Sissi Revista Femenina va ser una revista de l'editorial Bruguera que es va publicar setmanalment entre 1958 i 1963, dirigida principalment a un públic femení adolescent. Se'n publicaren 273 números ordinaris, quatre números extraordinaris i cinc almanacs, els continguts dels quals es dividien a parts iguals entre Còmics d'una banda, i articles i seccions de correu per un altre. El seu èxit va propiciar que l'Editorial Bruguera llancés altres revistes que també empraven el nom Sissi: Sissi, Cuentos para niñas (posteriorment canviada de nom com Sissi Juvenil) i Sissi, selección de novelas gráficas.Rodríguez Moreno, José Joaquín; Sepúlveda Navarrete, Paula (2016), p.242.

La revista Sissi estava dirigida en un primer moment a noies adolescents, encara que els seus continguts intentaven atreure també a homes i dones casades. Prova d'això és que en les seves seccions de correspondència també apareixien cartes de nois, en les quals no era estrany trobar cartes signades per joves que estaven fent el servei militar i uns altres que ja estaven en la vintena.

Context i trajectòria Sissi va sortir a la venda per primera vegada el març de 1958, en un període en el qual Editorial Bruguera havia afermat la seva presència en el mercat i planejava expandir-se amb la creació de productes dirigits a diversos públics. Martín, Antonio (2000), p.166. De fet, el títol de la capçalera es va triar amb la intenció de capitalitzar l'èxit de la saga de pel·lícules de l'emperadriu Sissi, encara que la publicació només va incloure algunes pagines de còmic i portades dedicades a l'aristòcrata austríaca i altres noies de la noblesa durant un temps, per a després optar per històries amb entorns més pròxims a les lectores.

Èxit i expansió Malgrat haver de competir amb altres revistes juvenils femenines com Florita (Hispano Americana de Ediciones, 1949-1961) i Mariló (Editorial Valenciana, 1950-1960), les vendes de Sissi degueren ser bones, ja que a partir de 1959 va publicar un total de vuit números extraordinaris amb el doble de pàgines i més cars, entre 4 i 5 pessetes.

Una altra manera de calcular l'èxit de Sissi és a través de l'aparició de revistes germanes. La primera d'aquestes va aparèixer el març de 1959, Sissi. Cuentros per a nenes, i anava dirigida a un públic infantil, predominant solament les historietes romàntiques amb ambientació fabulosa o històrica. La segona va aparèixer el juny de 1959, Sissi. Suplement de novel·les gràfiques, i posseïa una estructura molt similar a Sissi, només que oferia historietes romàntiques més llargues, de fins a sis pàgines.

Desaparició Durant la primera meitat dels anys seixanta del segle  es va produir una crisi generalitzada de les publicacions juvenils femenines existents, que van anar tancant una rere l'altra sense que sorgís una autèntica alternativa que prengués el seu relleu. Les raons d'això poden deure's a la introducció cada vegada major de la televisió en les llars i als canvis en les maneres de vida, que fan que les lectores ja no acceptin el relat romàntic tradicional que estava oferint. Ramírez, Juan Antonio (1975), p.103.

Contingut i autors miniatura Sissi barrejava continguts diversos en les seves vint pàgines. La portada solia estar dedicada a algun actor o actriu, incloïa també acudits gràfics, historietes romàntiques que podien durar diversos números, biografies de famosos, estrenes cinematogràfiques, consells femenins, relats romàntics i seccions de correspondència, entre altres. Rodríguez Moreno, José Joaquín; Sepúlveda Navarrete, Paula (2016), p.240-241.

A diferència d'altres revistes dirigides al públic femení que també havien barrejat historietes i text, Sissi va destacar per la importància donada al romanç i els continguts sentimentals. Moix, Terenci (2007), p.196. L'absència de seccions dedicades a la religió o a educar a través de la vida de personatges il·lustres marquen, per tant, un nou estil de publicació, més interessada a entretenir que a educar. Rodríguez Moreno, José Joaquín (2016), p.248. De fet, les protagonistes de les historietes superen amb escreix el rol de mestresses de casa, desenvolupant en molts casos treballs remunerats fora de la llar, si bé hi ha una tendència a presentar el festeig i el matrimoni com l'única forma d'autèntica realització femenina. Rodríguez Moreno, José Joaquín (2016), p.248-250.

