Camillo de Nardis (Orsogna (provincia de Chieti), 26 de maig de 1857 - Nàpols (Campania), 5 d'agost de 1951) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog musical italià.Abschnitt nach: M. Francesca Agresta: Camillo de Nardis. In: Dizionario Biografico degli Italiani.
Vida i obra Camillo de Nardis va estudiar harmonia amb Giuseppe Correggio i contrapunt, composició i fuga amb Nicola D'Arienzo al Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. Va obtenir el seu diploma en composició el 1879.Abschnitt nach: M. Francesca Agresta: Camillo de Nardis. In: Dizionario Biografico degli Italiani.
De 1882 a 1884, Camillo de Nardis va ensenyar harmonia al Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols, el 1885 cant coral a la Reial Acadèmia Militar de Nàpols, des de 1886 harmonia i contrapunt a l'Albergo dei Poveri de Nàpols i de 1892 a 1897 composició al Conservatori de Palerm. De 1907 a 1922, va tornar a ensenyar al Conservatori de Nàpols, on va exercir de sotsdirector de 1907 a 1929, succeint Paolo Serrao. Entre els seus alumnes hi havia Raffaele Tenaglia, Guido Pannain i Renato Parodi.Abschnitt nach: M. Francesca Agresta: Camillo de Nardis. In: Dizionario Biografico degli Italiani.
De Nardis es va distingir com a director d'orquestra, sobretot a Nàpols. Per exemple, durant la temporada 1888/1889, va dirigir l'òpera I puritani de Bellini i l'estrena a Nàpols de Tannhäuser de Richard Wagner.Abschnitt nach: M. Francesca Agresta: Camillo de Nardis. In: Dizionario Biografico degli Italiani.
Va escriure un tractat sobre harmonia, publicat per Ricordi el 1921. També va escriure importants crítiques musicals. Va compondre música sacra i de cambra, incorporant sovint elements de la tradició dels Abruços. La seva obra orquestral Escenes d'Abruzzo i dues suites per a orquestra simfònica també van ser publicades per Ricordi. La seva producció compositiva també inclou òperes com ara Stella (1898), amb llibret de Paolo D'Elsa i basada en una obra del dramaturg Francesco Gabriello Starace, que es va estrenar al Teatro Marrucino de Chieti per encàrrec del Teatre Líric de Milà. Ambientada a la regió natal dels Abruços de Nardi, aquesta obra, que comparteix una estructura similar amb l'òpera Cavalleria rusticana, va ser un èxit rotund entre el públic per la seva intensitat dramàtica i la complexitat dels seus personatges. En general, l'estil compositiu de de Nardi es caracteritzava per melodies clares i una orquestració refinada. Va reelaborar i modernitzar òperes italianes del segle XVIII com ara Il duello comico de Giovanni Paisiello i Lu frate innamurate de Giovanni Battista Pergolesi, així com obres per a clavicèmbal de la mateixa època que l'havien captivat.Abschnitt nach: M. Francesca Agresta: Camillo de Nardis. In: Dizionario Biografico degli Italiani.
Referències
Bibliografia M. Francesca Agresta: De Nardis, Camillo. A: Massimiliano Pavan (Hrsg.): Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). Band 38: Della Volpe–Denza. Istituto della Enciclopedia Italiana, Rom 1990.
Categoria:Nascuts el 1857 Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Directors d'orquestra italians Categoria:Pedagogs musicals italians Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Persones de la província de Chieti Categoria:Artistes dels Abruços Categoria:Morts el 1951 Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX