Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull (València, 16 de novembre de 1633 – 1695) fou un noble valencià, III marquès de la Casta, comte d'Alaquàs i baró de Balbait. Serví la Monarquia Hispànica com a batle general de València, governador d'Alacant, majordom de Carles II de Castella i, en dues ocasions, com a virrei de Mallorca (1675–1678 i 1688–1691).
Durant segles, nombrosos autors —com Joaquín María Bover o Àlvar Campaner— van confondre Baltasar Pardo de la Casta amb un suposat Gaspar Pardo de la Casta, atribuint-los dos virregnats diferents. Segons la recerca documental moderna, aquesta duplicitat és un error historiogràfic: els documents conservats a l'Arxiu del Regne de Mallorca confirmen que només existí un Pardo de la Casta, anomenat Baltasar.
Orígens i família Procedia d'una família noble valenciana amb una llarga tradició de servei militar i administratiu a la Corona. Era fill de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i diversos dels seus germans moriren en les guerres d'Itàlia i de Catalunya al servei de la Monarquia Hispànica.
Els Pardo de la Casta constituïen una de les principals branques de la noblesa valenciana dels segles i . El llinatge provenia originàriament de la localitat aragonesa de La Casta i s'havia establert al Regne de València a mitjan . Mitjançant successius matrimonis amb famílies com els Martí de Torres, els García d'Aguilar i els Puixmarín-Rocafull, els Pardo de la Casta consolidaren la seva posició dins l'aristocràcia valenciana i es convertiren en senyors i cimtes d'Alaquàs i barons de Balbait. El llinatge uní interessos militars i administratius, amb diversos membres exercint com a batles generals, governadors i cavallers de les ordres militars, fet que els permeté mantenir una estreta relació amb la cort reial.
La casa dels Pardo de la Casta mantingué el senyoriu d'Alaquàs durant diverses generacions i fou una de les més influents del territori. Les propietats i rendes vinculades al títol d'Alaquàs foren objecte de litigis i transmissions documentades a l'Arxiu del Regne de València, i la família participà activament en la vida política i econòmica de la ciutat. Aquesta tradició de servei i lleialtat a la monarquia culminà amb la figura de Baltasar Pardo de la Casta, que assolí el virregnat de Mallorca, i posteriorment amb la seva descendència, que continuà ocupant càrrecs públics i títols nobiliaris fins al .
El seu fill Pere Pardo de la Casta fou batle general de València (1691–1693) i morí assassinat després de ser ferit a trets. Per privilegi reial el succeí el seu germà Joan Pardo de la Casta, que durant la Guerra de Successió fou un destacat partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria.
Virregnat a Mallorca Primer virregnat (1675–1678) El 20 de febrer de 1675 fou nomenat virrei de Mallorca, i desembarcà a l'illa el 26 de maig. Durant el seu govern contribuí a les operacions de la monarquia a Sicília, durant la revolta de Messina, i contra França. Amb el consentiment del Gran i General Consell, recaptà 33.000 lliures i organitzà quatre companyies per reforçar el terç mallorquí enviat a Itàlia.
Continuà la repressió del bandolerisme, impulsà la construcció de la Casa de la Misericòrdia de Palma i envià el 1677 cinc vaixells en suport de la plaça d'Orà, assetjada per forces musulmanes.
El juny de 1678 fou rellevat pel comte Baltasar López de Gurrea, el qual governà fins al gener de 1681. Durant el virregnat de López de Gurrea es mantingué un estat de guerra latent amb França, malgrat la pau de Nimega (1678); es reforçaren les defenses de l'illa, s'amplià la Reial Audiència amb una nova plaça d'oïdor, ocupada pel jurista mallorquí Gabriel Simó.
Segon virregnat (1688–1691) Deu anys després, Carles II tornà a nomenar Baltasar Pardo de la Casta virrei de Mallorca i jurà el càrrec el 28 de maig de 1688. Durant el segon mandat autoritzà la guerra de cors contra embarcacions franceses, envià nous reforços a Orà i pactà amb el mestre de camp Jordi de Villalonga la formació d'un terç de 500 voluntaris per servir a la flota reial. Ordenà la construcció del fortí de la Porta del Camp, on hi col·locà les seves armes.
Carles II li ordenà mantenir-se en el càrrec fins a l'arribada del successor, però el 6 de juliol de 1691 marxà de l'illa en dues galeres genoveses. Fins a l'arribada del nou virrei, Josep de Castellví, marquès de Villatorques, la lloctinència fou exercida per Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster.
Repressió dels xuetes Durant els dos virregnats de Baltasar Pardo de la Casta, la Inquisició mallorquina incrementà la persecució contra els xuetes, descendents de conversos d'origen jueu.
El 1677, durant el seu primer mandat, l'inquisidor Francisco Rodríguez de Cossío dirigí una sèrie de processos i confiscacions que marcaren l'inici de la gran onada repressiva que culminaria a finals de segle. En el segon virregnat (1688–1691), la política repressiva es mantingué, amb nous actes de fe celebrats el 1691, durant els quals nombrosos xuetes foren condemnats o executats, i part dels béns confiscats es destinaren al finançament de les lleves i despeses militars de la Monarquia.
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts el 1695 Categoria:Nobles de València Categoria:Valencians històrics de la ciutat de València Categoria:Valencians nascuts al segle XVII Categoria:Valencians morts al segle XVII