és una política independent irlandesa, presidenta d'Irlanda elegida a les eleccions del 2025. En prendre possessió del càrrec, l'11 de novembre de 2025, esdevingué la desena presidenta d'Irlanda, i la tercera dona a fer-ho. Ha estat diputada (Teachta Dála) al Parlament (Dáil Éireann) per la circumscripció de Galway West des del 2016 fins a l'elecció presidencial.
Connolly va començar la seva carrera política com a membre del Partit Laborista, pel qual va ser elegida a l'Ajuntament de Galway el 1999, i en va ser alcaldessa del 2004 al 2005. Va abandonar el partit el 2006 en una disputa sobre la selecció de candidats. Després de presentar-se sense èxit a les eleccions generals del 2007 i el 2011 a Galway West com a independent, Connolly va ser elegida al Dáil el 2016. Es va convertir en la primera dona Leas-Cheann Comhairle (vicepresidenta del Parlament) d'Irlanda, servint al 33è Dáil del juliol del 2020 al novembre del 2024. Connolly es va presentar com a candidata independent a les eleccions presidencials del 2025, amb el suport del Sinn Féin, els socialdemòcrates, els laboristes, People Before Profit, els Verds, 100% Redress i diversos membres independents de l'Oireachtas. Derrotà els candidats del Fine Gael i del Fianna Fáil en una victòria aclaparadora, amb el nombre més alt de vots de primera preferència de la història d'Irlanda.
Ideològicament d'esquerres, Connolly es descriu a si mateixa com a socialista i pacifista. Partidària de la neutralitat irlandesa, les seves opinions sobre política exterior van ser descrites pel setmanari Politico com a "sovint antioccidentals"; és crítica amb l'OTAN, la Unió Europea i el que descriu com a "militarització" europea. Connolly ha condemnat la invasió russa d'Ucraïna i també ha qualificat l'actitud de l'OTAN envers Rússia de "bel·licista". Connolly, una ferma defensora de Palestina, és una crítica ferma d'Israel i l'ha qualificat d'"estat genocida". Connolly defensa la reunificació irlandesa. A nivell nacional, va donar suport a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe i la legalització de l'avortament. Connolly parla irlandès i ha treballat com a psicòloga clínica i com a advocada.
Biografia Primers anys de vida, educació i carrera professional Catherine Martina Ann Connolly va créixer al suburbi de Shantalla, a la ciutat de Galway, el 12 de juliol de 1957 essent la novena de 14 germans (set nois i set noies). El seu pare era fuster i constructor d'embarcacions del tipus hooker. La seva mare morí als 43 anys, quan la Catherine en tenia 9, se suposa que a causa de problemes relacionats amb l'asma. La família vivia en una de les primeres promocions d'habitatge social de Galway. Els anys 1970, Connolly endegà una campanya perquè es construïssin pistes de tennis a Shantalla.
Connolly completà el títol de grau en psicologia a la Universitat de Galway a finals dels 1970 i un màster en psicologia clínica a la Universitat de Leeds el 1981, i després treballà de psicòloga clínica durant uns quants anys.
Posteriorment, Connolly es llicencià en Dret a la Universitat de Galway el 1989, estudis que completà al col·legi King's Inns, i obtingué el títol d'advocada el 1991. Exercí d'advocada, sobretot al seu districte, portant tota mena de casos, sobretot en matèria de dret de família i demandes per lesions, fins que fou elegida per al Dáil Éireann el 2016.
Política local Connolly s'afilià al Partit Laborista després de les eleccions generals del 1997. El 1999 es presentà a les eleccions locals al districte oest de Galway i entrà al Consell Municipal. A les eleccions del 2004, Connolly es passà al districte sud per tal de cedir el seu lloc a la seva germana Colette i totes dues resultaren elegides. El mateix any fou elegida Mayor com a cap dels laboristes en coalició amb el Fine Gael (de centredreta) i independents.
Política nacional miniatura|Connolly parlant al Dáil el 2024 Connolly es presentà a les eleccions generals del 2007 fent tàndem amb Higgins a la circumscripció de Galway West, però el partit decidí que només presentava un candidat a la circumscripció. A Higgins li van proposar que es retirés per problemes de salut, però ell s'hi negà perquè volia seguir com a candidat; aleshores Connolly criticà Higgins pel seu immobilisme, descrivint la decisió d'anar tot sol a les eleccions de "boja" i dient-li al partit que "deixa perdre una gran oportunitat". En conseqüència, abandonà el Partit Laborista i es presentà a les eleccions com a independent, però només obtingué 2.006 vots.