Els continguts còmic-sentimentals de Sissi es van nodrir principalment d'autors nacionals que també publicaven en altres títols d'Editorial Bruguera, com ara Ángel Nadal amb “Maripili y Gustavito, todavía sin pisito”, Íñigo Hernández amb “Cherlito y Marisita, cada una con su parejita”, José Peñarroya amb “Floripondia Piripí, se pirra por dar el sí”, Roberto Segura amb “Piluca, niña moderna” o Josep Sanchis Grau amb “La costilla de Adán… ¡vaya hueso!”. Per part seva, les historietes romàntiques eren creades per autors com Ángel Pardo Ruiz Marró i unes joves i novelles Carmen Barbará i Purita Campos. Rodríguez Moreno, José Joaquín; Sepúlveda Navarrete, Paula (2016), p.243.

També va haver-hi alguns continguts estrangers, com “La pequeña Lulú”, encara que van ser minoritaris a causa de les normes espanyoles de la Direcció General de Premsa, que posava més restriccions al material produït fora d'Espanya. Rodríguez Moreno, José Joaquín; Sepúlveda Navarrete, Paula (2016), p.244.

Llegat Sissi va ser la primera revista juvenil femenina d'èxit de l'Editorial Bruguera, Ramírez, Juan Antonio (1975), p.88-89. i després de la seva desaparició amb el número 273 (1963) el seu estil va ser recollit per Sissi. Contes per a nenes, que primer va passar a dir-se Sissi juvenil (1959) i després simplement Sissi (1966).

Aquesta revista es va continuar publicant fins a 1967; el seu últim número va ser el 443.Guiral, Antoni (2010), p.149. En la dècada dels setanta el concepte de Sissi seria posat al dia i adaptat als nous temps en la revista juvenil femenina Lily, continuant de fet amb la numeració de la seva antecessora. Rodríguez Moreno, José Joaquín; Sepúlveda Navarrete, Paula (2016), p.245.

Algunes de les historietes publicades en Sissi serien reeditades posteriorment en la revista Susy, secrets del cor, publicada per l'editorial mexicana Novaro, aconseguint per tan nombrosos països d'Hispanoamèrica.Moliné, Alfons (2007), p.44-46.

Referències

Bibliografia Cuadrado, Jesús (2000). Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000, Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1. Guiral, Antoni (2010). 100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B. Barcelona: Ediciones B. ISBN 978-84-666-3816-6. Martín, Antonio (2000). Apuntes para una historia de los tebeos. Barcelona: Glenat. ISBN 84-8449-026-2 Moix, Terenci (2007). Historia social del cómic. Barcelona: Ediciones B. ISBN 978-84-02-42030-5 Moliné, Alfons (2007). Novaro. El globo infinito. Madrid: Ediciones Sinsentido. ISBN 978-84-96772-20-5 Ramírez, Juan Antonio (1975). El cómic femenino en España. Arte sub y anulación. Madrid: Cuadernos para el Diálogo. ISBN 84-229-0177-3. Rodríguez Moreno, José Joaquín (2016). “La imposición de los valores católicos patriarcales a través de la censura en las revistas juveniles femeninas de la España franquista (1941-1977)” (235-268), Feminismo/s, 28. DOI: 10.14198/fem.2016.28.10 Rodríguez Moreno, José Joaquín; Sepúlveda Navarrete, Paula. “Sissi, Lily y Esther: Hijas de su tiempo” (235-301) en Barrero, Manuel (2016). Tebeos. Las revistas juveniles”. Sevilla: ACyT Ediciones. ISBN 978-84-608-9398-1

Vegeu també Lily

Categoria:Revistes setmanals Categoria:Revistes d'Espanya desaparegudes Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Revistes de còmics