L'objectiu del cribratge del càncer és detectar el càncer abans que apareguin els símptomes, mitjançant diversos mètodes com ara anàlisis de sang, anàlisis d'orina, proves d'ADN i imatges mèdiques. L'objectiu del cribratge és la detecció precoç del càncer, per facilitar el seu tractament i allargar l'esperança de vida. El 2019, el càncer va ser la segona causa de mort a escala mundial; hi ha dades més recents pendents a causa de la pandèmia de la COVID-19.
El cribratge universal, també conegut com a cribratge massiu o cribratge poblacional, implica el cribratge d'individus dins de determinats grups d'edat i sexe, amb l'objectiu de detectar càncers o factors de risc de càncer. El cribratge selectiu, també conegut com a cribratge dirigit, identifica individus amb un risc més alt de desenvolupar càncer, inclosos individus amb antecedents familiars (risc genètic) de càncer o individus que participen en comportaments d'alt risc com ara fumar.
L'acte de cribratge del càncer juga un paper fonamental tant en la prevenció del càncer com en el diagnòstic precoç, contribuint a augmentar les taxes d'èxit en el tractament i, en última instància, allargant l'esperança de vida. La controvèrsia sorgeix quan no és clar si els beneficis del cribratge superen els riscos associats amb el procediment de cribratge, així com les proves diagnòstiques i els tractaments contra el càncer posteriors. El cribratge del càncer és susceptible de donar falsos positius i falsos negatius, cosa que subratlla la importància de tenir en compte els possibles errors en el procés de cribratge. A més, el cribratge del càncer pot conduir a un sobretractament si el cribratge identifica un tumor que finalment és benigne (no cancerós).
Referències
Categoria:Càncer Categoria:Proves mèdiques