Gennaro Luzio, de vegades anomenat Di Luzio, o Luzi, o Lucio (Nàpols (Campania), 1740 – després de 1821), va ser un baix italià.
Juntament amb el seu contemporani Antonio Casaccia, Luzio és considerat un dels buffos més importants del teatre napolità.Dizionario biografico, Treccani, ad vocem.
Biografia Se sap que va néixer a Nàpols el 1740, però la informació sobre la seva vida continua sent escassa i fragmentària.
Luzio va debutar el 1765 al Teatro dei Fiorentini de Nàpols amb el paper de Ciommo a l'òpera "Il corsaro algerino" de Gennaro Astarita, amb llibret de Giuseppe Palomba. Ràpidament va aconseguir un èxit rotund, que va créixer al llarg de la seva carrera. El 1778 va interpretar Don Polidoro a l'estrena mundial de L'italiana in Londra de Cimarosa amb Girolamo Crescentini al Teatro Valle de Roma, i el 1786, Don Nardi a l'estrena mundial de Le trame deluse de Cimarosa al Teatro Nuovo de Nàpols. El 1788, va interpretar Titta a Una cosa rara de Vicent Martín i Soler amb Jacopo David al Teatre San Carlo de Nàpols, i el 1789, va interpretar Timagene a l'estrena mundial de Alessandro nell'Indie de Pietro Alessandro Guglielmi amb David. El 1790, va cantar a les estrenes mundials de Te Deum i Domine salvum fac regem de François-Joseph Gossec al Camp de Mart (París).
La seva última aparició va ser el 1821 al Teatro Nuovo de Nàpols, en una òpera de Pietro Generali Mercandetti titulada "La testa meravigliosa" amb llibret d'Andrea Leone Tottola.
La data i el lloc de la seva mort romanen desconeguts. El fill de Luzio, Gennarino (c. 1775 - Nàpols 1855), conegut amb el sobrenom de Pappone, va ser un cantant famós a la primera meitat del segle XIX.
Referències
Categoria:Cantants napolitans Categoria:Baixos italians Categoria:Morts al segle XIX