Pere de Pacs (Ciutat de Mallorca, 1530 – 30 de setembre de 1600) fou un noble i oficial reial mallorquí, destacat per haver exercit la procuració reial de Mallorca durant el regnat de Felip II. Va ocupar primerament el càrrec de manera interina entre 1589 i 1590 i novament l'any 1592, i en fou nomenat titular el juliol de 1594 en substitució d'Hug de Berard i Palou, càrrec que exercí fins a la seva mort, amb alguns períodes d'interinatges de familiars. És considerat el tercer membre de la família Pacs que ocupà aquesta responsabilitat en el darrer terç del .
Família Es casà amb Caterina Burgues, neboda del poderós procurador reial Francesc Burgues i Bartomeu i hereva d'una gran fortuna, la qual donà lloc a un llarg plet successori. Els lligams amb la família Burgues, que havia controlat la Procuració reial durant dues generacions —Francesc Burgues havia succeït el seu pare Gregori Burgues—, consolidaren la posició política i econòmica de Pere de Pacs. El seu germà Miquel de Pacs fou igualment una figura destacada de l'administració reial, ja que exercí com a procurador reial interí entre 1577 i 1582, regent de la governació i governador de Menorca entre 1583 i 1586.
Pere de Pacs ostentava els títols de baró de Bunyolí i titular de la cavalleria de Pacs, al terme de Felanitx. Aquests dominis passaren posteriorment a la família Boixadors, comtes de Savellà, per mitjà de la seva filla Isabel de Pacs, que en fou hereva.
Càrrec La documentació contemporània confirma que Pere de Pacs ja exercia plenament les seves funcions el 19 de maig de 1595. En el juny de 1598, el príncep Felip (futur Felip III) li concedí el dret de successió en el càrrec al seu nebot Pere de Vivot i de Pacs, que fou nomenat adjunt amb dret de futura successió. A la mort de Pere de Pacs, aquest acord s'executà i Vivot el succeí efectivament en la procuració reial.
La seva administració, però, no restà exempta de controvèrsies. En la visita del virrei Vilaragut al Reial Patrimoni, l'any 1607, foren dictades dues sentències condemnatòries contra Isabel de Pacs, com a filla, neboda i hereva dels procuradors reials Pere i Miquel de Pacs. A conseqüència de deficient administració atribuïda a Pere de Pacs durant diversos anys, Isabel fou condemnada subsidiàriament al pagament d'una multa considerable, en una sentència dictada a l'octubre de 1608.
Referències
Categoria:Governants reials del Regne de Mallorca a l'edat moderna Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Palmesans Categoria:Morts el 1600 Categoria:Nascuts el 1530