miniatura|Treballadors ucraïnesos de la indústria nuclear manifestant-se durant 30è aniversari del desastre de Txernòbil. (; ) és una política, periodista i activista ucraïnesa coneguda pel seu paper en la denúncia del secretisme soviètic arran del desastre de Txernòbil.

Va ser elegida com a diputada del Soviet Suprem de l'URSS entre 1989 i 1991. Posteriorment, va exercir com a adjunta del ministre de Premsa i Informació de la Federació Russa fins al 1993. A continuació, va assumir el càrrec d’assessora del president rus Borís Ieltsin i va integrar-se en el Consell Presidencial de la federació.

Compromesa amb la perestroika i el glàsnost, Al·la Iaroixínskaia va ser perseguida per les autoritats soviètiques a causa de les seves investigacions sobre la gestió de la catàstrofe de Txernòbil.

És presidenta del Fons Benèfic Ecològic i copresidenta del Congrés Ecològic Rus. Ha dirigit el Consell Federal del Moviment Socialdemòcrata de tota Rússia i ha participat en diversos òrgans internacionals. És autora de nombrosos llibres i articles sobre llibertat d’expressió, drets humans, ecologia i seguretat nuclear.

Premis El 1992 va rebre el premi Right Livelihood Award, per «revelar, contra l'oposició i la persecució oficials, l'abast dels efectes nocius del desastre de Txernòbil sobre la població local». Altrament, va ser nominada al Premi Nobel de la Pau el 2005 com a part del projecte 1000 PeaceWomen.

Biografia Com a estudiant de la Universitat Nacional Taras Xevtxenko de Kíiv, Al·la Iaroixínskaia va destacar com a dissident política, intentant denunciar la corrupció dins del Partit Comunista. A causa d’això, fou considerada una persona «poc fiable» per les autoritats i sotmesa a diverses sancions administratives. En una ocasió, va ser retinguda pel KGB amb la finalitat de fer-la desistir de les seves opinions. Després d’obtenir el títol universitari, va treballar durant tretze anys com a corresponsal del diari local Soviet Zhitomirshchina.

Després de l’elecció de Mikhail Gorbatxov, va cofundar el moviment «Za perestroiku» («Per la perestroika»), un dels primers clubs polítics dins de l'URSS, i una organització no governamental coneguda com a Front Civil Regional (Regionalny drazhdansky front). També va començar a publicar automàticament el butlletí Stenogramma, promotor de la resistència al règim totalitari soviètic. Segons algunes fonts, el seu marit va patir pressions de les autoritats soviètiques perquè es divorciés d’ella.

A finals de 1986, Al·la Iaroixínskaia va iniciar una investigació sobre les conseqüències del desastre de Txernòbil. Segons diverses fonts, juntament amb el seu marit va entrar de manera clandestina en zones contaminades per la radiació, to i que el diari per al qual treballava li havia prohibit investigar-directament aquestes àrees. En les seves indagacions, va recollir dades que indicaven que els evacuats de diverses localitats afectades havien estat traslladats a zones menys contaminades, però que encara eren perilloses; que l’alimentació disponible presentava nivells preocupants de radiació i que l’allotjament i l’atenció sanitària oferts eren sovint insuficients o ignorats per les autoritats. Amb tot, l’article resultant no va ser acceptat per a la publicació i l'Alla va encetar la seva distribució a través del samizdat (edició clandestina de textos prohibits a la Unió Soviètica que es copiaven i distribuïen manualment per evitar la censura estatal). El 1989 va ser proposada com a candidata al primer parlament de Gorbatxov, cosa que va provocar intenses crítiques als mitjans de comunicació soviètics i una denúncia penal contra ella per les seves crítiques a les autoritats. Malgrat la persecució, les manifestacions en el suport de l'Alla van reunir més de 20.000 persones. Al capdavall, va ser-ne elegida amb el 90,4%.

Com a membre del Comitè d’Ecologia i Glàsnost del Soviet Suprem (creat a finals dels anys vuitanta per promoure la transparència mediambiental durant la perestroika), Al·la Iaroixínskaia va continuar la seva campanya per divulgar la magnitud real de la contaminació provocada per l'accident de Txornòbil. L’any 1990 va ser nomenada membre d’una Comissió parlamentària d’investigació sobre Txernòbil i va presentar les seves conclusions al Parlament Europeu el mateix any. Tant ella com la Comissió van trobar una forta resistència de la burocràcia soviètica, que li va impedir accedir o copiar molts dels documents rellevants. Malgrat això, Iaroixínskaia va aconseguir obtenir còpies de documents classificats del Politburó del Comitè Central del PCUS, que va sintetitzar a l’article «Quaranta protocols secrets dels savis del Kremlin», publicat el 1991 al diari Izvéstia i reproduït posteriorment per diversos mitjans occidentals.

Segons algunes fonts, Al·la Iaroixínskaia va tenir un paper rellevant en la promoció de legislació i iniciatives democràtiques a Rússia i Ucraïna després del col·lapse de l'URSS. Després d’aquests esdeveniments, va publicar articles en els quals criticava el paper de Mikhaïl Gorbatxov i alertava de la possibilitat que Ucraïna es convertís en una “reserva comunista” sota estructures totalitàries. El treball polític de l'Alla va tenir implicacions també en l’àmbit de la seguretat nuclear i la no proliferació d’armes. Va formar part de les delegacions russes davant de les Nacions Unides en el marc de la negociació per a l’extensió del Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT). També va participar en la Conferència Mundial de l’ONU sobre la dona de l’any 1995, a Beijing. En qualitat d’assessora i activista, va defensar la plena transparència i el desarmament nuclear pacífic, tot integrant-se en òrgans i consells relacionats amb el govern rus i organismes internacionals.

És fundadora i presidenta de lEcological Charity Fund, considerada la primera organització benèfica ecològica privada de Rússia. A través d’aquest fons va promoure la creació de l’Enciclopèdia Nuclear (Yadernaya Entsiklopediya), obra que es va convertir en una referència per a múltiples ONG antinuclears de l’espai postsoviètic.

Obres publicades Chernobyl: The Forbidden Truth (1995). Barefoot on Broken Glass: Political Memoirs (2010) Chernobyl: Crime Without Punishment (2011).

Referències

Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Persones de Jitòmir Categoria:Nascuts el 1953