Lincolnshire Posy és una composició musical de Percy Grainger per a banda simfònica encarregada el 1937 per l'American Bandmasters Association. Considerada per John Bird, l'autor de la biografia de Grainger, com la seva obra mestra, l'obra de 16 minuts té sis moviments, cadascun adaptat de cançons populars que Grainger havia recopilat en un viatge a Lincolnshire, Anglaterra, entre 1905 – 1906. De manera similar a aquestes cançons populars, molts dels moviments són en forma estròfica. L'obra va debutar amb tres moviments el 7 de març de 1937 interpretada per la Milwaukee Symphonic Band, un grup compost per membres de bandes com la Blatz Brewery i la Pabst Blue Ribbon, bandes de treballadors de la fàbrica de cervesa de Milwaukee, Wisconsin.

A diferència d'altres compositors que van intentar alterar i modernitzar la música folk, com ara Ralph Vaughan Williams, Grainger volia mantenir l'estilització exacta que havia experimentat amb els originals. A les notes del programa de la peça, Grainger va escriure: "...Cada número vol ser una mena de retrat musical del cantant que interpretava la melodia subjacent —un retrat musical no només de la seva personalitat, sinó també dels seus hàbits de cant: la seva lectura regular o irregular del ritme, la preferència per una emissió nua o ricament arabescada, els seus contrastos entre legato i staccato, la seva inclinació cap a l’amplitud o cap a la delicadesa del to."

Grainger va dedicar el seu "ram de flors silvestres" als "antics cantants folklòrics que em cantaven tan dolçament".

Instrumentació La suite està escrita per la següent formació:Edició de partitures completes per Frederick Fennell, Ludwig Music, 1987.

Fusta Flautí 2 flaute travesseres 2 Oboès Corn anglès 2 Fagots Fagot contrabaix Clarinet en mi♭ 3 Clarinets en si♭ Clarinet alt en mi♭ Clarinete baix en si♭ Saxòfon soprano 2 Saxòfons alts Saxòfon tenor Saxòfon baríton Saxòfon baix

Metall 3 Trompetes (dividides a2) 4 Trompa en fa 2 Trombons tenor Trombó baix Bombardí Eufoni Tuba (dividida a2)

Cordes Contrabaix

Percussió Timbales Xilòfon Gong Campanes de mà Campanes tubulars Tambor Bombo Plats

Moviments I. "Lisbon" Originalment titulat "Dublin Bay", el primer moviment és el més curt — una melodia senzilla i alegre en un temps de 6/8 . La melodia segueix un jove mariner que es prepara per deixar el seu amor per dirigir-se cap a Lisboa. A l'obertura del moviment, el tema principal l'estableixen les trompetes 1a i 2a (amb sordina), les trompes 1a i el fagot. Com és típic en qualsevol peça musical en forma estròfica com aquesta, el tema es repeteix al llarg de les altres seccions del conjunt. Més endavant en el moviment, les trompes 1a i les trompetes citen una altra obra de Grainger, titulada "La fanfara del duc de Marlborough", mentre que la resta del conjunt continua amb una repetició del tema. La repetició final augmenta el tema i acaba amb un retard de 2-3.

II. "Horkstow Grange" També en forma estròfica, el tema és enunciat pels clarinets i les trompes a l'inici del moviment. Canviant entre un temps de 4/4 i 5/4, el moviment presenta un solo de corneta, que pot ser substituït per un saxòfon soprano. Tot i que està associat amb el poble anomenat Horkstow, el seu nom al títol originalment estava mal imprès com a "Harkstow Grange".

III. "Rufford Park Poachers" Basada en la balada del mateix nom que Grainger havia après del cantant folk Joseph Taylor, aquest moviment es considera força difícil de comptar a causa del contrapunt, els ritmes inusuals i els canvis ràpids de compàs. Grainger va escriure dues versions d'aquest moviment. La versió A comença en fa menor amb una melodia asimètrica entre el flautí i el clarinet si , repetida pel clarinet mi i el clarinet baix, i presenta un solo de fiscorn. Mentrestant, la versió B comença en do menor amb la melodia inicial entre el flautí i el clarinet alt repetida per l'oboè i el fagot, i en canvi presenta un solo de saxòfon soprano. Ambdues versions són les mateixes des del compàs 51 fins al final.

Cal destacar que Grainger preferia la versió B, però només si el solista de saxòfon era capaç d'interpretar el solo amb molta expressió i musicalitat. Per tant, la majoria de conjunts que graven l'obra sencera trien aquesta versió per tal de mantenir-se fidels als desitjos del compositor.

El conjunt que Grainger havia escollit per estrenar la peça, la Milwaukee Symphonic Band, no va poder tocar aquest moviment, cosa que va fer que fos omès de la primera interpretació, juntament amb el cinquè moviment.

IV. "The Brisk Young Sailor" Una melodia senzilla, curta i alegre en si major que pretén evocar la imatge d'un noi jove i corpulent que puja pel carrer per trobar-se amb la seva estimada. El moviment, també en forma estròfica, comença amb la secció de clarinet que declara el tema. El tema és després elaborat per tot el conjunt amb diverses variacions.

Una part notable d'aquest moviment és un solo de bombardí baríton, que s'acompanya dels primers clarinets, el clarinet en mi , les flautes i el flautí amb patrons de sextuplet i arpegis virtuosos. Aquest acompanyament és un repte tècnic considerat per molts, ja que la raó d'aquest moviment és un dels més difícils d'interpretar dels sis moviments.

V. "Lord Melbourne" Una ferotge cançó de guerra originalment titulada "Lord Marlborough", el títol fa referència a John Churchill, primer duc de Marlborough. Comença en temps lliure, després passa a un solo de trompeta seguit d'una repetició de l'obertura, també en temps lliure. Aquest moviment canvia a diferents compassos en curta successió, incloent-hi asimètrics com ara 5/8 i 3/8, així com tenir més seccions intermitents de temps lliure.

Igual que el tercer moviment, aquest moviment va ser omès a l'estrena de l'obra.

VI. "The Lost Lady Found" Un ritme de 3/4 amb melodies en forma estròfica. Gairebé totes les seccions del conjunt estableixen el tema en algun moment del moviment.

Aquest moviment es basa en la balada del mateix nom,"The Lost Lady Found" lyrics, genius.com en què una dama, que viu amb el seu oncle en un poble, és segrestada per tres gitanos. Després d’haver estat desapareguda durant força temps, els vilatans comencen a especular que l’oncle és el responsable de la seva desaparició; més endavant el tanquen i el condemnen a mort. En algun moment, la dama és trobada a Dublín per un jove escuder que l'estimava i després és retornada al poble. En tornar-hi, els vilatans —a punt d’executar l’oncle a la forca— s’adonen de l’error i l’alliberen, i celebren el retorn de la dama amb repicada de campanes (emulada per les campanes tubulars al tancament del moviment), música i alegria.

Com que aquest moviment encara no estava complet en el moment de l'estrena de l'obra, es va ometre per a la representació.

Referències Citacions

Bibliografia

Categoria:Composicions musicals del 1937 Categoria:Suites per a orquestra