Càstor Aiguabella i Fàbrega (Figueres, Alt Empordà, 1893 – 10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes.
Era fill de Ricard Aiguabella Algans —músic de professió i, alhora, sabater, originari de Figueres— i de Narcisa Fàbrega Oliveras, nascuda a Galliners. La tradició musical familiar, encapçalada pel pare, fou probablement la porta d’entrada del fill a l’estudi de la música. Ja d’adolescent tocava amb el pare i amb el seu germà Miquel dins la cobla-orquestra Canigó (1915–1920). Més tard passà per La Principal de Peralada (1920–1926), per Els Rossinyols de Castelló d’Empúries (1926–1927) i per l'Antiga Pep de Figueres (1927–1932).
La seva vida s’estroncà durant la Guerra Civil espanyola, quan va perdre la vida en el primer bombardeig de Figueres, al Parc Bosc Municipal.
Se li coneixen almenys dues obres: La riallera (publicada el 1947, molt popular i obligada de tible) i Marinera.Llista de sardanes a Sardanista.cat
Referències
Categoria:Tibles Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Compositors de sardanes figuerencs Categoria:Morts a Figueres Categoria:Nascuts el 1893 Categoria:Morts el 1938 Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX