Mary Elizabeth Barber (5 de gener de 1818 – 4 de setembre de 1899) va ser una científica aficionada pionera, nascuda a la Gran Bretanya, del segle XIX. Sense educació formal, es va fer un nom en la botànica, l'ornitologia i l'entomologia. També va ser una poeta i pintora consumada, i va il·lustrar les seves contribucions científiques que van ser publicades per societats erudites com la Royal Entomological Society a Londres, el Reial Jardí Botànic a Kew, i la Linnean Society of London.
Biografia Barber va néixer com a Mary Elizabeth Bowker a South Newton, Wiltshire, el 5 de gener de 1818. Va ser la novena d'onze fills i la primera filla de Miles i Anna Maria Bowker de Gateshead, Northumberland. El seu pare era un ramader d'ovelles moderadament ric, propietari del seu propi negoci de processament de llana. El 1820 va traslladar la seva família a la Colònia del Cap, Sud-àfrica, juntament amb altres colons britànics que volien aprofitar l'oferta del govern sud-africà de 100 acres de terra per cada home major de 18 anys. La família Bowker va rebre terres a Albany, prop de Grahamstown. Allà Bowker va muntar una escola per als seus fills i els dels seus treballadors, i la seva afinitat per la història natural va influir molt en les lliçons que rebien els nens.
Mary i els seus germans compartien l'amor per la història natural, però va ser la publicació del llibre The genera of South African plants, arranged according to the Natural System del botànic irlandès William Henry Harvey el 1838 el que li va canviar la vida. Va quedar fascinada pels capítols sobre l'estructura de les plantes i el sistema de classificació de Linné, i va respondre a la petició de l'autor de mostres per tal que pogués començar a documentar la flora del Cap. La seva correspondència continuada amb Harvey va tenir lloc en una època en què no era generalment acceptat que les dones participessin en la discussió científica; de fet, al principi no va revelar el fet que era una dona. Va gaudir d'una llibertat sense precedents en aquest aspecte, en part perquè es va alliberar de la cultura victoriana relativament restrictiva del seu país d'origen, però també per l'ànim del seu pare i els ideals georgians generalment relaxats que portava d'una època en què les dones gaudien d'una veu més lliure. Es va convertir en una de les principals proveïdores de plantes de Sud-àfrica d'Harvey i també el va ajudar en la denominació i classificació de nombroses espècies. Al llarg d'una correspondència de gairebé 30 anys, va enviar a Harvey aproximadament 1.000 espècies amb notes sobre cadascuna. També va establir correspondència amb el botànic britànic Joseph Dalton Hooker.
El 1842 es va casar amb Frederick William Barber, un químic analític que havia establert una granja a Sud-àfrica. Van tenir dos fills i una filla. Barber va ser l'àvia de l'escultor, Ivan Mitford-Barberton.
Contribucions a la ciència Botànica Barber va fer contribucions substancials a la ciència botànica de l'època a través de les seves col·leccions i observacions científiques de la flora i fauna de Sud-àfrica. Això va resultar en el fet que diverses espècies de plantes fossin anomenades en honor seu. Ella i el seu germà petit, el naturalista James Henry Bowker, van enviar moltes espècies de plantes anteriorment desconegudes a l'herbari del Trinity College Dublin, i al Reial Jardí Botànic.
L' Aloe barberae (àloe d'arbre) va ser descobert per primera vegada per Barber, que estava recollint plantes a l'antiga Transkei de Sud-àfrica. Va enviar mostres de la planta i les seves flors al Reial Jardí Botànic de Kew, on el 1874 l'epítet específic li va ser donat per William Turner Thiselton-Dyer (1843–1928) en el seu honor. A més, va descobrir la Lotononis harveyi (la bellesa de la senyora Barber), que va ser anomenada en honor seu.
Entomologia miniatura| Diadema misippus = Hypolimnas misippus de Barber Barber va desenvolupar un interès per l'entomologia mentre el seu marit estava immers en la guerra de guerrilles continuada entre els colons i els nadius africans. Amb el seu germà, James Henry Bowker, va començar a documentar arnes i papallones africanes, i va contactar amb l'entomòleg Roland Trimen (1840–1916) el 1863 per compartir els seus descobriments. S'informa que les seves observacions van contribuir a les deliberacions de Charles Darwin sobre el paper de les arnes en la pol·linització d'orquídies. Barber va ser presentada a Charles Darwin per Roland Trimen, un altre entomòleg britànic a Sud-àfrica el 1863. Barber va intercanviar cartes i observacions amb Darwin i altres naturalistes cavallers de la seva xarxa científica. La seva influència en l'obra de Darwin es va comunicar indirectament, a través de Trimen. El 1865, Mary havia declarat que escriuria a Darwin ella mateixa sobre "les llagostes i els ocells de llagostes", però no hi ha constància d'això, malgrat que el propi Darwin era un arxiver meticulós de la seva correspondència. En altres cartes, Barber semblava estar d'acord amb la teoria de la selecció natural de Darwin, citant el domini dels colons europeus a la Colònia del Cap com a prova.
Societats científiques Les contribucions de Barber a la ciència van ser finalment recompensades el 1878 amb una invitació per convertir-se en membre de la South African Philosophical Society (Societat Filosòfica Sud-africana), un honor singular en aquell moment. La Societat Linneana de Londres no va acceptar dones com a membres fins al 1905, cosa que subratlla la naturalesa progressista d'aquesta societat sud-africana, i l'impacte que Barber havia tingut en la seva disciplina. La seva resposta a aquesta invitació resumeix les actituds de l'època: "No tinc cap objecció....i no veig cap raó per la qual una Dama no hagi de ser membre de cap societat científica d'una manera discreta... No aprovo de cap manera que les dames es presentin públicament i usurpin els llocs dels homes predicant, fent discursos, etc., però no veig per què no haurien de pertànyer a qualsevol societat per a la qual estiguin qualificades, i gaudir dels privilegis també d'una manera discreta." Barber es va unir a la Societat Filosòfica Sud-africana el 26 de juny de 1878. El seu article sobre els colors peculiars dels animals en relació amb els seus hàbits de vida es va publicar més tard aquell any. Aquest article va ser escrit en resposta a un article d'Alfred Russel Wallace en el qual debatia la teoria de Darwin sobre l'elecció femenina en la selecció sexual. Barber va apreciar plenament (i tenia les observacions per demostrar-ho) que les femelle strien els mascles basant-se en els seus fenotips: festeigs vistosos, plomatge lluent.
Va passar a convertir-se en la primera dona membre de l' Ornithologischer Verein a Viena, la principal societat ornitològica d'Àustria, i diversos articles seus van ser traduïts a l'hongarès.
Altres activitats A la dècada de 1850, Barber va ajudar el seu germà gran, Thomas Holden Bowker, en la seva feina d'aplegar la primera col·lecció d'eines de l'Edat de Pedra a Sud-àfrica. A la dècada de 1870, Barber va escriure una col·lecció d'articles sobre el descobriment de diamants i or a Sud-àfrica. També va il·lustrar escenes dels camps de diamants en diverses pintures.
Vida posterior Barber finalment va obtenir prou diners per finançar una visita a Europa el 1889, on va recórrer per primera vegada el Reial Jardí Botànic de Kew, a més de visitar amics científics a tot Europa. Va morir a Pietermaritzburg, el 1899.
Referències
Per saber-ne més
Enllaços externs Bio a S2a3.org
Categoria:Botànics anglesos Categoria:Entomòlegs anglesos Categoria:Botànics sud-africans Categoria:Morts a Sud-àfrica Categoria:Persones de Wiltshire