Connolly tornà a presentar-se a les eleccions generals del 2011 per Galway West, i perdé contra el candidat del Fine Gael per tan sols 17 vots. Ella demanà un nou recompte dels sufragis, que al cap de quatre dies va ratificar els resultats inicials.
Finalment, Connolly aconseguí ser elegida per al Dáil Éireann per la circumscripció de Galway West a les eleccions generals del 2016, quan el seu antic partit, el Partit Laborista, perdé 30 dels 37 escons que tenia. La seva germana, Colette Connolly, que havia perdut el càrrec a l'ajuntament a les eleccions locals del 2014 com a laborista, succeí a Catherine com a consellera independent de la ciutat de Galway. El 5 d'abril del 2016, parlà per primer cop al Dáil Éireann en què criticà el ministre d'Habitatge, Govern Local i Patrimoni, Alan Kelly, pel seu tractament de la crisi de l'habitatge a Irlanda. Connolly intervingué al Comitè de Finances i fou presidenta del Comitè de Llengua Irlandesa, Gaeltacht i les Illes.
miniatura|Connolly presidint l'"Esmorzar de treball de dones presidentes de Parlament" a Dublín, setembre de 2023 Connolly fou reelegida a les eleccions generals de 2020, i tot seguit fou elegida per al càrrec de Leas-Cheann Comhairle (vicepresidenta del Parlament), en una sorprenent victòria sobre el candidat del Fine Gael, Fergus O'Dowd, i fou la primera dona que ho aconseguia.
El gener de 2021, Connolly criticà la política del Govern en relació a l'escàndol dels nens morts a les institucions que acollien, maltractaven i explotaven mares solteres, especialment a càrrec de l'Església Catòlica.
Connolly anuncià que es presentava per presidenta d'Irlanda l'11 de juliol de 2025 a Raidió na Gaeltachta, per a la qual cosa creia que li caldria suport. A l'inici de la campanya electoral, Connolly declarà que seria la veu de la gent comuna, i que abordaria temes com la reunificació d'Irlanda, el canvi climàtic, el sensellarisme i la normalització de la violència. Afirmà que volia revisar el sou presidencial (de 330.000 €) i dedicar els diners "al bé comú" si era elegida.
Presidenta d'Irlanda A les eleccions presidencials del 24 d'octubre de 2025, Connolly obtingué una victòria aclaparadora, amb el 63,4% dels vots, el percentatge més alt de la història del país. Els 914.143 vots recollits per ella també foren el nombre més gran de vots de primera preferència per a cap altre candidat a Irlanda. Catherine Connolly assumí el càrrec de presidenta d'Irlanda l'11 de novembre de 2025. En el seu discurs inaugural prometé posar el focus en "la pau, la neutralitat i el canvi climàtic" durant el seu mandat. Connolly, que ja havia fet del gaèlic irlandès una part central de la seva campanya electoral, va manifestar en el mateix discurs que vol convertir-lo en la llengua de treball de la presidència.
Vida personal Connolly ha viscut a Claddagh, un barri costaner de la ciutat de Galway, des de 1988. Es casà amb el professor de fusteria Brian McEnery el 1992 i tenen dos fills adults. Ella ha treballat de psicòloga clínica a Ballinasloe i a Conamara, al Comtat de Galway, i d'advocada. És parlant nadiua de gaèlic irlandès, i també té un títol universitari d'aquesta llengua; també parla alemany perquè estudià psicologia a Alemanya. Tot i que fou educada com a catòlica, ella es considera irreligiosa. I té dos gats.
Connolly ha corregut maratons i triatlons, tot i que diu al podcast How to Gael que ha perdut el compte de quantes maratons ha pogut acabar. També explica que estava embarassada de cinc mesos quan corregué la cursa Streets of Galway, el 1995.
El polític socialista de Sligo Declan Bree és cunyat de Connolly.
Ideologia La premsa considera Connolly una política independent d'esquerres. El maig de 2025, el magazine The Phoenix digué d'ella que era una "socialista de llarga durada", considerada de l'ala esquerra i del sector republicà irlandès durant tot el temps que estigué militant al Partit Laborista, i el setembre de 2025 ella mateixa volgué deixar clar que mai no havia donat suport a l'IRA Provisional durant el Conflicte nord-irlandès i que pensa que "la violència mai no ha estat justificada". Connolly s'identifica com a pacifista.
Referències
Enllaços externs
Andrews, Kernan. "Connolly llença dubtes sobre la independència de l'informe sobre el cryptosporidium", Galway Advertiser, 6 de novembre de 2008.
Categoria:Presidents d'Irlanda Categoria:Alumnes de la Universitat de Leeds Categoria:Psicòlegs clínics Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Persones de Connacht Categoria:Psicòlegs europeus Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1957