Caterina Ginnasi (Roma, 1590 – Roma, 30 novembre de 1660) va ser una pintora i benefactora italiana.
Biografia Era l'única filla de Dionisio, descendent d'una família romanya originària de Castel Bolognese i advocat de la família Colonna, i de Faustina Gottardi, que va morir el 1646. La font privilegiada d'informació biogràfica sobre Caterina Ginnasi, a la qual tots els autors fan referència, és Passeri.
La família vivia a Roma, al Palau Ginnasi, de la Via delle Botteghe Oscure. Havent perdut tant el pare com la mare, hi vivia amb el seu oncle, el cardenal Domenico Ginnasi, que va decidir casar Caterina amb el seu cosí germà, Francesco Ginnasi. La noia, però, s'hi va oposar, preferint la pintura i la contemplació divina a les tasques domèstiques. Per tant, el seu oncle la va confiar al pintor romà Gaspare Celio, que, gràcies al cardenal, havia aconseguit obres per a la Capella Baptismal de la Basílica de Sant Pere.
Caterina Ginnasi es va formar al taller del pintor de Parma Giovanni Lanfranco, que entre 1627 i 1628 va pintar frescos a la Basílica de Santa Maria in Domnica, coneguda com a Santa Maria alla Navicella, i va decorar el sostre de la galeria del Palazzo Ginnasi amb una pintura a l'oli de la Pentecosta (1629-32), que posteriorment va ser transferida a la volta de la capella del Palazzo Ginnasi. A la primavera de 1634, Lanfranco va marxar cap a Nàpols. Caterina Ginnasi va pintar llenços per a l'església de Santa Lucia alle Botteghe Oscure, que l'arquitecte Orazio Torriani va reconstruir i incorporar al Palazzo Ginnasi entre 1629 i 1630. L'església va ser destruïda cap al 1936 per eixamplar la Via delle Botteghe Oscure i va ser reconstruïda, però a menor escala, dins del palau. El portal d'entrada de l'església, coronat per una petita Madonna, és visible des del carrer. Caterina Ginnasi va pintar el retaule del Martiri de Santa Llúcia per a l'altar major i un Sant Sopar, que més tard va ser retallat en forma de lluneta. Per a l'absis, va pintar un oval amb una Madonna, i per a una capella, un Sant Blai bisbe, els trets del qual recordaven els del seu oncle, el cardenal.
Al catàleg de Belles Arts de Roma de 1925, llegim que, excepte l'oval amb la Mare de Déu, les obres encara eren a l'església i un oli sobre tela Sant Josep, que era a la capella de l'esquerra, també s'atribuïa a Ginnasi. Les úniques obres conservades avui dia són el retaule amb el Martiri de Santa Llúcia i la lluneta del Sant Sopar. Certes ingenuïtats de la pintora, sobretot en els rostres, es resolen gràcies a la generositat de la paleta i el clarobscur, característic de Lanfranco. miniatura|Retrat del cardenal Domenico Ginnasi El 1632, Caterina Ginnasi es va dedicar a la decoració de la capella Ginnasi (o dels Sants Patrons), encarregada pel cardenal Domenico, a la Catedral Basílica de San Climent (Velletri). Les teles van ser retirades el 1824 i posteriorment es van perdre. Caterina Ginnasi havia pintat un gran retaule amb la Mare de Déu i els quatre sants patrons de Velletri, un Sant Eleuteri i un Sant Pontià. A les cantonades de la cúpula havia creat els Quatre Evangelistes.
Va pintar el retaule de l'església dels Sants Àngels de la Guarda de Roma, que va ser enderrocada entre el 1928 i el 1929 per eixamplar la Via del Tritone, quan es va tancar una carretera que connectava la Fontana de Trevi amb la Piazza Barberini. La pintura, que representava un àngel acompanyant un nen de camí cap al Paradís, va ser creada al voltant del 1637 i va ser substituïda el 1681 per una obra d'un altre artista.
El 1638, Caterina Ginnasi es va matricular a l'Acadèmia de San Luca, als arxius de la qual sembla que hi és present el 1651, juntament amb les pintores Anna Maria Vaiani, Giovanna Garzoni, Felicia Orlandi i Giustiniana Guidotti.Roma, Archivio dell'Accademia di San Luca, vol. 166, n. 87. En un document del 1661, existent a l'Acadèmia de San Luca, Caterina Ginnasi és recordada amb els mateixos artistes presents el 1651 i també amb Plautilla Bricci, Ippolita de Biagi i Maddalena Corvini.Roma, Archivio dell'Accademia di S. Luca, vol. 69, c. 296.
El 1639, entre els béns llegats pel cardenal Ginnasi, hi havia aquestes pintures de la seva neboda: Santa Caterina d'Alexandria, Assumpció de la Verge, Sant Miquel Arcàngel i Madonna amb els Quatre Sants Patrons de Velletri, potser una còpia del retaule de la catedral de Velletri. A Sarzana, en una col·lecció privada, s'ha atribuït un retrat del cardenal Ginnasi a Caterina, que va pintar dos altres olis sobre tela, un Naixement i una Pietat, que formaven part de la col·lecció del segle XVIII del cardenal Carlo Pio di Savoia iuniore.
Algunes de les seves obres es conserven als Museus Capitolins.
Institucions pies A la mort del seu oncle cardenal, Caterina Ginnasi va obtenir uns considerables ingressos i es va fer càrrec del monestir de Corpus Domini, fundat pel seu oncle el 1637 al Palazzo Ginnasi, segons una interpretació estricta de la Regla de Santa Teresa, que reservava el vel a 27 monges, conegudes a Roma com a «monache ginnasie». Caterina també supervisava la «Confraternita di Santa Maria Costantinopolitana del Suffragio», que tenia com a seu la capella familiar de la catedral de Velletri. Aquestes institucions benèfiques havien estat dotades pel cardenal amb un ric patrimoni, administrat per la seva neboda. A Velletri, Caterina va restablir el Monte di Pietà, que el 1640 va prendre el nom de «Sacro Monte di Pietà Ginnasi».
Un probable retrat del pintor és un bust de marbre de Carrara, conservat al Museu Victoria i Albert de Londres, datat el 1660 i atribuït a l'escultor Cosimo Fancelli.
Referències
Categoria:Pintors romans Categoria:Pintors del Barroc Categoria:Morts a Roma Categoria:Pintors de Roma Categoria:Pintors nascuts al segle XVI Categoria:Pintors morts al segle XVII