuig del Front Popular, I finalment va provocar l'abandó de la identitat socialista, portant al partit a negociar amb els partits de l'oligarquia —el Conservador i el Liberal— en cerca de suport econòmic, la qual cosa va fer guanyar mala reputació a González. Cap a mitjan 1940, l'Avantguarda va reprendre la inspiració feixista i antisemita del MNS, acostant-se al MNCh. A pesar que en les eleccions parlamentàries de 1941 va realitzar diverses aliances amb diferents partits, només va obtenir dos diputats d'un total de 19 candidats; González a Santiago i Gustavo Vargas Molinare en Temuco. Aquest mateix any en les eleccions municipals va obtenir un regidor.

El 20 de maig de 1941 els carabiners de xile van detenir a un grup de 14 membres del partit, per haver planejat un suposat cop d'estat.Enviant 4 dies després a González von Marées a un hospital mental després d'oposar-se a l'arrest.

El partit va iniciar una franca decadència fins que a finalitats de 1942, quan va deixar d'existir, i va conformar a l'any següent el Partit Unió Nacionalista de Xile al costat del MNCh. Els parlamentaris que quedaven de la VPS en la Cambra de Diputats es van convertir en representants oficials de la nova col·lectivitat.

Resultats electorals Eleccions parlamentàries EleccióDiputatsVots% de votsEscons194111 1752,48 %2/147

Referències

Bibliografia

Categoria:Partits polítics de Xile