Gregori Burgues i Uniç (Ciutat de Mallorca, – 1 de novembre de 1505) fou un destacat funcionari i noble mallorquí, que exercí el càrrec de procurador reial en el Regne de Mallorca durant la segona meitat del , i esdevingué figura clau de la influent família Burgues.

Biografia És fill primogènit de Francesc Burgues i Galiana, a qui succeí tant en el patrimoni familiar com en el càrrec de procurador reial. Des de 1472 exercí com a cònsol dels genovesos a Mallorca, el 1475 fou nomenat castlà de Santueri (Felanitx) i el 1489 mestre de la seca.

Havia actuat com a lloctinent de la procuració reial en vida del seu pare des de 1470, i en 1488 se li concedí un títol nobiliari hereditari en reconeixement dels seus serveis a la monarquia. Participà, juntament amb el seu pare, en campanyes militars al Principat de Catalunya contra la Generalitat i França, a la defensa de Girona, i després en la conquesta de Granada.

Desenvolupà el càrrec de procurador reial de manera pràcticament ininterrompuda durant aproximadament vint-i-cinc anys, fins a la seva mort el 1505, mantenint una relació de confiança amb el rei Ferran el Catòlic. Tingué diversos enfrontaments amb virreis insulars, com Eiximèn Pérez Escrivà de Romaní (destituït el 1491) i Joan d'Eimeric (cridat a Cort el 1502, rehabilitat el 1505).

Patrimoni i llegat Gregori Burgues i Uniç deixà testament el 2 de juny de 1505 davant el notari Mateu Moranta, i instituí un fideïcomís sobre les seves principals possessions.

El 13 de novembre de 1505, la seva vídua Caterina Bartomeu, actuant com a curadora del seu fill Francesc Burgues i Bartomeu, inicià la redacció de l'inventari de béns. Entre les propietats més destacades del matrimoni hi havia la casa familiar a la parròquia de Santa Creu de Ciutat, situada entre l'oratori de Sant Feliu i la casa de Baltasar Thomàs, així com una altra casa davant el Pont Nou, que disposava d'un ampli celler.

També constaven en l'inventari l'alqueria de Santa Eulàlia, situada al camí d'Andratx, i les possessions de Calvià i Bendinat, que formaven part del fideïcomís familiar. A més, hi figuraven dos camps al camí de la Real, coneguts posteriorment com Can Fosser o les Hortes del Comte de Savellà, situats entre Cas Capiscol, el Molí del Garrover, la síquia de la ciutat, el Molí d’en Carreres i el mateix camí de la Real.

Referències

Categoria:Nobles palmesans històrics Categoria:Nascuts al segle XV Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Morts a Palma