Lee Ya-Ching (Li Xiaxing o també Li Xia Qing) (xinès simplificat: 李霞卿; pinyin: Lǐ Xiáqīng) (Haifeng 1912 - Oakland 1998). També coneguda pel seu nom artístic Li Dandan( 李旦旦). Actriu de cinema, pilot d'avió i filantropa patriòtica xinesa.
Biografia Va néixer el 16 d'abril de 1912 al comtat de Haifeng, província de Guangdong, en una família rica de comerciants de fruits secs i amb tradicions revolucionàries. Filla única va perdre la seva mare quan era molt jove i va ser criada pel seu pare i la seva àvia. El seu pare era un partidari de Sun Yat-sen que va participar en tot el procés de la p`proclamació de la República de la Xina. L'àvia de Li Xiaqing, Xu Mulan, era membre dels Tongmenghui i va participar en l'aixecament de Guangzhou de 1911, entrenant molts patriotes revolucionaris entre els seus familiars. Lee va estudiar a escoles angleses a Hong Kong i Shanghai. Als 16 anys va viatjar a Europa, primer a Londres i desprès a Ginebra, Suïssa.
El 1929 es va casar a Ginebra amb Lee i Zheng, on van tener un fill i una filla.
Va morir el el 28 de gener de 1998. Està enterrada al cementiri de Mountain View (Oakland-Califòrnia).
Actriu de cinema La seva carrera d'actriu va començar el 1925 quan el seu pare treballava com ajudant de direcció del cineasta Li Minwei, un dels fundadors dels estudis Minxin, quan aquests van traslladar-se a Shanghai. El 1926, Lee Ya-Ching, de 14 anys, va prendre el pseudònim de Li Dandan i va interpretar el seu primer paper a la pel · lícula Why Not Her (玉潔冰清), una història romàntica sobre l'auto sacrifici i els conflictes entre classes socials, dirigida per Bu Wangang. Va rodar diverses pel·lícules entre 1926 i 1929. A finals de la dècada de 1920, les seves fotos i la seva vida van omplir diaris i revistes, i es va convertir en una de les estrelles de cinema més populars de Xangai de l'època.
No va tornar al cinema fins a l'any 1939 quan li van oferir un paper com a pilot en la pel·lícula " Chirurgiens" (Disputed Passage) dirigida per Frank Borzage i protagonitzada per Dorothy Lamour.
Pilot d'avió A Ginebra es va matricular a l'Ecole Aero Club de Suisse i, l'any 1934, es va convertir en la primera dona a rebre una llicència de pilot de l'escola. Decidida a continuar la seva formació, va anar als Estats Units i va assistir a la Boeing School of Aeronautics d'Oakland, Califòrnia el 1935, on va pilotar models Stinson i Stearman . El novembre d'aquell any es va convertir en la primera dona amb llicència a través de l'escola Boeing. En acabar la seva formació a Boeing, va tornar a la Xina i va començar a fer campanya per obtenir una llicència de pilot xinès, i finalment va obtenir la llicència el 1936. Veient la necessitat d'entrenar nous pilots, ella i alguns companys pilots van obrir una escola de vol civil a Shanghai el 1936.
Quan el Japó va envair la Xina el 1937, es va oferir voluntària per volar com a pilot de combat, però va ser rebutjada. Decebuda va montar un hospital de la Creu Roja, utilitzant els seus propis diners. Lee va explicar en una entrevista de ràdio: “Quan va esclatar la guerra, vaig ajudar a establir camps de refugiats i un hospital d'emergència per als nostres soldats ferits"
Sortint de Shanghai cap a Hong Kong just abans de la caiguda de la ciutat, finalment se li va donar l'oportunitat de volar, pilotant avions de la Creu Roja que transportaven subministraments des de Hong Kong fins a Canton. En adonar-se que la Xina necessitava ajuda i subministraments, va posar les seves joies com a garantia, per aconseguir el préstec d'un Stinson SR-9B de la Beech Aircraft Company, i amb el seu avió, anomenat Spirit of New China, es va embarcar en una gira de bona voluntat pels Estats Units i el Canadà el 1938 per recaptar dinres pels refugiats. Quan la guerra va impedir el seu retorn a la Xina, va continuar la gira ampliant les seves aparicions a Amèrica del Sud.
En una entrevista a la ràdio el 1943, Lee va recordar: “El motor d'un avió es va fer tan familiar per a mi com el palmell de la meva mà. Ara estic eternament agraïda d'haver aprovat aquests cursos. L'aviació nord-americana és amb raó l'enveja del món".
Estats Units La crisi de mitjans de la dècada de 1960 a Hong Kong la va empènyer a marxar cap als Estats Units, a Oakland el lloc de la seva primera formació de pilot. Lee es va establir definitivament a partir de 1971 a l'àrea de la badia de San Francisco. Va recuperar la seva llicència de pilot, la seva llicència americana havia caducat i la FAA no reconeix la seva llicència de Hong Kong. Va obtenir ràpidament un certificat de pilot d'estudiant, aprovant els exàmens teòrics i de vol el 1966, als 54 anys. miniatura|185x185px|Li Dandan a la portada de la revista Young Companion, num. 7, 1926
Filmografia Entre els films on va treballar destaca la seva col·laboració amb l'escriptor, guionista i director Hou Yao, un dels pioners de la industria cinematogràfica a Hong Kong. +AnyTítol xinèsTítol anglèsPaper Director1926玉潔冰清Why Not HerKong QionxianBu Wancang和平之神The God of PeaceLin CuiweiHou Yao1927海角詩人A Poet from the SeaLiang CuiyingHou Yao天涯歌女A Wandering SongstressLi LingxiaoOuyang Yuqian西厢记Romance of the Western Chamber (Way Down West)Hong NiangHou Yao1928五女復仇Five Avenging WomenGao Xiping木蘭從軍Mulan Joins the ArmyHua MulanHou Yao1929情海重吻)Don´t Change Your HusbandXie Yunqing1939Disputed PassagePilotFrank Borzage
Referències
Categoria:Actors de cinema xinesos Categoria:Morts a Oakland Categoria:Morts el 1998 Categoria:Actors morts al segle XX Categoria:Actors xinesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1912