Joan de Diego Herranz (Barcelona, 18 de maig de 1915 – Barcelona, 9 de maig de 2003) fou un supervivent de l'Holocaust i antifeixista català, és recordat principalment per la seva crucial funció com a Tercer Secretari i arxiver secret del Camp de Concentració de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial, on va actuar com a arxiver clandestí de la resistència, utilitzant el seu accés als registres per recollir i salvaguardar proves de l'extermini nazi.
Biografia Nascut al barri de Fort Pienc de Barcelona, De Diego es va formar en l'ambient republicà i progressista de la ciutat. Tot i començar a treballar com a oficinista als 14 anys, la seva gran memòria i interès per la lectura el van convertir en un autodidacte amb una cultura extensa. Durant la Guerra Civil Espanyola, es va allistar com a voluntari a les Milícies Antifeixistes dins la Columna Karl Marx, tot i no tenir una militància política precisa.
Després de la derrota republicana, va exiliar-se a França el febrer de 1939. Posteriorment, es va integrar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Capturat pels nazis el maig de 1940, va ingressar al Camp de Concentració de Mauthausen el 6 d'agost de 1940 amb el número 3156, formant part del primer grup de deportats republicans espanyols.
La seva capacitat d'aprenentatge autodidàctic, que li va permetre adquirir un coneixement funcional de l'alemany, va ser clau per ser destinat a la Secretaria del camp. Des del març de 1941, va ocupar la funció de Tercer Secretari. Aquest càrrec li atorgava accés als registres de defuncions i el va convertir en un arxiver secret de la resistència, col·laborant per a la preservació de la veritat de l'extermini.
La seva tasca de resistència es va centrar en la solidaritat tot utilitzant el seu accés als registres per intentar intercedir a favor de companys presoners. La seva feina va incloure ser fonamental en la recerca i l'ocultació de documentació compromesa. Entre aquest material, hi ha la cèlebre llista de les víctimes de la cambra de gas del Castell de Hartheim, un element irrefutable per demostrar els crims.
Després de resistir 50 mesos de captiveri, De Diego es referí a la seva feina amb to irònic dient que treballava a la "funerària de Mauthausen".
Un cop alliberat va viure exiliat a París, i no va tornar a Barcelona fins a l'any 2001 morint el 9 de maig de 2003.
Llegat i homenatges El seu testimoni fou essencial en els judicis de la postguerra. Va comparèixer com a testimoni de càrrec en els processos judicials contra membres de les SS, incloent-hi els Processos de Colònia (1966-67) i Frankfurt (1970).
La seva biografia ha estat recollida en el llibre "Joan de Diego: Tercer Secretari a Mauthausen" (2007), de la historiadora Rosa Toran Belver.
El 31 de maig de 2023, l'Ajuntament de Barcelona li va retre homenatge instal·lant una Stolpersteine al seu antic domicili, al carrer de Sardenya, 190, com a part de la iniciativa de record de les víctimes del nazisme.
Referències
Vegeu també Camp de concentració de Mauthausen-Gusen Francesc Boix i Campo Stolpersteine
Bibliografia
Categoria:Supervivents dels camps de concentració nazis Categoria:Antifeixistes catalans Categoria:Arxivers barcelonins Categoria:Activistes barcelonins Categoria:Morts el 2003 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1915