Ramon de Calders i de Ferran (?, segle XVI — ?, segle XVII), Senyor de les baronies de Segur i de Pierola. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ramon-de-calders-i-de-ferran
Fill de Ramon de Calders i de Dionísia Gilabert. Casat amb Teresa de Marimon. Elegit oïdor militar de la generalitat de Catalunya (1620-1623),Font: Xavier Baró i Queralt. La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709) (Tesi doctoral). DEPARTAMENT D¿HISTÒRIA MODERNA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. Barcelona: 2005. provocà un conflicte entre els diputats en intentar d'introduir un nombre elevat de parents a les bosses d'insaculació (1622). Fou regent de la tresoreria de l'administració reial (1629-39) i governador del Principat des del 1639. Per ordre del lloctinent, Dalmau de Queralt i de Codina comte de Santa Coloma, participà en l'incendi punitiu de Santa Coloma de Farners (maig del 1640). Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir (a Blanes), i abandonà el país després del Corpus de Sang. Exiliat a Madrid després de 1641, va ser nomenat conseller al Consell de Guerra (1643). Cavaller de l'orde de Calatrava (1643).
Vegeu també Destrucció de Santa Coloma de Farners
Referències
Categoria:Polítics catalans Categoria:Barons catalans