Heinrich Johann Friedrich Ostermann, baró Ostermann des de 1721 i comte Ostermann des de 1730 (rus: Андрей Иванович Остерман/ Andrei Iwanowitsch Ostermann, transliteració científica: Andrej Ivanovič Osterman; Bochum (Rin del Nord-Westfàlia), va ser un diplomàtic i estadista rus d'origen alemany.

Biografia Origen i educació Heinrich Ostermann era fill del pastor Johann Conrad Ostermann. Els Ostermann eren una família respectada que va tenir alcaldes, advocats, jutges i pastors; la seva llar es considera l'actual fàbrica de cervesa Rietkötter. Va assistir a les escoles de primària de Dortmund i Soest.

Després que Ostermann, un estudiant de dret a Jena, es veiés obligat a fugir a Holanda després d'un duel en què va matar un noble mentre estava molt intoxicat, va entrar al servei naval rus el 1704.

Servei Civil Rus Allà, aviat es va guanyar la confiança de Pere I i posteriorment va tenir un paper destacat a l'administració pública russa. Després de casar-se amb Marfa Ivanovna Streshneva (1698–1781), membre de la noblesa russa, es va adaptar en gran manera a l'estil de vida del país, va adoptar un nom rus, però va romandre protestant.

Gràcies a les seves habilitats lingüístiques, es va convertir en la mà dreta del vicecanceller Peter Pavlovich Shafirov, a qui va ajudar en la redacció reeixida del Tractat del Prut el 23 de juliol de 1711. Ostermann també va dirigir les negociacions al Congrés d'Åland i les negociacions al Tractat de Nystad el 10 de setembre de 1721, després de les quals va ser nomenat baró i conseller privat i, el 1725, vicecanceller imperial.

Sota Ostermann, Rússia va assolir un nivell d'importància tant en la política nacional com en la política d'Europa occidental que mai abans havia tingut. Durant la seva carrera política, Ostermann va buscar principalment una aliança russo-austríaca i, sobretot, va intentar impedir l'ascens de Polònia al poder i obrir l'accés al Mar Negre a Rússia. Va aconseguir la neutralització de Polònia el 1734 promovent l'ascens al tron del feble governant August II; va obtenir accés al Mar Negre en la Guerra Russo-Austríaca contra els turcs. Després d'aquesta última, però, van desenvolupar tensions creixents entre Rússia i Àustria als Balcans.

Al seu llit de mort, el 1727, l'emperadriu Caterina I va nomenar Ostermann mestre principal de la cort i membre del Consell de Regència durant la minoria d'edat del seu successor, Pere II. El 1727, va ser nomenat director general de correus. El 1730, Ostermann va ser elevat al rang hereditari de comte, i el 1734, l'emperadriu Anna I li va confiar el Ministeri d'Afers Exteriors. També el 1730, va ser guardonat amb l'Orde de l'Àguila Negra pel rei Frederic Guillem I de Prússia.Verleihungen 1730: Liste der Ritter des Königlich Preußischen hohen Ordens vom Schwarzen Adler. Decker, Berlin, 1851, S. 4, Nr. 45. Quan Ivan VI va ser nomenat successor d'Anna el 1740, Ostermann va mantenir la seva influent posició com a Gran Almirall.

Però l'any següent, l'ascens de l'emperadriu Elisabet va provocar la seva caiguda. A causa, entre altres coses, de les seves polítiques pro-austríaques, Elisabet el va fer arrestar el 1741.

Acusat d'haver aconseguit l'exclusió d'Elisabet de la línia de successió al tron sota Anna I i d'haver malversat el testament de Caterina I, Ostermann va ser condemnat a ser executat per la roda. El 27 de gener de 1742, just abans de la seva execució, la sentència va ser commutada per l'exili de per vida a Sibèria, on Ostermann va morir cinc anys després, el 1747.

Família Un dels seus fills va ser Ivan Ostermann, que més tard també va exercir com a canceller rus fins al 1797.

Honors A la seva ciutat natal de Bochum, una placa commemorativa a Ostermannstrasse a Wiemelhausen commemora el vicecanceller. A la dècada de 1930 es va crear un bust que va estar a l'antecambra de la sala del consell fins a la dècada del 2000; ara es troba als arxius de la ciutat. Està representat al costat de la tsarina Caterina a l'escultura "El desenvolupament de la ciutat".

Referències

Bibliografia Christian Friedrich Hempel: «L'estranya vida i el trist destí del mundialment famós ministre d'estat rus i comte Andreä von Ostermann.» 1742 (Còpia digital BSB Munic/Google Books – falta la portada d'aquesta còpia). Harm Klueting, Edeltraud Klueting: «Heinrich Graf Ostermann. De Bochum a Sant Petersburg, 1687 a 1747» (= «Sèrie de publicacions de l'arxiu Haus Laer a Bochum» 6, ZDB|565342-3). Brockmeyer, Bochum 1976. Harm Klueting: Ostermann, Andrej Ivanovič Graf von. a: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 19, Duncker & Humblot, Berlin 1999, ISBN 3-428-00200-8, S. 619 f. (Digitalisat). Johannes Volker Wagner, Bernd Bonwetsch, Wolfram Eggeling (eds.): Un alemany a la cort del tsar. Heinrich Graf Ostermann i el seu temps. 1687–1747. Klartext-Verlag, Essen 2001, ISBN 3-88474-977-3. Gisela Wilbertz: Heinrich Graf Ostermann. 1687–1747. En el 300è aniversari del seu aniversari. Stadtarchiv Bochum et al., Bochum 1987. (còpia digital)

Enllaços externs Literatura de i sobre Heinrich Johann Friedrich Ostermann al catàleg de la Biblioteca Nacional Alemanya Exposició d'Història Cultural de Bochum: el comte Heinrich Ostermann i el seu temps Base de dades Erik Amburgera l'Institut d'Estudis d'Europa Oriental i Sud-oriental

Categoria:Polítics russos Categoria:Persones de Bochum Categoria:Nascuts el 1687 Categoria:Alumnes de la Universitat de Jena Categoria:Morts a Rússia Categoria:Polítics de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Morts al segle XVIII