En teoria quàntica de camps, la massa al pol (pole mass, en anglès) d'una partícula elemental és el valor límit de la massa en repòs d'una partícula a mesura que augmenta l'escala d'energia de la seva mesura.
Teòricament, la massa al pol es defineix com la posició del pol del propagador de la partícula :
Correspon (en principi) a la massa física a la capa ("onshell") d'una partícula lliure. La massa al pol s'acosta més a la massa física intuïtiva d'una partícula, i és típicament la que és mesurada en experiments.
Per als leptons, aquesta definició funciona bé (ja que són estats asimptòtics). Per als quarks, és més complicat car estan confinats, de manera que no apareixen com a partícules asimptòtiques lliures. En aquest cas la massa del pol té una ambigüitat intrínseca d'ordre ΛQCD∼200 MeV, anomenada ambigüitat de renormaló infraroig. Per tant, en QCD la massa del pol no és un concepte ben definit més enllà d'aquesta incertesa.
Massa "running" En teoria quàntica de camps, quantitats com les constants d'acoblament i les masses "corren" ("run" en anglès) amb l'escala d'energia a la qual són mesurades. La massa corrent que apareix com un paràmetre del lagrangià de la teoria, canvia de valor amb l'escala d'energia a la qual s'aplica l'esquema de renormalització. La massa corrent d'un fermió o bosó massiu depèn de l'escala d'energia a la qual es produeix l'observació, d'una manera descrita per una equació de grup de renormalització (RGE) i calculada dins un esquema de renormalització donat com l'esquema a la capa de massa (on-shell) o l'esquema de subtracció mínima. Un càlcul, normalment fet per un algoritme d'ordinador i que no es pot tractar amb càlculs en paper, relaciona la massa running amb la massa al pol. L'algoritme normalment es basa en un càlcul pertorbatiu de l'autoenergia.
Vegeu també Distribució relativista de Breit-Wigner Massa nua
Referències
Categoria:Teoria quàntica de camps Categoria:Massa