miniatura|Proposta de bandera nacional per Alemanya atribuïda a Ottfried Neubecker de 1926. fou un heraldista i vexil·lòleg alemany. Va estudiar múltiples disciplines, incloent-hi el simbolisme religiós i l'emblemàtica.
Va deixar una col·lecció de 10.000 llibres, 40.000 fulls de materials de referència i 65.000 segells. Després de la seva mort, la part vexil·lològica de la seva col·lecció va ser adquirida per lAmerican Flag Research Center.
Biografia Neubecker, fill de l'advocat Friedrich Karl Neubecker, va néixer al barri berlinès de Charlottenburg. A partir del 1925 va estudiar a les universitats de Ginebra, Heidelberg i Berlín i a partir del 1926 va treballar per al Ministeri de l'Interior i per al Reichskunstwart Edwin Redslob, en l'àmbit de l'heràldica nacional i la vexil·lologia.
La seva primera obra va ser Die Reichseinheitsflagge (La Bandera Imperial de Guerra), publicada juntament amb Erik Wolf el 1926. Aquest petit tractat tractava sobre la disputa entre els colors negre-vermell-or i negre-blanc-vermell a Alemanya. L'obra es va ampliar el 1929 i es va publicar amb el nom de Die deutschen Farben. El 1931 va obtenir el doctorat amb la tesi Das deutsche Wappen 1806–1871. En aquells anys va començar, principalment de forma anònima, la sèrie de targetes de cigarrets amb els seus corresponents àlbums que mostraven banderes alemanyes, banderes del món, escuts d'estat del món, colors militars alemanys i escuts cívics alemanys. Cada sèrie constava de 200 a 500 targetes i hi havia 12 sèries.
El 1931, Neubecker es va casar amb una dona d'ascendència jueva i va ser destituït dels serveis estatals. Durant el règim nazi va rebre encàrrecs dels arxius estatals i municipals, del Ministeri d'Afers Exteriors, del Ministeri de l'Aire i de la Kriegsmarine, però el seu nom no es va esmentar i la seva gran obra Flaggenbuch des Oberkommandos der Kriegsmarine es va publicar sense el nom de Neubecker. Li van pagar clandestinament i extraoficialment per aquesta feina. Des de l'estiu de 1944 no va tenir residència permanent, fugint contínuament de la Gestapo i sobrevivint amb l'ajuda d'amics.
Després de la guerra va viure a la República Democràtica Alemanya on va ser consultat sobre heràldica municipal i estatal, i va donar conferències, va escriure i va publicar articles. La seva dona es va establir a l'Alemanya Occidental i el 1950 es van divorciar i ell es va tornar a casar. El 1962 va escapar cap a l'Alemanya Occidental.
El 1965 va participar en el Primer Congrés Internacional de Vexil·lologia celebrat a Muiderberg, Països Baixos, i va ser conseller de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques (FIAV) de 1969 a 1973, va ser-ne president de 1973 a 1981 i secretari general de 1981 a 1983. Va ser nomenat pòstumament Laureat de la FIAV el 1999 al 18è Congrés Internacional de Vexil·lologia a Victòria, Columbia Britànica. Va ser membre de la junta de l'Acadèmia Internacional d'Heràldica, fundador, president i president honorari de la Wappen-HEROLD de la Societat Heràldica Alemanya, i membre honorari i corresponent de moltes associacions heràldiques nacionals i internacionals.
Obra 1926. Die Reichseinheitsflagge (juntament amb Erik Wolf) 1929. Die deutschen Farben (juntament amb Veit Valentin) 1931. Das Deutsche Wappen 1806–1871, Kretschmer. Görlitz-Biesnitz. Berlin (també a Archiv für Sippenforschung und alle verwandten Gebiete. ISSN 0003-9403, vol. 8, núm. 9, 1931, pàg. 289–328). 1934. Deutsch und Französisch für Heraldiker. Verzeichnis und Übersetzung des in den Wappenbeschreibungen beider Sprachen enthaltenen Wortschatzes. Stargardt. Berlin. 1939. Fahnen und Flaggen, Staackmann. Leipzig 1939. Oberkommando der Kriegsmarine: Flaggenbuch. (Flg.B.), Reichdruckerei. Berlin. 1969. Kleine Wappenfibel. Eine Einführung in die Heraldik für Leute von heute, Constança. 1973. Fahne (militärisch). In: Reallexikon zur Deutschen Kunstgeschichte (RDK). Bd. VI, p. 1060–1168. 1977. Heraldik / Wappen – ihr Ursprung, Sinn und Wert, Frankfurt am Main. 1980. A Guide to Heraldry. McGraw Hill, Nova York. 1981. Wappen und Flaggen aller Nationen. Battenberg, Múnic (juntament amb Whitney Smith) 1985. Großes Wappen-Bilder-Lexikon der bürgerlichen Geschlechter Deutschlands, Österreichs und der Schweiz. Battenberg. Múnic.
Galeria
Referències
Categoria:Heraldistes Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Alumnes de la Universitat de Ginebra Categoria:Morts a Wiesbaden Categoria:Persones de Charlottenburg Categoria:Historiadors alemanys